Crónica de una mentira

Crónica de una mentira (2009)
Direcció: Xavier Giannoli
Intèrprets: François Cluzet (com el Philippe Miller), Soko (com la Monika), Emmanuelle Devos (com l’alcaldesa Stéphane), Gérard Depardieu (com l’Abel)

Peli francesa, recent. L’agafem perquè buscàvem Pequeñas mentiras sin importancia, i al veure el títol, i que també hi sortia el François Cluzet (sí, sí, el d'Intocable), .... A sobre, quan comença, llegim que està inspirada en fets reals, cosa que sempre fa que una peli sigui un pelet més atractiva.

Va d’un estafador, el Philippe, amargat i solitari, que va per aquí i per allà estafant i vivint com pot.

La tècnica estafatòria que fa anar és d’allò més elaborada i efectiva. En primer lloc busca una obra pública. Truca a l’empresa que l’executa i pregunta pel nom de l’encarregat amb qualsevol pretext. Per exemple, fent-se passar per una empresa de serveis o de subministraments que estava en tractes amb aquest encarregat. Quan té el seu nom, es posa en contacte amb una ferreteria, per exemple, i fent-se passar per l’encarregat de l’obra pública, sol·licita el préstec d’algun equip car que fa falta per l’obra. Falsificant els logotips del cotxe i vestit de treballador, s’acosta a la ferreteria, agafa l’eina en qüestió, i desapareix. Després la ven, i a córrer.

Un dia, després d’efectuar l’operació i col·locar l’equipament robat, aprofita i de passada també roba a un altre estafador, que és el que li compra les coses. I fuig.

En la fugida, arriba a un poble on veu una mega-obra pública: una autopista. Però està aturada, com abandonada, ja que hi van trobar un escarabat en perill d’extinció. Al final, fa nit en aquell poble. I aquí comença el festival.

A l’hotel, com l’han vist mirant-se les obres de l’autopista, i va vestit de treballador i porta el cotxe amb els logos de l’empresa que fa les obres, es pensen que és realment de l’empresa en qüestió. Aquesta autopista es va començar a fer feia un temps, i va portar riquesa i alegria al poble. Però amb la crisis i tot el tema de l'escarabat es va abandonar, i el poble es va quedar sense feina, sense il·lusió, i sense res. I al veure un “treballador” que s’està mirant novament les obres, es pensen que volen reprendre-les. I la veu comença a córrer.

Al principi, el Philippe rep la visita d’un parell d’empreses que li ofereixen comissions si els hi lloga els equipaments a elles, inclús li fan algun avançament. També veu com tothom el començan a tractar molt bé. Total, que el Philippe veu una oportunitat de negoci, i decideix aprofitar-la.

La cosa es va fent gran. El Philippe, de veritat, no en té ni idea de res, però sap rodejar-se de gent que sí en sap. I com l’obra pública es paga com a mínim a 90 dies, comença a fer comandes i a llogar maquinària i a contractar gent. I ell, vivint bé i rebent comissions.
Poc a poc, el Philippe s’hi va involucrant més. Hi ajuda l’amistat amb la Monika, la seva secretària, i l’aventura que viu amb l’Sthéphane, l’alcaldesa. També el fet de que, sense adonar-se, es converteix gairebé en una celebritat, al poble: participa en actes públics, se’l té en compte, se’l respecta, inclús la canalla li fan dibuixos agraint-li tot el que està fent.

Al final la cosa es complica, ja que apareix l’estafador a qui el Philippe havia estafat al principi de tot.

També, un banc que li havia concedit uns crèdits també es posa nerviós, i hi ha proveïdors que estan reclamant a l’empresa mare de l'empresa fictícia per la que teòricament el Philippe treballa. I per si fos poc, la meteorologia els hi juga una mala passada endarrerint les obres més del necessari.

Al final, com és d’esperar, el Philippe s’acaba implicant del tot, fent pagaments amb els diners estafats que tenia estalviats. I se’n surt i acaba l’obra a temps, complint amb totes les exigències de qualitat. Ell solet ha revitalitzat l’economia del poble. Però clar, és un estafador. I és detingut per la policia.

Recordem que la peli està inspirada en fets reals, i com en totes les pelis així, quan s’acaba, t’expliquen que se n’ha fet del protagonista. En aquest cas, el Philippe està en parador desconegut.

En resum , la peli està molt bé. És força entretinguda. Dura dues hores i una mica més, però no es fa pesada. Sí que hi ha alguna cosa que grinyola una mica, com segons quins tractes que fa. I el final és potser una mica precipitat. Haguessin pogut explicar, per exemple, què va passar al poble quan van detenir al Philippe, o si l’autopista es va continuar construint més enllà del tram que van fer. I, com no, haguessin pogut fantasiejar una mica més amb el personatge del Philippe, i explicar a què es dedicava ara, si seguia estafant, si havia deixar la mala vida, o si havia tornat al poble amb l’alcaldessa.
És una peli bastant previsible, sí, però gràcies al treball dels actors i a com està explicada, no molesta gaire. I fa passar una bona estona, que és del que tracta. És la gran diferència entre les pelis americanes i les europees. Genèricament parlant. O entre les grans super-produccions, i les petites pelis, les senzilles, les que no els hi cal un munt d’ espectaculars efectes especials. Són pelis que parlen de la gent, dels sentiments, d’il•lusions, que expliquen una història bonica, i que l’expliquen bé.

Ara encara hi ha més ganes de veure Pequeñas mentiras sin importancia.



(http://www.europacorp.com/#/site/?&lg=fr&part=catalogue&page=fiche&film=85)