Lo imposible

Lo imposible (2012)
Director:  J.A. Bayona 
Intèrprets: Naomi Watts (com a Maria), Ewan McGregor (com a Henry), Tom Holland (com a Lucas), Samuel Joslin (com a Thomas), Oaklee Pendergast (com a Simon), Marta Etura (com a Simone), Sönke Möhring (com a Karl), Geraldine Chaplin (com a una dona gran que passava per allà)


(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Doncs la veritat és que n'esperava més. Suposo que va tenir tanta bona crítica i tal, que les expectatives eren altes. Massa i tot.

Va d'una família de turistes que estan a Tailàndia, al 2004, quan va passar el tsunami que va devastar les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, l'Índia o Tailàndia, entre d'altres països. Després del desastre, la mare es queda amb el fill gran, i tot i estant ferida, ajuden a d'altre gent fins que arriben a un hospital. El pare es queda amb els altres dos germans i, després de deixar-los en una mena refugi, empren la recerca de la seva dona i el seu alter fill. L'atzar fa que es trobin i puguin ser evacuats tots junts. 

S'ha de reconèixer, però, que és una bona peli. El fet de que estigui basat en un fet real, li dóna encara més.... feeling. I està com a molt ben feta: el tsunami en sí, les imatges de les destrosses, la gent, l'hospital, .... I tot i tenir els seus moments lacrimògens, no s'hi ha recreat massa. És a dir, tractant-se del que tracta, haguessin pogut posar un munt de violins i mirades perdudes de pena i gent que no es retroba i tal. Però no. La mesura justa.

Això sí. Relata un diguem-ne cas d'èxit. I tots els casos que no? I els mils i mils i mils que no? Potser aquesta és la intenció de la peli: que hi pensis.

Recomanable? Sí, val la pena. Imprescindible? Uf.... Justet justet, però direm que sí. 



(http://theimpossible-movie.com/theatrical.php)

La pesca de salmón en Yemen

La pesca de salmón en Yemen (2011)
Director: Lasse Hallström
Intèrprets: Ewan McGregor (com a Dr. Fred Jones), Emily Blunt (com a Harriet Chetwode-Talbot), Kristin Scott Thomas (com a Patricia Maxwell), Amr Waked (com a xeic Mohamed ben Zaidi bani Tihama)


Peli anglesa (bon principi) amb un títol suggerent. Sí, el títol fa molt, en una peli. I hi ha vegades que amb les traduccions sortim guanyant, i n'hi ha moltes en les que sortim perdent. En aquest cas, la traducció del títol és literal. I no canviant-lo l'han encertat.

La peli no deixa de ser una comedieta romàntica amb final feliç i ensucrat. I des d'aquest punt de vista, la peli és una mica fluixa, ja que veus venir d'una hora lluny com anirà al cosa. A part, no està del tot ben lligat: per exemple, quan el Dr. Jones talla amb la seva dona (que a les primeres escenes on surt vaig pensar que era sa mare) no cola gaire. O quan al final ells dos acaben junts i el soldadet, el xicot d'ella, acaba marxant sol, també és.... com a molt forçat.

On està l'interès, doncs, de la peli? En els personatges i en l'empresa que han de dur a terme. Els personatges són:
- Dr. Fred Jones: un funcionari acomodat i poc (per no dir gens) ambiciós que treballa al Departament de Ramaderia i Pesca. Casat i amb una vida matrimonial d'allò més.... avorrida.
- Srta. Harriet Chetwode-Talbot: brillant executiva que treballa com a relacions públiques i intermediària en una empresa que gestiona part de la riquesa d'un xeic àrab. Amb un xicot (en Tom Misom, com a capità Robert Mayers) de fa poc.
- Xeic Mohamed ben Zaidi bani Tihama: un xeix iemenita carregat més no poder de pasta que vol fer possible que al Iemen es puguin pescar salmons tal com fa a Escòcia.
- Patricia Maxwell: cap de premsa del primer ministre britànic. Mare de 4 fills i dona de "armas tomar".

I el projecte que es porten entre mans és dur la pesca del salmó al Iemen. És a dir, dotar un curs de riu del cabal d'aigua suficient mitjançant una presa i portar-hi mils i mils de salmons per a que el puguin remuntar per permetre que s'hi pugui desenvolupar la pesca, i al xeic no li calgui desplaçar-se fins escòcia cada cop que vulgui pescar.

I què passa?
Doncs que la Harriet intenta fer el més eficientment possible la seva feina contactant amb qui calgui. El Dr. Jones, que al principi no creu gens en el projecte, veu la manera de fugir de la seva quotidianitat i dedicar-se amb cos i ànima a la seva afició. El xeic, posant els calers que calguin, pretén aprofitar els recursos hídrics de la zona del Iemen on es desenvoluparà tot per a crear riquesa i donar més oportunitats als habitants de la zona. La oposició del xeic veu això com a un intent d'occidentalitzar la zona, pel que estan totalment en contra. I la Patricia Maxwell veu en tot plegat una gran oportunitat per tal d'estrènyer els llaços entre el Regne Unit i el món àrab de l'Orient Mitjà bastant malmesos a causa del conflicte a l'Afganistan.

El millor de la peli són les converses entre el xeic i el Dr. Jones, i el paper de la Kristin Scott Thomas. 
El xeic, com a musulmà, és un home molt religiós i veu l'afició a la pesca del salmó com una activitat gairebé religiosa. Tot es tracta d'esperar, de creure-hi, de tenir fe. I portar el projecte a terme també no deixa de ser una qüestió de fe. El Dr. Jones, com a home de ciència, no creu en la religió. Però si que acaba veient aquest lligam amb la fe.
Pel que respecte a la Kristin Scott Thomas, es menja la pantalla cada cop que surt. Fa de dóna dura, directa, implacable. No envà, té a les seves mans el present (i el futur) de la classe política governant del Regne Unit, i porta també amb mà de ferro casa seva (marit i quatre fills, algun ja adolescent). La crítica als polítics és total: no deixen de ser uns titelles que s'apunten al que sigui per tal de conservar el lloc. I aquest "que sigui" el decideix la cap de premsa. Així, doncs, si cal que siguin uns experts aficionats a l'art de la pesca del salmó, ho són.

Total, que el Dr. Jones i la dona parteixen peres. El xicot soldadet de la Harriet desapareix a l'Afganistan. Tots dos marxen cap al Iemen per dedicar-se al projecte. A causa d'enveges i desavinences entre departaments, no poden utilitzar salmons de riu, sinó que han de comprar-ne en piscifactories. Finalment, el projecte s'acaba i, coses de la vida, funciona la mar de bé. Però la oposició iemenita al xeic intenta frustrar els plans deixant anar l'aigua de la presa i petant-se totes les instal·lacions que s'havien fet. Abans, però hi ha hagut temps per a la declaració d'amor dels protes, i per la sobtada tornada de l'Afganistan del xicot soldadet, amb foto del polític de torn i el soldadet pescant inclosa. El Dr. Jones està trist. I la Harriet confosa. Però al final, els salmons que s'han salvat són capaços de remuntar el riu. I tal com dèiem al principi, el soldadet marxa sol, i la Harriet i el Dr. Jones acaben junts.
Previsible? Doncs sí. Molt. Potser massa.

Val la pena veure-la? A mi m'ha agradat, m'ha entretingut. Imagino que els aficionats a la pesca la gaudiran molt més. O potser no, ja que igual està plena d'aquell tipus d'incorreccions que els mínimament entesos en el tema són capaços de trobar. Això sempre passa, amb les pelis.
De totes formes, per a que t'agradi, has de tenir una mica clar el que vas a veure. I no quedar-te només amb el tema de la comedieta romàntica.



(http://www.fishingintheyemen.com/)