Más allá de las nubes

Más allá de las nubes
Guió: Regis Hautière i Romain Hugault
Dibuix: Romain Hugault


Còmic d'avions. Sembla que s'estan posant de moda, ara.... Millor!! 
El dibuix és molt realista. Hi ha vinyetes que semblen fotos. I els avions estan molt molt ben fets. Més, inclús, que les dones lleugeretes de roba :P. El volum està dividit en dues parts: Duelos i Combates.

La història comença al 1933 amb en Pierre, un pilot francès que treballa fent de correu i resulta que volant pels Andes té un accident. Els pensaments d'en Pierre, volant dins d'una tempesta i pensant amb el que hi ha més enllà dels núvols, i volant pel damunt d'aquest sostre de núvols i haver de baixar, són.... Buf.... S'ha de viure. Només amb aquest inici, el còmic ja m'ha enganxat. A part, aquesta escena i els pensaments que provoca donen títol al còmic i serveixen per il·lustrar un final de.... llagrimeta. Però anem per parts: tenim que el Pierre ha hagut de fer un aterratge d'emergència.

Allan, un pilot americà una mica despreocupat que treballa per a Hollywood, passa per allà de casualitat al cap de tres dies, el troba, i el pot salvar. Ja tenim als dos protagonistes.

Passats uns anys, a França, en Pierre es dedica a les carreres aèries. La Marie, la seva novia, és actriu. En una festa es coneixen amb l'Allan, i aquest li aconsegueix un paper en una peli. 

En el marc d'aquesta festa, els francesos i els americans es piquen i mig improvisen una cursa nocturna. Les imatges són espectaculars. És com si veiessis una peli d'avions. Millor, encara. En les pelis les escenes d'avions acostumen a ser molt ràpides. Aquí, et pots entretenir mirant cada imatge, cada fotograma.

El resultat de la carrera sembla ser que només satisfà als dos participants. 

Després d'alguna altra carrera i de la participació de la Marie en una peli, aquesta ha de marxar als Estats Units per tal de seguir desenvolupant-se com a actriu. I cap allà també fa cap el Pierre, per poder participar en una carrera per tal de promocionar els avions francesos. Per fi es veurà cara a cara amb l'Allan en una carrera diguem-ne oficial. Allà, però, es troba amb que la Marie.... Clar.... La distància, la presència de l'Allan.... Total, que entre la Marie i el Pierre ja no hi ha.... allò. Ai, pobre Pierre.

I per fi arriba el dia de la carrera. Una carrera de pilons. 

En Pierre va amb un avió menys potent. Però gràcies a l'aerodinàmica i a la seva perícia, es posa al capdavant. De cop, però, hi ha un problema amb el motor. Perd pressió d'oli, el motor s'incendia, i malgrat la perícia del pilot, s'acaba estavellant. En Pierre queda malferit, i el prenen a l'hospital. L'Allan fa revisar les restes del motor a un mecànic i.... sembla un sabotatge!!

En Pierre queda tot desfigurat per les cremades. També li queda una mà mig paralitzada, pel que potser ja no podrà competir més. L'Allan el va a veure a l'hospital i li porta un guant, l'única peça de roba que s'ha salvat. 

En Pierre ho ha perdut gairebé tot: el físic, el poder fer el que li agrada, la dona a qui estima, i un amic. Només li queda.... odi. Mentrestant, a Europa Hitler comença a guanyar poder. I aquí s'acaba la primera part.

La lectura és molt ràpida, ja que en les escenes d'avions hi ha pocs diàlegs. El dibuix és molt realista. I molt aeronàutic. Surten els avions molt detallats. I la història enganxa: aventures, triangle amorós, aeronàutica d'entreguerres, carreres, .... Desconec els detalls dels models d'avió que surten, i de com funcionava tot el tema de les carreres (tant les europees, més en plan rally, com de les americanes, les de piló). Però molen!!

La segona part comença amb un espectacle de circ aeri. En Pierre s'ha escapat de l'hospital, cansat de la compassió de l'Allan i de que Marie no hi vagi, i s'ha enrolat en un circ aeri. Canvia les carreres pel circ.

Per altra banda, l'Allan s'assabenta que des dels estudis de Hollywood per qui treballa van intentar comprar a Pierre perquè aquest perdés la carrera, cosa que va provocar l'accident. I els engega. I es sent una mica culpable. Com està sense feina, i amb poques possibilitats de trobar-ne, i a sobre les coses amb la Marie no van gaire bé, decideix marxar a Europa a lluitar a la guerra que acaba de començar.

En Pierre comença a estar cansat del circ aeri. A part, és un espectacle que comença també a estar en declivi als Estats Units, i s'estan rumiant d'anar més cap al Sud, cap a Mèxic. Total, que en Pierre veu una foto d'uns pilots americans que han anat a Europa a lluitar pel seu país, i reconeix a l'Allan. No s'ho pensa dues vegades, i decideix anar-hi, també.

Ja a Europa, canviem els avions de carreres per avions de guerra. I les escenes són.... un altre cop de pel·lícula. Igual que abans. Els combats es fan curts, però es disfruten molt. Pots sentir el rugir dels motors. Gairebé que vas movent el còmic seguint les maniobres dels avions. És com una peli.

En Pierre perd molts companys. Un dia es veuen amb Allan i discuteixen per la Marie. Després, en combat, l'Allan es queda sol amb dos alemanys i en Pierre, que tenia poca benzina i poca munició, i que estava tornant cap a la base després d'una missió, l'ajuda tombant a un alemany i estavellant-se contra l'altre. I acaba morint.

Molt poètic i molt aeronàutic, el sentiment de que morint ja no podrà veure si el sol brilla damunt dels núvols. Aquesta és la idea amb la que començava el còmic. De llagrimeta.

Al final de la guerra, l'Allan troba la tomba de Pierre i li ret homenatge duent-li aquell guant que es va salvar de l'accident que va patir als Estats Units i que els va separar.

La veritat és que la foto aquesta final de la Maria amb un fill em despista, ja que no acabo de pillar ben bé de qui és. Potser no hagués calgut ni la Marie ni el fill. El còmic va de l'amistat d'ells dos, i va dels avions.

La història al final es converteix en un triangle clàssic: l'Allan és el guanyador, i el Pierre el perdedor. Per fer-ho més cruel, el Pierre és pres per traïdor, cosa que és mentida. El tema és que ell no podia sortir a volar al darrer combat, i agafa l'avió d'un company que decideix desertar. Com en Pierre mor i el company no apareix, es pensen que qui portava l'avió i ha mort és realment el company, i que qui ha desertat ha estat el Pierre. L'Allan, però sap la veritat. 

Els combats són molt curts. Potser millor, així no es fan pesats. I els avions molt ben fets, molt xulos. És un còmic d'aventures aeronàutiques. I et deixa amb ganes de més. Es fa curt, tot plegat. I hi ha diverses vinyetes de les que se'n podria fer un pòster. La portada mateix és per emmarcar. I just al davant de tot i al darrera de tot hi ha com unes fitxes dels avions que apareixen: primer els de carreres, i després els de guerra. El volum és una delícia: pel tamany, pels colors, per la informació dels avions, .... 

El còmic retrata també d'alguna manera com vivien els pilots durant la Segona Guerra Mundial: la duresa dels entrenaments, la pèrdua dels companys, la relació dels pilots, la també  relació entre ens europeus i els americans, ....

Recomanable? Sí, molt. I si t'agraden els avions, encara més. Imprescindible? Doncs si t'agraden els avions, sí, sens dubte. Si no t'agraden.... Potser comencen a fer-ho.  



(http://www.normaeditorial.com/ficha.asp?0/0/012034409/0/mas_alla_de_las_nubes)