Elektra

Elektra (2005)

Direcció: Rob Bowman
Intèrprets: Jennifer Garner (com a Elektra), Goran Visnjic (com a Mark Miller), Kirsten Prout (com a Abby Miller), Will Yun Lee (com a Kirigi), Cary-Hiroyuki Tagawa (com a Roshi), Terence Stamp (com a Stick)


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Uf.... Res de l'altre món. Tampoc conec suficient el personatge, però.... no. És una peli d'arts marcials d'allò més senzilleta. Ni la protagonista lluint palmito. Ni els dolents tenen una mort èpica destacable. A part, hi ha massa repetició amb els flashbacks que surten. Dura només una horeta i mitja, però s'arriba a fer llarga. 

Recomanable? No. Imprescindible? Menys.


(http://en.wikipedia.org/wiki/Elektra_%282005_film%29)

Nunca me abandones

Nunca me abandones (2010)

Direcció: Mark Romanek 
Intèrprets: Carey Mulligan (com a Kathy), Andrew Garfield (com a Tommy), Keira Knightley (com a Ruth), Charlotte Rampling (com a Miss Emily), Izzy Meikle-Small (com a Kathy de jove), Charlie Rowe (com a Tommy de jove), Ella Purnell (com a Ruth de jove)


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



Un triangle entre dues noies i un noi. Una de les noies s'interposa entre els altres dos. Al cap d'un temps ho reconeix i es reconcilien. La gràcia de tot plegat? Doncs que pertanyen a un programa governamental de donacions. Els crien de petits en una mena d'internats per a utilitzar-los de més grans. I al cap d'x donacions, moren. L'acció passa al 78, al 85 i al 94, i és la relació dels protagonistes entre ells (i amb la resta de companys) i com van descobrint el futur que els espera.

És lenta, com a molt dramàtica, i de mal rotllo. Hi ha massa violí. Tot i això, té la seva gràcia.

Recomanable? Home, si no tens res millor, pot estar bé. Imprescindible? Més aviat no.


(http://www.foxsearchlight.com/neverletmego/)

Estela Plateada. En tu nombre

Estela Plateada. En tu nombre 

Guió: Simon Spurrier 
Dibuix: Tan Eng Huat 


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Mini sèrie de 4 números (Silver sufer. In thy name) publicada al 2007, després de l'Estela Plateada: Requiem, i recopilada en plan Marvel Graphic Novel. 

El principi és com a molt filosòfic, i parla de la vida i la por al dolor. L'acció comença quan l'Estela Plateada, fent com sempre turisme còsmic, és sorprès per uns traficants d'òrgans i una estranya civilització l'ajuda. Es veu que es fan dir Col·lectiu Ama, i són una mena d'utopia formada per un centenar de móns i una dotzena de races que viuen en pau i harmonia superant qualsevol diferència. Són ments racionals, i a l'Estela Plateada li recorda el seu planeta. total, que decideix acompanyar-los per a conèixer una mica el col·lectiu. No hi ha horror, ni classisme, ni racisme. No hi ha confrontacions, ni fanatismes, ni odis. Hi ha pau. I busquen superar-se i trobar més civilitzacions que vulguin afegir-se al col·lectiu.

Dibuix com a molt angular i molt recarregat. Colors cantons, com si no acabessin de lligar. 

Després de visitar a l'emperadriu, que sembla que li tiri els trastos, l'Estela Plateada és requerit a un petit planeta al que els del col·lectiu volen ajudar. Es veu que hi ha un "dimoni", com una bèstia, que els assola. De fet, en aquest món troben desolació i misèria i ressentiment. L'Estela Plateada pela als monstre dolentot, i l'emperadriu anuncia que visitarà el lloc i tal. Quan arriba intenten atemptar contra ella i l'Estela Plateada la salva. Tot i això, mentre l'emperadriu va de sobrada, ell comença a veure coses rares, coses que no li quadren, que no són com li havien explicat. I un habitant d'aquell món li ho explica tot. Es veu que eren una civilització tranquil·la i pròspera, amb la seva pròpia religió, que anaven fent xino-xano. Però un bon dia va arribar el Col·lectiu Ama i els va sotmetre amb les seves idees. I ara es pensen que l'Estela Plateada és el nou salvador i que els alliberarà. Per altra banda, l'emperadriu diu que són escòria, que van utilitzar la seva religió per a cometre barbaritats i fer que tothom els seguís, que són la vergonya del col·lectiu i volen aprofitar que ara es revoltaran per eliminar-los del tot. I l'Estela Plateada al mig de tot. Qui és bo? Qui és dolent? 

Com no es posen d'acord, l'Estela Plateada es farta de tot una mica i fa que una cosa els uneixi: la por. Resulta que diu que avisa a Galactus i els amenaça que qui ataqui serà cruspit. I els hi suggereix una via: el diàleg. Aparentment fan les paus. Bé, impera la diplomàcia (cadascú diu als seus el que volen sentir) i aplacen les hostilitats indefinidament. El que realment planegen és petar-se a Galactus, que resulta que no és el de veritat, sinó ser una mena de miratge obra d'Estela Plateada per a fer-lis agafar por. 

Al final acaben esbatussant-se els uns amb els altres. És la condició humana. La vida és així, sempre en lluita. Sempre lluitant. Els uns amb els altes. Els uns contra els altes. 

El dibuix és com a difós. Hi ha unes cares molt expressives, però a la vegada difoses, amb molts trasos. El guió té el seu rotllo, i la història no està malament. Molt filosòfica. Bàsicament parla del bé i del mal que quan estan als extrems més extrems es confonen. 


Recomanable? Hi ha coses millors. No és dels Estela Plateadas que més m'ha agradat. Imprescindible? No. 

(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/mgnestplatetnp.html)

Guía del mal padre

Guía del mal padre

Autor: Guy Delisle

(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)

Guy Delisle amb fill i filla. Coses quotidianes, traient la punta d'humor. Són coses que passen o poden passar. Un "pèl" exagerades, sí. En moltes t'hi pots sentir identificat, sinó totalment, en gran part. Si tens fills, clar. Si no en tens, potser sembla bèstia, però no ho és tant....

Dibuix simple, poc text. Es llegeix molt ràpid. Potser el format és la pega del llibre: llibre petit -> pàgina petita = moltes pàgines. I com es llegeix tant ràpid, resulta una mica incòmode anar passant tanta pàgina, ja que hi ha molts silencis o moltes vinyetes mudes.

A destacar l'acudit del nen sospitant qui és el Ratoncito Pérez, el curs de natació de la filla, el dibuix que fa la filla per son pare, o el pare pretenent que el fill deixi la DS i l'ajudi a arreglar l'aigüera.

Recomanable? Sí. Curt, ràpid, val la pena. Imprescindible? Tant tant potser no, però val la pena. Sobretot si tens fills. 

(http://www.astiberri.com/ficha_prod.php?cod=guiadelmalpadre)

París

París (2008)

Direcció: Cédric Klapisch
Intèrprets: Juliette Binoche (com a Élise), Romain Duris (com a Pierre), Fabrice Luchini (com a Roland), Albert Dupontel (com a Jean), François Cluzet (com a Philippe), Karin Viard (com a mestressa del forn), Gilles Lellouche (com a Franky), Mélanie Laurent (com a Laetitia), Zinedine Soualem (com a Mourad), Julie Ferrier (com a Caroline)


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Peli coral de París on el protagonista és.... París. Però no el París turístic (que també), sinó el París content, solitari, acabat, romàntic, trist, somiador, desesperat, bohemi, estudiantil, immigrant, ric, familiar, desenganyat, tradicional, esperançat, .... 


El tema comença amb un ballarí que està malalt del cor i s'està morint. Se n'acaba fent càrrec sa germana, divorciada i amb 3 fills, és assistenta social, i està ajudant a una gent que esperen l'arribada del seu germà des del Camerun. Al final acaba tenint rotllo amb un treballador del mercat. En aquest mercat hi treballa una colla d'amics (o companys de feina) i, entre ells, una parella divorciada. Ella mor just quan comença a refer la seva vida lluny d'aquesta colla. 
Tornem al ballarí. Resulta que té una veïna jova i molt guapa amb novio que s'enrotlla amb el profe d'història, que amb ella rejoveneix. Cansat i avorrit de fer classes, accepta presentar uns documentals per la pasta que hi pot guanyar. Son germà és un arquitecte i espera un fill. I després hi ha un forn de pa amb una mestressa.... amb problemes per trobar dependenta.

Comença i acaba. I passen coses. Però no hi ha ni un principi ni un final. Senzillament, passen coses. Si no es digués París i es digués.... Toulouse, o Estocolm, o Milà, o San Diego, o com sigui, la peli potser funcionaria igual. Però no sé, París li dóna un toc especial.

Xula. M'ha agradat. 


Recomanable? Sí. Imprescindible? Sí, per diferent. D'acord, no és que sigui gaire "diferent", una peli coral ambientada en una ciutat on surt gent més o menys relacionada a qui els hi passen coses. Però no sé, m'ha agradat.


(http://en.wikipedia.org/wiki/Paris_(2008_film))

En un cel llunyà

En un cel llunyà

Autor: Hugo Pratt


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



Aventura al nord d'Àfrica, a principis de l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Aventura d'amor, d'amistat, i de lleialtat. I de tragèdia. I aventura aeronàutica.

El tema comença amb una parella d'enamorats. El problema és que ella està compromesa amb el germà d'ell, que és pilot. El prota és en Pietro, aquest pilot. I la seva història és tràgica. Al principi sembla que tingui un futur molt prometedor: novia maca, família que l'estima, carrera envejable on sembla que pugui prosperar molt, amics, .... Però la cosa es torça estant a Etiòpia, quan Itàlia entra a la Segona Guerra Mundial. Un dels seus millors amics, un pilot anglès, ara resulta que és l'enemic. I a sobre, s'assabenta de que la seva promesa està enamorada de son germà.

Avions. Surten avions. Veiem Glosters Gladiator, Fiats C.R. 42, Savoias Marchetti, Hurricanes, Bristols Blenheim, .... Precisament, en un combat, l'amic anglès acaba tombant a Pietro, i aquest mor. A l'anglès el condecoren, però quan s'assabenta de qui era l'altre pilot, li va a retre homenatge i li dóna la medalla que l

i han concedit. Eren amics!! Un altre exemple de l'absurditat de les guerres.

La història podria donar més de sí: els personatges (els germans, la novia, l'amic anglès, ....), les situacions, els escenaris, .... El dibuix és com a simple, descuidat, ràpid, amb una sola línia. Amb colors plans. Semblen aquarel·les. Xulo. Molt agradable de llegir. I queda clar que a l'Hugo Pratt li agradaven els avions.

Per cert, el pròleg és d'Humberto Eco, admirador de Pratt. Fa gràcia. 


Recomanable? Història simple. Si t'agraden els avions, sí. Imprescindible? Potser no.


(http://www.normaeditorial.com/ficha/012077209/en-un-cel-lluny%C3%A0-%28catala%29/)
(https://drive.google.com/file/d/0B7Asn53dODUDWGE0NGNnMnpZbEU/view?usp=sharing)

Iron Man 3

Iron Man 3 (2013)

Director: Shane Black
Intèrprets: Robert Downey Jr. (com a Tony Stark / Iron Man), Gwyneth Paltrow (com a Pepper Potts), Don Cheadle (com a James Rhodes / Máquina de Guerra), Guy Pearce (com al Dr. Aldrich Killian), Ben Kingsley  (com al Mandarín), Rebecca Hall (com a Maya Hansen), James Badge Dale (com a Eric Savin), Jon Favreau (com a Happy Hogan)


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Tenir massa referents de còmics de vegades aixafa una mica aquest tipus de pelis. Si saps el just i necessari es gaudeixen més, ja que no tens cap idea preconcebuda ni et deixes portar per la trajectòria que segons quins personatges han tingut als còmics. Tot i això, la peli està molt bé, és entreteniment pur. És llarga, i tot i no fer-se pesada, es percep que és llarga.

A veure. La peli comença uns anys enrere, quan un investigador demana ajuda a un tot poderós Tony Stark i aquest passa d'ell. Temps després, un terrorista anomenat Mandarín està fent això: sembrar el terror. Iron Man el desafia, i el Mandarín va, destrueix vilment casa seva, i casi se'l peta a ell i a la Pepper i a tots. Iron Man aconsegueix fugir. Abans d'això apareix la Maya Hansen, una amiga de Tony Stark, que ve a advertir-li sobre el Mandarín. Què en sap, ella?

Després de l'atac a casa seva, Iron Man fuig i apareix en mig del no res amb l'armadura una mica malmesa. Allà es fa amic d'un nen i gràcies a les seves eines i a la imaginació, aconsegueix reparar-la. Mentrestant, descobreix que les explosions que reivindica el tal Mandarín estan causades per gent que participa al programa Extremis, un projecte amb el qual pretenen curar determinades minusvalideses físiques (veterans de guerra ferits al front, per exemple). Però la cosa no acaba de funcionar del tot i la gent a la qual subministren el diguem-ne medicament acaba tenint una reacció exotèrmica molt potent i acaben petant. Per amagar-ho, atenció, SPOILER, s'inventen la figura del Mandarín, que no deixa de ser un actor mort de gana contractat per això. I qui hi ha darrera de tot plegat? Doncs el Dr. Aldrich, aquell científic de qui Tony Stark va passar temps enrere. La Maya Hansen havia començat amb el tema, i el dolent es va apropiar del projecte.

Iron Man, un cop reparat i novament en actiu, va cap al cau del Mandarín. Allà s'assabenta que els dolents tenen a la Pepper Potts i li han subministrat l'Extremis. També han enredat a Máquina de Guerra per a prendre-li l'armadura. I després de fer-li xantatge al vicepresident, segresten al president dels Estats Units. Tampoc ve molt a "cuento", això, però queda molt espectacular. I l'escena de l'Iron Man  salvant als passatgers de l'Air Force One és d'aquelles de veure en pantalla gran. Una mica "campana", tot plegat, sí, però es tracta de fer una peli d'entreteniment pur, i ho aconsegueixen.

Total, que al final hi ha l'enfrontament final: Máquina de Guerra salva al President, surten mooooltes armadures de'Iron Man actuant per control remot, i la Pepper es peta al dolent. I guanyen els bons. I es salven els que s'han de salvar. Tot molt gran, molt espectacular, amb moltes explosions i molt de foc i molts focs artificials. Tant la Pepper com el Tony Stark s'operen: a ella li "extreuen" l'Extremis, i al Tony la metralla que l'amenaçava constantment. I Tony Stark es dóna compte de que ha estat a punt de perdre allò que més estima, i està disposat a prescindir de les armadures i del perill i de tot plegat. Però en el fons, ell és Iron Man, vulgui o no. I d'això no se'n pot prescindir.

Hi ha molt tros de peli que no apareix l'Iron Man, i no se'l troba a faltar. Tractant-se d'una peli precisament sobre l'Iron Man, té mèrit. I potser s'abusa una mica del turment del Tony Stark després dels fets de Nova York (el que passa a Los Vengadores, vaja). Però vaja, com deia, força bé. El que més m'ha fallat ha estat el tractament del Mandarín. Però com deia al principi, això és degut a que vinc "contaminat" dels còmics. És un personatge molt molt potent, i aquí el tracten.... no gaire bé. Com a adaptació de còmic suspèn, com a personatge de peli, queda força bé i l'efecte o gir que té és destacable. Ara que potser aquest gir funciona també perquè vens amb les idees del còmic.... El mateix passa amb Extremis. S'inspira amb el còmic. Només s'inspira.   

El final de la peli és una mica.... final o canvi d'etapa. Però.... Tony Stark tornarà.
Ah, escena postcrèdits divertida. Bé, a mi em va fer gràcia.


Recomanable? Sí, sens dubte. Imprescindible? Home, segurament sí, ja que el que passa té a veure amb d'altres pelis Marvel i tal. No és de les que cal anar revisionant de tant en tant, però està bé. 


(http://marvel.com/movies/movie/176/iron_man_3)