Los peces no se mojan (2012) Animació. Tal com diuen a la seva web, Los peces no se mojan és un documental, un curt d'animació i un manual didàctic amb activitats pedagògiques per a la integració de nens amb la síndrome de Down. La gràcia de tot plegat és que aquest curt ha estat fet per 12 nens amb diferents capacitats (per exemple, n'hi ha 6 que tenen la síndrome de Down) treballant tots junts, en equip. El DVD està dividit en dues parts. La primera mostra el procés de creació del curt: com pensen l'argument, com dissenyen els personatges, com els pinten, com s'animen, com els doblen, com posen la música, .... La segona part és el curt en sí, que explica com un tifó reuneix a la Xina a un grup de gent que ha anat recollint per tot el món, i allà han de conviure tots amb les seves diferències i treballar plegats. Per fer alguna de les veus amb comptat amb gent com el Manel Fuentes, la Martina Klein, el Pedro García Aguado, o la Carme Barceló, entre d'altres. Poca cosa puc dir. El millor és entrar a la web i veure-ho. Tot plegat no dura ni mitja hora, així que no hi ha excusa. De debò. Es un projecte que segur que no deixa indiferent ni als que han participat, ni als que veuen el resultat final. Recomanable i imprescindible. Molt molt. (http://www.lospecesnosemojan.org)
Un còmic completamentnormal. Això ho podem llegir a la seva pròpia web. I realment és així.
Aquest còmic tracta sobre la Síndrome de Down. Més que un còmic, amb una història amb continuïtat i tal, és un recull de tires còmiques o acudits, on els protagonistes, el Blo i la seva colla, tenen la Síndrome de Down.
Novament sorgeix la pregunta: es pot fer broma amb tot? I de la mateixa manera que passa amb la peli Intocable o amb el còmic Arrugas, si està ben feta, sí. De fet, aquí tampoc és que se'n faci, de broma. El llibre explica el dia a dia del Blo i la colla, i les situacions gracioses apareixen sense voler.
L'autor, en Noël Lang, té un oncle amb la Síndrome de Down, i li ha servit com a inspiració. D'ell ha tret part de les anècdotes que s'expliquen, i ho intenta fer des del seu punt de vista, amb una manera molt simple de veure les coses.
El llibre compta amb dos pròlegs, un escrit pel president d'ASDRA, i l'altre escrit per Vicente del Bosque.
La primera vinyeta de totes ja és una declaració d'intencions:
En les següents, poc a poc, amb aquest dibuix simple i frases directes, ens van presentant a tota la colla:
Blo: el protagonista. Sempre porta sota el braç Downtown, un disc de la Petula Clark, que serveix de títol al còmic.
Bibi: la novia d'en Blo.
Miguelote: grandot, mandrós com ell sol, inalterable.
Benjamín: petitó, fràgil, amb ulleres. Pateix de tricotilomania.
Ruth: presumida, somiadora, amiga de tots.
La majoria de situacions sorgeixen pel fet de prendre's les coses al peu de la lletra:
També veiem escenes quotidianes del Blo, tan a l'escola com quan està amb els amics:
Es llegeix molt ràpid, i si bé no és cap tractat sobre la Síndrome de Down ni molt menys, sí que la veus reflectida. I serveix una mica per normalitzar-la. El llibre "ensenya" que la gent amb la Síndrome de Down és més normal del que molts creuen: n'hi ha de baixos i d'alts, de somiadors, de golafres, de solitaris i de simpàtics, de tímids, d'esportistes i de mandrosos, de romàntics, .... És molt recomanable tan per a la gent que sap de què va el tema, com per a la gent que no. I sempre se n'apren alguna cosa (per exemple, que els discos també es poden ordenar per colors).
A la seva plana de Facebook es poden trobar més tires que no apareixen al llibre:
I també hi ha una web pròpia on, a part de poder veure més tires i algun vídeo, comenten que d'aquí a poc el Blo tindrà bloc propi. Tan de bo tot plegat tingui continuïtat.
El llibre acaba amb unes planes on es veuen uns esbossos preliminars dels diferents personatges del llibre.
