Los cronocrímenes (2007)
Director: Nacho Vigalondo
Intèrprets: Karra Elejalde (com a Héctor), Candela Fernández (com a Clara), Bárbara Goenaga (com a la noia del bosc), Nacho Vigalondo (com a jove)
(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)
Tota la peli és com un bucle temporal. Va d'un tio que torna al passat, només unes hores, per arreglar una cosa que ha passat al.... diguem-ne present. El que passa, però, és que ho embolica encara més. Solució? Tornar novament unes hores cap al passat per intentar arreglar el que ha embolicat més. Però què passa, que encara ho enreda més. I què fa? Doncs viatjar novament enrere. I així successivament.
És original, però a estones es fa un pèl lenta o pesada. Tot i això, no arriba a repetitiva. I no té un final aparent, sinó que s'acaba en sec. Però clar, com ho acabes, això? O potser sí, que s'acaba. Caldria tornar a veure-la per mirar a veure si es lliga tot....
Recomanable? Sí, per la originalitat i senzillesa de la proposta. No deixa de ser curiosa. Imprescindible? Potser no arriba a tant.
