En Ralph, el destructor

En Ralph, el destructor (2012)
Direcció: Rich Moore
Pel·lícula d'animació



(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. Per acabar-ho d'adobar, he perdut el paperet d'aquesta peli, així que....)



A veure. Peli Disney d'animació amb un punt de partida d'allò més.... interessant. Resulta que en el món dels videojocs, hi ha un dolent que es cansa de ser sempre el dolent, de que sempre l'estomaquin a ell, i de que els altres personatges del videojoc no l'acceptin. Total, que s'enfada. I què fa? Doncs marxar del seu videojoc, i buscar-ne algun on pugui.... aconseguir una medalla. Així demostrarà que també pot ser l'heroi.

A partir d'aquí, entra en un joc de disparar, aconsegueix una medalla, però la lia perquè provoca que s'escapi la bèstia dolenta, com un virus. A part, en Félix, l'heroi del seu propi joc, surt a buscar-lo, ja que si no torna desendollaran el joc i tots desapareixeran. Al final, tots plegats fan cap un altre joc, un de carreres. En aquest joc s'afegeix un altre personatge: una nena que és com un bug, i que frisa per participar en una carrera. Però clar, com és un bug, no pot. I hi ha un rei que vetlla perquè així sigui.

Aquí es tornar tot com a més previsible. I per mi, la peli perd una mica. Potser és pel joc-món on es troben, que no m'acaba de fer el pes. La nena-bug i en Ralph es fan amics, i tot i que al principi s'ajuden, després en Ralph la traeix per un mal entès. Òbviament, quan coneix la veritat l'acaba ajudant novament i la nena-bug acaba triomfant. I quina és la veritat? Doncs que la nena-bug és la princesa del joc, i el rei dolentot és un personatge que fa temps va fugir del seu propi, mort d'enveja, per intentar demostrar que era millor i, com no ho aconseguia, va modificar el codi font d'aquest joc. 

Com deia, tot una mica previsible: la nena esdevé princesa novament, tots plegats aconsegueixen desfer-se del virus dolentot que s'havia escapat del joc de disparar, en Ralph és acceptat al seu propi joc i passa a ser un més i.... la comandant del joc de disparar i en Fèlix es casen i tot.

Coses curioses com el grup de teràpia de dolentots de videojocs, o d'altres personatges amb qui el Ralph es creua a la mena de vestíbul de l'estació que dóna pas a tots els videojocs. 

És una peli que agrada a la canalla: els personatges són simpàtics, hi ha lluites i carreres, princeses, un món dolç ple de coses dolces, .... I si t'agrades els videojocs està bé perquè vas veient referències. Tot i això, a partir de la diguem-ne segona part de la peli, la cosa decau una mica. Dóna la impressió de que, a partir d'una bona idea, tampoc han sabut acabar d'arrodonir-la. 

Abans de la peli van passar un curt, Paperman, deliciós. Un home es creua amb una dona a una estació. Ell li recull un paper que ella ha perdut, i també en perd un que.... va a parar damunt la seva cara. Sense voler, deixa els llavis marcats. I desapareix. Ell, sense treure-se-la del cap i amb els seus llavis a un paper, va cap a la feina i.... oh, sorpresa, resulta que la dona està a l'edifici del davant. Total, que decideix cridar la seva atenció. Com? Fent un avió de paper i llençant-li per la finestra. Com no se'n surt a la primera, ho torna a provar. I al final es converteix en una mena d'obsessió, fent un munt d'avionets. Però cap assoleix el seu objectiu. Finalment, agafa el paper amb la marca dels llavis, fa un altre avionet, el llença i.... tampoc arriba. Aleshores ella marxa, i ell decideix sortir al carrer a veure si la troba. Però no hi ha manera. Trist, torna cap a casa.

L'avionet del paper amb la marca dels llavis segueix volant i arriba a un carreró on.... estan tots els avionets que ha anat fent i llençant. Els vent els ha dut allà. Com per art d'encantament, l'avionet dels llavis comença a moure's sol i.... la resta d'avions el segueixen. Tot volant, arriben on està l'home, s'arrapen a ell, i se l'enduen cap a l'estació. Mentrestant, l'avionet dels llavis vola fins la dona i fa que aquesta el segueixi fins.... la mateixa estació. I allà es retroben. 

Pensant ara amb el curt, crec que em va agradar més el curt que la peli. 


Recomanable? Home, està bé, passes l'estona. I té l'afegit de tot el tema que envolta als videojocs. Si t'agrada, és clar. Imprescindible? No. Hi ha pelis d'animació, tan per grans com per petits, molt millors. 
Ah, i respecte el curt.... totes dues coses: recomanable i imprescindible.



(http://www.disney.es/rompe-ralph/index.jsp)
(http://es.wikipedia.org/wiki/Wreck-It_Ralph)
(http://es.wikipedia.org/wiki/Paperman)