3 de febr. 2012

Estela Plateada: Réquiem

Etiquetes: , , , , , ,


Estela Plateada: Réquiem
Guió: Joe Michael Straczynski
Dibuix: Esad Ribic 

Després de llegir (i disfrutar molt i molt) el Marvel Gold: Estela Plateda és normal que a un li quedin ganes de més històries del personatge còsmic per excel·lència. L'escollit va ser Réquiem, i tampoc va defraudar.

La història no entra en continuïtat, podríem dir. Ah, i aprofito ara per avisar que tot seguit explicaré de què va i què m'ha semblat, pel que segurament desvetllaré detalls importants de la trama. Així que si no te l'has llegit i penses fer-ho, ara és el moment de deixar aquest bloc i posar-t'hi.

En aquest tomo, que conté els números Silver Surfer: Requiem 1-4 USA, s'explica la mort d'un superheroi. Sí, sí, els superherois també es moren.
Resulta que el material amb el que està recobert l'Estela Plateada s'està fent malbé. I clar, si es queda sense aquesta capa....
El tema és que primer va a parlar amb el Reed Richards, eminent inventor i científic, a veure si pot trobar alguna solució. I al veure que no, decideix acomiadar-se d'alguna manera dels dos móns en els que ha viscut (la Terra i Zen-la). Pel còmic desfilen personatges que han interactuat amb ell: des dels 4 Fantàstics, a l'Spiderman, el Dr. Extraño o el propi Galactus, que no es vol perdre els darrers moments del millor herald que ha tingut.

Durant aquest viatge de comiat, les reflexions sobre el sentit i la duració de la vida, sobre la mort, sobre el que queda quan marxem, són constants. En Norrin Radd també reflexiona sobre si ha valgut la pena tot el que ha viscut, separat de la dona a qui estima, lluny dels seus, primer viatjant per tot l'espai infinit com a herald de Galactus, després com a exiliat en un planeta tan bell i meravellós i, a la vegada, tan ple d'odi i d'intolerància i injustícia.

 El final és l'inevitable. I sí, la llagrimeta també.

La història està molt ben trenada, amb algun que altre flashback on s'explica l'origen del personatge. I el dibuix és exquisit. És d'aquells còmics que l'agafes i, tot i imaginant com acabarà, no el pots deixar. Tot plegat fan de Réquiem un còmic imprescindible pels amants del gènere i, sobretot, pels amants de l'Estela Plateada.

D.E.P.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)