1602
Guió: Neil Gaiman
Dibuix: Andy Kubert Superherois del segle XVII. Dit així sembla fàcil, i té el seu rotllo. Però no és tan senzill. Si més no, aquesta història no és tan senzilla.
En el còmic surten tan personatges històrics reals, com personatges amb poders.... sobrenaturals que tenen tots el seu reflex en superherois del segle XX. I la història que s’explica no és senzilla. Passen moltes coses a molts llocs i amb molta gent. Comencem veient els personatges:
- Reina Isabel I d’Anglaterra. Va existir de veritat, tot i que va morir de vella, no assassinada.
- Sir Stephen Extraño, mestre en farmàcia i metge de la cort. Més o menys com el Doctor Extraño actual.
- Clea Extraño, la seva dona. Es correspon també amb la Clea actual.
- Sir Nicholas Furia. Cap dels espies al servei de la Reina Isabel. La correspondència amb el Nick Furia també és evident.
- Matthew Murdoch. Un trobador, cec, que treballa al servei del Sir Nicholas Furia, i sent una especial identificació amb el Diable. Canta sempre una cançó que explica la llegenda dels 4 tripulants d’un vaixell que van patir un estrany accident que els va transformar. El vaixell es deia Fantastik, i els tripulants són coneguts com els 4 del Fantastik. De petit no tenia por de res, i això el va portar a entrar a una cova on havia un líquid verd, estrany, que la curiositat el va portar a provar-lo. I a arrel d’això es va quedar cec i va adquirir la capacitat augmentada de percebre tot el que el rodejava. Es tracta del Daredevil actual.
- Natasha. Una mena d’espia que treballa per qui paga més. Es tracta de la Viuda Negra.
- Peter Parquagh és l’ajudant de Sir Nicholas Furia, que el va acollir quan es va quedar orfe de pares. Sent una especial atracció per les aranyes, i representa a Peter Parker, tot i que no té cap poder.
- Otto von Muerte, comte de Latveria. També li diuen el bell, perquè és molt guapo. I no porta cap màscara que li tapi la cara ni res. Es tracta del Doctor Muerte actual.
- Virginia Dare. Es tracta de la primera persona, filla de colons, nascuda a les colònies angleses del Nou Món. També és un personatge que va existir de veritat, tot i que en aquesta història se li atribueixen un poders màgics que li permeten transformar-se en un animal quan està sotmesa a una situació d’estrès.
- Rojhaz: és un indi nadiu americà, protector de la Virginia , a qui va trobar de nena just quan acabava d’aconseguir el seu poder, i ja mai se n’ha separat. És un personatge que resulta ser molt important per al desenvolupament de la història. I és l’equivalent al Capitán América. O no. Potser podríem dir que ho és.
- Carlos Javier. Dirigeix una institució on tenen aixopluc els nacidobrujos, gent que ha nascut amb una característica o poder especial. Es tracta del Profesor X.
- Scotius Somerisle. Un dels nacidobrujos. Exerceix una mica de líder, i es tracta del Cíclope.
- Jean Grey. Una altra nacidabruja. Al principi sembla un noi i, de fet, hi ha qui s'ho creu. Es tracta de la Jean Grey actual.
- Maese McCoy. Un altre nacidobrujo. Es tracta de la Bestia.
- Roberto Trefusis. Un altre nacidobrujo. És l'Hombre de Hielo.
- Sir Richard Reed. Científic de l’època, és qui encapçala l’expedició a bord del Fantastik, un vaixell. Es tracta de Mr. Fantástico.
- Benjamin Grimm. Capità del Fantastik, i amic de sir Richard Reed. Igual que el Ben Grimm que tots coneixem.
- Jonathan Storm. Aristòcrata que ha de fugir després d’haver-se batut en un duel . No dubte en embarcar-se al Fastastik a la recerca d’aventures. Es tracta del Johnny Storm d’avui en dia.
- Susan Storm. La germana de John Storm. Es tracta de la contrapartida de la Susan Storm actual.
- Enrique, el Gran Inquisidor. Des de Domdaniel, Espanya, el Gran Inquisidor persegueix als nacidobrujos que no li són fidels. Proclama que és una raça superior que heretarà la Terra. Es tracta de Magneto.
- Germana Wanda. Una monja ajudant d’Enrique, el Gran Inquisidor. Es correspon amb la Bruja Escarlata.
- Germà Petros. Un monjo ajudant també del Gran Inquisidor. Corre molt ràpid, igual que el Mercurio actual.
- Sapo. Fa d’enllaç enter el Gran Inquisidor i el Vaticà. Tot i que té un paper molt secundari, es podria tractar de la contrapartida de Sapo.
- Jacob I d’Anglaterra i VI d’Escòcia. El rei d’Escòcia que després de la mort de la reina Isabel I ocupa també el tron anglès. Va existir de veritat.
- Maese Banner. Assistent o ajudant del rei Jacob.
- El Buitre surt representat diverses en forma de dolent. Sembla com si el comte Otto von Muerte tingués un exèrcit de Buitres clonats.
- Uatu, el Vigilant. D'aquest només n'hi ha un, tan al 1602 com a l'actualitat.
Aquests són els principals. N’hi ha algun de més, com un emissari del Papa a qui Enrique, el Gran Inquisidor, pela. I buscant tots aquests enllaços he vist que també surt el Capità Nelson, un mariner que sempre ha ajudat al trobador Matthew Murdoch sense fer preguntes perquè paga bé, i que resulta que és la contrapartida de Foggy Nelson, el soci i amic de Matt Murdock.
Parlem de la història, ara. Estem al 1602, i des de fa un temps hi ha una mena de fenòmens meteorològics estranys, sense explicació aparent, que preocupa a la gent de diferent manera. Els més religiosos, per exemple, creuen que és obra de bruixots i mags. La reina Isabel d’Anglaterra encarrega a sir Nicholas Furia i al doctor Stephen Extraño que investiguin una mica què passa. I el rei Jacob d’Escòcia, ajudat dels inquisidors espanyols, vol aprofitar l’avinentesa per fer fora del tron d’Anglaterra a la reina Isabel per confiar en bruixots i mags, i posar-s’hi ell.
Paral·lelament a tot això, passen dues coses més. La primera és que un vaixell procedent de Roanoke, la colònia anglesa al Nou Món, es dirigeix cap a Anglaterra. En ell hi va Virginia Dare, la primera persona nascuda a les colònies, acompanyada per Rojhaz, un indi nadiu que li fa de protector. La segona és que a Espanya, el Gran Inquisidor ajudat per la germana Wanda i pel germà Petros, està capturant i matant a tants nacidobrujos com poden. Un nacidobrujo és una persona que ha nascut amb poders o amb alguna mutació estranya, i que és evident. Dóna la casualitat que tots tres també tenen una mena de poder, però en cap d’ells és evident.
Així, doncs, tenim que la Virginia Dare arriba a Anglaterra. A Espanya, quan estan a punt de cremar a un nacidobrujo amb ales, un grup d’ells el salven i fugen tots junts. Resulta que existeix una mena d’institució per a ells, els nacidobrujos. És com un santuari que està dirigida per un tal Carlos Javier. I a Anglaterra, sir Nicholas Furia envia a un agent seu, el trobador cec Matthew Murdoch, al continent per trobar-se amb un ancià que ve de Jerusalem i que sembla ser que porta un secret dels Templaris que podria donar explicació, i qui sap si evitar, tots aquests fenòmens estranys que comentàvem al principi.
El que no saben és que el comte Otto von Muerte, dirigent de Latveria, també està interessat en aquest secret templari. Però ell el vol per a dominar el món.
I ja tenim el festival servit. La història de moment és com a molt densa: passen moltes coses a molts llocs diferents, i tots els personatges són importants. No es podria dir que hi hagi un protagonista principal. Les referències a l’univers Marvel actual són constants, cosa que fa que vagis a poc a poc per no deixar-te’n cap. I el dibuix.... Molt molt xulo. És com a molt real, i el colorejat que té li dóna com un aire diferent. No el sabria definir. És una barreja de cosa antiga, difuminada. No sé. Sigui com sigui, molt xulo.
Així, doncs, tenim que al continent europeu Matthew Murdoch és traït per Natasha, una doble agent que treballa per al comte Otto von Muerte. De fet, també li fa d'amant. D’aquesta manera, Matthew Murdoch i Donald, l’ancià amb qui s’havia de trobar, així com el secret templari, fan cap al castell del compte Otto von Muerte. En aquest castell descobrim que té com a presoners als 4 del Fantastik, a qui es donaven per desapareguts. Al principi no saps que són ells, però poc a poc es va descobrint.
A Escòcia, el rei Jacob rep al germà Petros. Es veu que està en tractes amb el Gran Inquisidor per a que aquest creï mala maror amb els bruixots a Anglaterra per tal de fecilitar l’accés al tron de Jacob, a canvi de que un cop rei, Jacob li lliuri els nacidobrujos que hi ha.
I a Anglaterra.... Virginia és raptada per un home que vola com si del Buitre es tractés. Gràcies a un llançament d’una safata del Rojhaz, l’atrapen. Després de que sir Nicholas Furia l’interrogui, reconeix que l’envia el compte Otto von Muerte, i que l’atac no cessarà. Però és massa tard. La reina ha rebut un regal del compte de Latveria. Un regal divertit, com d'altres vegades. Però aquest cop és diferent, el regal no és divertit. I la reina jeu morta a terra. La reina Isabel I d’Anglaterra acaba de morir.
El rei Jacob marxa des d’Escòcia per ocupar el tron d’Anglaterra. Jacob, que serà el nou rei, li ordena a sir Nicholas Furia, ara teòricament al seu servei, que es dirigeixi a l’escola dels nacidobrujos que regenta Carlos Javier i que, o bé els capturi, o bé els mati a tots. El futur rei Jacob sap la ubicació d’aquesta escola gràcies a un assistent que té, en maese Banner.
Sir Nicholas Furia no té res en contra dels nacidobrujos, pel que envia abans de que ell arribi al seu ajudant, el Peter Parquagh, que fins ara estava cuidant de la Virginia Dare, a que els avisi, ja que té un pla. I tal com han quedat, quan arriba l’exèrcit de sir Nicholas Furia (i de Dougan!!) els nacidobrujos es deixen fer presoners.
Ja a la Torre de Londres, sir Nicholas Furia, Carlos Javier i sir Stephen Extraño conspiren per veure com poden fer front a la situació del que sembla la imminent fi del món. Com sembla ser que sir Richard Reed té la clau de tot plegat, parteixen tots plegats cap a Latveria en un vaixell volador. De fet, és un vaixell normal, però gràcies als poders de la Jean Grey potenciats pel propi Carlos Javier, l’aixequen del mar i el fan volar. Abans de marxar, sir Nicholas Furia li diu a Peter Parquagh que torni al poble amb els seus tiets i que ho oblidi tot. Acompanyant a sir Sthephen Extraño, de cop i volta, aquest cau i queda i conscient. En un lloc que sembla al Lluna (perquè es veu la Terra darrera), i amb Stephen Extraño jaient a terra, algú diu:
"Estephen Extraño. Eres bienvenido aquí. Y quizá te deba una explicación".
Es tracta de Uatu, el Vigilant, i li explica que un fet que passarà al cap de 400 anys provocarà un forat en el temps i es depositarà algua cosa (o a algú) en el moment en el que són. D’alguna manera es trencarà el continu espai-temps, i això provocarà tots els fenòmens que estant tenint lloc i acabarà fent que desaparegui la Terra i, de retruc, tot l'Univers i tot plegat. Com de costum, el Vigilant no pot intervenir directament, només pot observar i prendre nota. El que sí pot fer és, dissimuladament, influir una miquetona de res per evitar-ho, i per això parla amb ell.
Uf. Tot plegat, deixat així en sec, costa una mica d’entendre. Però vaja, que es pot seguir bé. Com a mínim comences a lligar algun cap....
Hi ha molts detallets que tampoc he anat posant, com per exemple, quan la Virginia explica com va adquirir aquesta mena de poder de transformació en animals que té, o com en Rojhaz es va convertir una mica en el seu protector. També veiem com maese Scotius està gelós de Werner, l’àngel, ja que es pensa que està flirtejant amb Jean Grey, i el que passa de veritat és que Werner es pensa que Jean Grey és un noi. De fet, potser sí que flirteja i tot. Com ja he dit, és molt dens, passen moltes coses, molt ràpides, a molts llocs.
Tornant a Latveria, veiem com poc a poc els 4 del Fantastik i tots els presoners es van alliberant. Sir Matthew i Donal, l’ancià protector del secret dels templaris, també s’escapen, però en comptes de fugir van a buscar alguna cosa entre les pertinences que el comte Otto els hi ha pres. El secret dels Templaris, potser? Es prepara la lluita entre el vaixell dels nacidobrujos que s’aproxima, i el comte Otto von Muerte. En mig de la batalla, Donal troba el seu bastó, un simple bastó d’ancià, de fusta, i el colpeja sobre el terra. De cop, un llamp creua el cel, i Donal es transforma en Thor. Aquest és el veritable secret dels templaris, allò que havia de custodiar. La batalla acaba quan Otto von Muerte sosté la bola daurada que creia que era el secret dels templaris, esperant que faci o passi alguna cosa. I sí, que passa. Un raig cau a la bola i Otto queda inconscient. I el pitjor: queda tot desfigurat de cara. Segurament, a partir d’aleshores, haurà d’utilitzar alguna mena de màscara.
Un cop vençut Otto von Muerte, Sir Nicholas Furia, Thor, els 4 del Fantastik i els nacidobrujos tornen en el vaixell cap a Anglaterra. El germà Petros, que havia anat a fer tractes amb el comte Otto, torna a Espanya per anunciar al Gran Inquisidor que els nacidobrujos han vençut, i que Jacob ja ha entrat a Londres fent presoners i declarant a sir Nicholas Furia traïdor. Però quan arriba, resulta que cau en una trampa i l'empresonen juntament amb la germana Wanda i el Gran Inquisidor, per cremar-los. Sapo, un també nacidobrujo infiltrat al Vaticà, els ha delatat i traït.
La cosa s'està embalant. Ja surten tots els personatges, i tots els personatges són coneguts. Tots tenen la seva contrapardida en l’actualitat, o bé són personatges reals, que van existir de veritat. Bé, el nou inquisidor, el que vol cremar al vell que representaria que és Magneto i als seus dos ajudants, no sé qui és. O potser no és ningú en concret. La qüestió és que ja s’han trobat gairebé tots entre ells, i tot i que encara no se sap molt bé què han de fer, si que el fet de que estiguin tots junts indica que alguna cosa ha de passar.
Així, doncs, a tall de resum tenim que Sir Nicholas Furia i els nacidobrujos han alliberat als 4 del Fantastick del castell d'Otto von Muerte, que ja no és el bell. El vaixell dels nacidobrujos, amb tothom a bord, està creuant la Mediterrània. I un d'ells s'està morint. El tresor dels templaris realment és un bastó de fusta, que és realment Mjolnir, i que el van dur fa temps uns peregrins víkings a Jerusalem. Per altra banda, el Gran Inquisidor està a punt d'ésser cremat a España. I a Anglaterra, el rei Jacob ha fet presoner a sir Stephen Extraño i el vol ajusticiar. Ell ha tornat d’un viatge astral a la Lluna, on el Vigilant li ha explicat que tot s'està anat en orris des de que fa 15 anys va arribar el “precursor”, que no se sap què o qui és. Inclús podria ser la pròpia Virginia. Total, que el món, la vida, s'acaba. Com a mínim, la seva, ja que quan surt el sol li tallen el cap. La seva dona el recupera. I l’esperit de sir Stephen Extraño li diu que han de fer tornar al futur al precursor, i que el forat temporal està al Nou Món.
A Espanya, quan el Gran Inquisidor està apunt de ser cremat, enreda als guardes que el custodien i aquests porten les seves pertinences per cremar-les també. Entre les pertinences hi ha un regal molt especial que li va fer Carlos Javier quan eren joves. Es tracta d’un casc. Un cop se’l posa, trenca les cadenes i allibera també als seus.
Al vaixell on van tots, tenint en compte el panorama que els espera a Anglaterra, decideixen anar directament cap al Nom Món, allà on sembla que està l’origen de tot. Scottius revela que Jean Grey té una hemorràgia interna, segurament deguda al sobreesforç que ha fet fent volar el vaixell, i que Carlos Javier està intentat curar-la. No creuen que sobrevisqui. Al final, Jean Grey també mor. L’Hombre Antorcha agafa Jean Grey, la puja amunt, i la deixa caure. Scottius li tira un raig, mentre plora (impressionant veure'l llençar el raig mentre plora), i tot crema i brilla i explota en llum. I, mentre es consumeix, apareix com una silueta que estén les ales, enorme, estranya i meravellosa. I després, res, només cendres.
Mentrestant, a Anglaterra, Clea, Rojhaz i Virginia pugen al seu vaixell i marxen de tornada cap al Nou Món, el rei Jacob persuadeix a Peter perquè ell i Banner, el seu assistent, vagin també al Nou Món, a la recerca de sir Nicholas Furia, per capturar-lo per traidor. Com Peter està sense feina, accepta, de manera que també agafen un vaixell i parteixen cap a América.
I a Espanya, Enrique, l’ex-Gran Inquisidor, també decideix anar amb la germana Wanda i el germà Petros en vaixell cap al Nou Món. Diu que són com una germandat, els que heretaran la terra, ja que són una espècie superior.
Apa, tots cap a Amèrica.
Mentre tots viatgen en els seus respectius vaixells, Rojhaz explica la seva història. Resulta que de veritat es diu Steve Rogers i que va néixer, o naixerà, l’any 1920. És a dir, aquí es descobreix qui és realment Rojhaz, i qui és el precursor, o el que ha originat la ruptura espai-temporal provocant tot el que està passant. Rojhaz explica que fruit del sèrum del super-soldat no envellia mai, i que mentre ell no canviava, Amèrica sí ho anava fent. Per exemple, els superherois de la seva època poc a poc anaven morint. Al final, Amèrica es converteix en una cosa diferent a la que ell coneixia, a la que ell estimava i defensava. En definitiva, es converteix en un personatge incòmode. Per desfer-se d’ell, el posen en una màquina del temps i l’envien 400 anys abans, disparant-li un tret abans. El tret no li fa res, però es desperta enmig de l’Amèrica de 1600, i una tribu d’indis americans el troben i l’adopten. Temps després, coneix als colons i a la Virgínia, i veu que pot començar des de zero a tornar a crear aquella Amèrica que li agradava, que estimava. Per això s’uneix a ella i li fa de protector.
Poc a poc, tots els vaixells van arribant a Roanoke, la colònia anglesa al Nou Món. Per un costat, sir Nicholas Furia parla amb el governador i pren el comandament de la colònia, declarant-la independent. D’aquesta manera els nacidobrujos poden tenir aixopluc. Clea Estraño porta el cap del seu marit conservat en licor, i convoca una reunió amb tots, aconseguint resoldre tots els dubtes que tenia Richard Reed sobre què cal fer. I el que cal fer és obvi: trobar l’esquerda temporal, obrir-la, enviar cap al futur el precursor, i.... seguir existint. Al assabentar-se de tot plegat, Virgínia els explica on està l’esquerda temporal, ja que sense saber-ho va ser gràcies a l'esqurda que va aconseguir els misteriosos poders per transformar-se en animals.
Sir Nicholas Furia s’assabenta de que un vaixell ha arribat amb la intenció d’eliminar-lo. Ell, però, s’avança i els pela a tots abans. A tots menys a maese Banner i a Peter Parquagh. Mentrestant, a Anglaterra, Matthew Murdoch arriba fins on està el rei Jacob i l’amenaça: com li passi alguna cosa a sir Nicholas Furia (o a Irlanda :P), tornarà i passarà comptes amb ell.
El temps s’acaba. Finalment, Carlos Javier convenç a Enrique, l’ex-Gran Inquisidor, el teòric enemic seu, per a que col·labori en la missió que tenen. Inclús Donal, convençut per la Susan Storm, accedeix a convertir-se en Thor per a ajudar. El problema està en Rojhaz: no vol tornar al futur, al seu present. Sir Nicholas Furia l’intenta convèncer, i l’acaba mig enganyant. En aquells instants, maese Banner està a punt de matar-lo, però Virginia Dare, convertida en gos, i el mateix Peter Parquagh ho eviten.
Sir Nichola Furia carrega amb Rojhaz i tots van cap a l’esquerda. Com no hi ha manera de que l’atravessi Rojhaz sol, entren tots dos. I tots dos van cap al futur. El precursor torna al seu present.
Fruit de tot plegat, hi ha una gran explosió de radiació, i maese Banner protegeix a Peter Parquagh. I l’Univers es reconfigura, torna a la seva normalitat.
I aquí agafem aire.
El final és frenètic. Tot passa molt ràpid. Tots col·laboren amb tots. Tot s’entrelliga molt més. I tot i que deixa interrogants oberts, sembla un bon final.
Quan arriba l’hivern, Roanoke mor. Els pocs supervivents que queden són rescatats pels nadius, i marxen amb ells. Virginia Dare també mor, convertida en un cèrvol blanc. Fins aquí hagués estat un final més o menys rodó. Però encara donen una volta més. Resulta que els superiors de Uatu, el Vigilant, el feliciten per haver aconseguit resoldre la crisis com ho ha fet. I li regalen un Univers nou.
Thor marxa, potser a Asgard. Clea Extraño també marxa, a una dimensió desconeguda. Enrique també s’acomiada de Carlos Javier, demanant-li un favor a canvi d’haver ajudat amb la missió de tornar al precursor al futur: li demana que el deixin un temps tranquil, i que Carlos Javier cuidi de Wanda i Petros sense revelar que realment són fills seus. Banner, per culpa de la radiació rebuda al protegir a Peter Parquagh de l’explosió de l’esquerda temporal, es converteix en un monstre gran, poderós, fort, i verd. I Peter Parquagh es queda a viure allà amb la Virginia Dare. Pateix una mica pels seus tiets, però es queda. I el pica una aranya!!
El guió és molt bo. Malgrat l’enrevessament que provoquen els viatges en el temps, i aquesta multitud d’universos que apareixen, està molt ben trenat i realment és emocionant. A estones és molt ràpid, amb molta acció. I barreja molt bé tots els personatges. La fama que té en Neil Gaiman no és infundada. I el dibuix.... Com ja he comentat, també és molt xulo. Té un toc.... com antic. Clar, la història està ambientada al segle XVII, i el dibuix hi queda molt bé. Hi ha el detallet de quan Rojhaz explica com es converteix en el Capitán América al segle XX, el colorejat canvia i és més pla, més com en els còmics de l'època. Les portades dels 8 números originals mostren una mica aquest aire.... antic.
Resumint. Que és molt xulo. I trepidant. I que deixa amb ganes de més. Haurem de veure què tal estan les seqüeles que van sortir: 1602. Los 4 Fantástickos i 1602. Un nuevo mundo.
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp142.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada