El lladre de paraules (2012)
Director: Brian Klugman i Lee Sternthal
Intérprets: Bradley Cooper (com a Rory Jansen), Dennis Quaid (com a Clay Hammond), Zoë Saldaña (com a Dora Jansen), Jeremy Irons (com a l'home vell), Olivia Wilde (com a Daniella), Ben Barnes (com a l'home jove), J. K. Simmons (com al pare de Rory)
(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)
Xula. Val la pena. És un pèl.... dramàtica a estones, per la música i per la lentitud amb la que passen les coses. Però val la pena.
Va d'un escriptor (en Clayton) que parla del seu llibre on un escriptor (en Rory) triomfa amb un llibre que no és seu, i l'autor de debò (l'home vell) ho descobreix. És un llibre dintre d'un llibre dintre d'un llibre. Embolicat, sí, però es segueix bé. I arriba a plantejar dubtes vitals (entre els escriptors, suposo): què t'estimes més, les paraules escrites o la dona?
Com té molt de narrador i tal, és una d'aquelles pelis amb frases xules que m'agradaria recordar però no recordo.
Recomanable? Sí, molt. Imprescindible? Hi ha pelis molt més bones, d'acord. Però tot i això, val la pena donar-li una oportunitat.
(http://www.thewordsmovie.com/)
