El juego del amor

El juego del amor (2007)

Direcció: Robert Benton

Intèrprets:  Morgan Freeman (com Harry Stevenson), Greg Kinnear (com Bradley Smith), Selma Blair (com Kathryn Smith), Alexa Davalos (com Chloe Barlow), Toby Hemingway (com Oscar), Radha Mitchell (com Diana Croce ), Billy Burke (com David Watson), Jane Alexander (com Esther Stevenson), Stana Katic (com Jenny), Erika Marozsán (com Margaret Vekashi)

Peli, podríem dir-ne coral, sobre l'amor. No és una peli d'amor, sinó sobre l'amor. Comença amb una dosi bastant alta de sucre, però un cop superat això.... Està bé. Surt un munt de gent que s'enamora i es desenamora i viu, en definitiva, l'amor d'una manera diferent. I surten diferents tipus d'amor. Potser hi faltaria l'amor platònic representat per alguna joveneta enamorada d'alguna actor o del rocker de torn. Hagués donat bastant de joc.

Hi ha molta gent protagonista:

- En Harry Stevenson, professor universitari de filosofia en excedència. Fa una mica de narrador o protagonista. Més o menys és el fil que uneix totes les històries. Està casat amb l'Esther des de fa un munt de temps. I s'estimen. Molt. El Harry està d'excedència entre d'altres coses perquè encara està superant la mort per sobredosi del seu fill, al que havien estimat com a ningú, i del qual no sospitaven gens ni mica que estigués enganxat a les drogues. Els remordiments per no haver sabut fer-ho prou bé com a pare.... buf.

- En Bradley Smith, l'amic del Harry. Té una cafeteria i fa poc temps que s'ha casat amb la seva estimada, la Kathryn. Aquesta, però, un bon dia s'enamora perdudament de la Jenny, a qui coneix jugant al beisbol. I deixa al Bradley per marxar amb ella.

- La Diana Croce, una agent immobiliària (venedora de cases, vaja) que manté una relació amb un home casat. Relació que es sustenta per les trobades sexuals fugisseres, tot i que ella en voldria més. Estant cansada de que l'home a qui estima segueixi casat, un dia fa cap a la cafeteria del Bradley i sorgeix l'amor. I es casen. Tot i això, al poc temps s'assabenta de que l'amant ha deixat la seva dona (després que aquesta descobrís la infidelitat) i no dubte en deixar al pobre Bradley per tornar amb el d'abans. I el Bradley torna a quedar sol.

- L'Oscar, el treballador de la cafeteria del Bradley. Un bon dia s'enamora de la Chloe, que passava per allà i buscava feina. Bé, de fet s'enamoren tots dos. Es miren mig de casualitat i pam, sorgeix l'amor. Ella no té pares ni lloc on viure. Ell viu amb el seu pare borratxo, i té molts somnis de futur. I la veritat és que fan bona parella. Bé, tots fan molt bona parella. Coses que tenen les pel·lícules.

- La Margaret és una doctora que tracta al Bradley d'un.... accident que té, i que d'alguna manera s'acaba també enamorant.

- També hi ha la germana del Bradley, o el pare de l'Oscar, o el gos que el Bradley li vol regalar a la Kathryn, o l'endevina que visita la Chloe i que li vaticina que l'Oscar morirà jove.

Insisteixo amb el tema del sucre. N'hi ha molt. També hi ha molta escena de despullats. O de despullades, millor dit. Inclús tan la Chloe com la Diana apareixen en tota la seva esplendorositat, i més d'una vegada. No és que em molesti, ans al contrari. Però potser tant de cos nu queda una mica fora de lloc. Vaja, que potser excepte en un parellet d'escenes, la nuesa aporta ben poc.

També hi ha escenes per mi més dures, com quan el Harry es lamenta de no haver sabut prestar més atenció al seu fill, o quan el Bradley es fa mal amb un ganivet per poder sentir al cos tant de dolor com sent dins seu. Gràcies a això acaba coneixent a la Margaret, tornant el nivell glucèmic on estava abans.
La relació de l'Oscar amb la Chloe també deixa escenes xules. I no ho dic pels nus d'ella :P. Quan s'ho fan al camp de futbol (es veu que és típic, allà en aquell poble d'Oregon, perquè al final de la peli hi surt una altra parella igual) i s'imaginen la casa, el rebedor, abraçats, tot plegat amb l'Hallelujah del Jeff Buckley de fons. És un personatge molt fort, el de la Chloe. Tot i que l'endevina li diu que l'Oscar morirà jove, decideix portar la relació fins les últimes, i no dubte en fins i tot gravar-se fent l'amor per tal d'aconseguir calés per fer realitat els seus somnis, o en plantar cara al pare de l'Oscar tot i tenir-li por. I sí, també segueix els consells del Harry en quan a tenir fills ràpid. Malgrat tot, no deixa de ser una persona fràgil, necessitada d'algú que vetlli per ella. Per això creu en les endevines, i per això mateix també demana al Harry que els adopti com a fills, que l'adopti a ella quan es queda sola. Perquè sí, es queda sola. Al final l'Oscar mor.

Cosetes agafades amb pinces també n'hi ha. La gent es casa i es descasa molt ràpid, i se'n van a viure junts i ho deixen córrer també molt ràpid. La que més em grinyola és una festa on entre d'altres hi van el Bradley amb la Diana, i a la que també assisteixen el seu amant amb la seva dona. Doncs resulta que a la Diana no se li acut res millor que posar-se una camisa que tenia mig de record de l'amant. Òbviament, quan la dona de l'amant la veu amb la camisa lliga caps, ja que era un regal seu i l'havia "personalitzat" cosint-li uns botons diferents i tal.

També grinyola una mica que acabin sent tots amics: marits, mullers, amants, i gos. Tots junts jugant al parc, com si res. Només serveix per donar-li més dramatisme a la mort de l'Oscar.

La peli, en definitiva, i com es qüestiona el Bradley, va d'intentar esbrinar què és l'amor, si un parany de la natura per a assegurar la subsistència de l'espècia, o és la única cosa que dóna sentit a aquest món de bojos on vivim.

Recomanable? Es deixa veure, sí. Malgrat el contingut en sucre. I no es fa pesada.

(http://www.imdb.es/title/tt0800027/)