28 d’abr. 2013

Iron Man. Extremis


Iron Man. Extremis

Guió: Warren Ellis 
Dibuix: Adi Granov


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



Còmic on s'actualitza una mica la història de l'Iron Man. Segueix sent un jove que fa pasta dissenyant bombes i armament per l'exercit a l'època de la Guerra del Golf i tal. I és a Afganistan on té l'accident en el que acaba ferit de metralla al pit i on construeix la primera armadura. No se sap que Tony Stark és l'Iron Man. I la gent no el traga pel tema del tràfic d'armes. En canvi, l'Iron Man sí que cau bé, ja que ajuda a la gent i està amb els Vengadores. Tot això és una mica a més a més, per situar-te, per contextualitzar-te si no has llegit res (o gairebé res) del personatge. Si ho has fet, ho modernitza tot plegat i ja està. 

La història en sí, però és una altra. Va d'un virus, Extremis. És com un sèrum del super-soldat. Reconfigura el cos piratejant el sistema nerviós i el seu centre de curació, i es pot programar perquè incideixi més en un aspecte o en un altre. Sense comentaris.

Sigui com sigui, algú amb ganes de venjança "roba" (entre cometes, ja que sembla que el venen) aquest virus de l'empresa que l'ha creat, i Maya Hansen, una amiga del Tony Stark, li demana ajuda. En el primer enfrontament entre el dolent infectat i l'Iron Man, aquest surt molt mal parat. Tony vol que Maya l'ajudi, pel que li revela la seva identitat. Aleshores resulta que només queda una dosi d'Extremis, i Tony la reconfigura i fa que li injectin. Amb això i unes millores a l'armadura, va novament a la recerca del dolent i aquest cop sí que el guanya. Òbviament. 

Al final, Maya resulta que estava implicada en la suposada venda d'Extremis. Volia cridar l'atenció sobre el fet de que els militars retiressin els fons de l'investigació de Futurepharm, l'empresa on treballa. I Tony està content perquè això de fer el bé li dóna un sentit nou a la seva vida.

Tot plegat té un rerefons sobre els límits de l'home, de la ciència, del propi Tony Stark o de l'Iron Man. Fins a cert punt és una mica filosòfic. 

Està bé. Es llegeix ràpid. I el dibuix compleix. Cap a la mitat hi ha molta lluita i poc diàleg. Es fa curt, i es podria desenvolupar una mica més el per què el dolent és una mica anti-sistema, i el per què de que el Tony Stark estigui tant fet pols. I el tema de la investigació i el fet de que els militars hi posin pasta, si això és aprofitar-se d'ells o jugar el joc que ells volen. Són temes que donarien més de sí. Així, tal com està, va molt al gra.


Recomanable? Sí. I més tenint en compte que la peli d'Iron Man 3 s'inspira en aquest còmic. Imprescindible? Doncs gairebé que sí. No sé com entra aquesta història en tota la continuïtat de l'Iron Man, però sí, és un bon còmic. 








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada