Guió: J. Michael Straczynski
Dibuix: John Romita Jr.
5 volums publicats dins del Coleccionable Marvel Héroes, concretament els números 1, 26, 31, 36 i 41. No han estat els únics dedicats a l'Spiderman, però sí que aquests 5 han recopilat l'etapa que guionitzava J.M. Straczynski i dibuixava el John Romita Jr. El primer volum és precisament el culpable de que m'hagi tornat a enganxar, i de quina manera, als còmics. Amb l'excusa de que sent el primer lliurament d'una col·lecció de quiosc era més barat i tal.... vaig acabar caient de 4 potes.
Els he anat llegint a mida que s'anaven publicant. I si bé es poden llegir independentment, hi ha un fil conductor que els uneix a tots i que acaba amb el cinquè volum: el personatge d'Ezequiel.
El primer llibre (Vuelta a casa) comença a l'Amazing Spider-Man vol. 2, 30 USA i arriba fins a l'Amazing Spider-Man vol. 2, 38 USA. Entre mig hi faltaria el número 36, que és com una mena de parèntesis dedicat als atemptats de l'11-S, i que per tal de no deixar la sèrie amb un número penjat l'han inclòs al final del cinquè llibre.
En aquest còmic veiem com el Peter Parker ha crescut. Ja no és el brillant estudiant assetjat, ni el fotògraf jovenet amb una feina mal pagada. Ara ha trobat una feina de profe a l'institut on ell va estudiar, i la seva relació amb la Mary Jane no passa pels seus millors moments. A classe, ara està a l'altra costat, i pot veure i ajudar a estudiants que, com ell, són molestats per la resta de companys tan dins de l'institut com fora.
També veiem a l'Spiderman, que es troba amb un estrany personatge anomenat Ezequiel, que un poders aràcnids similars als seus. Ezequiel li explica que la picada de l'aranya no va ser un accident, que els poders li van ser transmesos amb una finalitat, i que hi haurà gent disposada a acabar amb ell per això. Sense temps d'entendre tot el que això implica, ha de fer front a Morlum, a qui acaba guanyant gràcies a la interferència de l'Ezequiel, que acaba desapareixent. Finalment, la tia May descobreix que l'Spiderman és realment el Peter Parker, el seu estimat nebot:
Després de rumiar-s'ho molt i intentar entendre-ho, tenen una conversa d'allò més.... profunda.
D'aquest volum em va enganxar molt el dibuix. I la visió de com a més adult del Peter Parker, veure com havia crescut i tal. La presència d'Ezequiel et deixa una mica intrigat. Però el fet de que la tia May descobreixi qui és realment el seu nebot, com ho entoma, i com s'ho parlen i tal, és.... Bffff....
D'aquest volum em va enganxar molt el dibuix. I la visió de com a més adult del Peter Parker, veure com havia crescut i tal. La presència d'Ezequiel et deixa una mica intrigat. Però el fet de que la tia May descobreixi qui és realment el seu nebot, com ho entoma, i com s'ho parlen i tal, és.... Bffff....
El segon llibre (Hasta que las estrellas se congelen), que va de l'Amazing Spider-Man vol. 2, 39 USA i arriba fins a l'Amazing Spider-Man vol. 2, 45 USA, i comença amb la vida que porta la MJ a Los Angeles. Una vida més de model que d'actriu, que tampoc és el que sembla. I també veiem com la tia May fa campanya encoberta a favor de l'Spiderman donant-se de baixa com a subscriptora de tots els diaris que en parlen malament, Daily Bugle inclòs. L'Spiderman, després de fer front a l'amenaça de la Sombra amb l'ajuda del Dr. Extraño, decideix viatjar a la costa Oest a veure si pot parlar amb la MJ per fer les paus. Intent que es queda en això, en intent, gràcies en part a que entra en acció un tal Luke Carlyle armat amb una versió millorada dels braços del Dr. Octopus.
Aquest segon llibre acaba amb el Peter Parker: Spider-Man vol. 2, 50 USA, escrit per Paul Jenkins i dibuixat per Mark Buckingham.
El dibuix del John Romita Jr. el segueixo trobant esplèndid. D'aquest volum m'ha enganxat veure com la tia May es pren això de que el seu nebot sigui l'Spiderman. I em va sorprendre molt esbrinar que la tia May havia estat casada amb l'Otto Octavuis. No, no ho sabia.
El tercer llibre (Vida y muerte de las arañas) inclou des de l'Amazing Spider-Man vol. 2, 46 USA i arriba fins a l'Amazing Spider-Man vol. 2, 54 USA. Aquí la cosa comença a agafar dimensions gran, molt grans. El volum comença amb el Dr. Extraño advertint a l'Spiderman en somnis de que un gran perill s'aproxima. I aquest perill es diu Shathra. Es tracta d'una vespa que menja aranyes i que no dubte en utilitzar tàctiques.... diguem-ne diferents, per a derrotar-lo. El que fa és fer-se passar per una dona, la Sharon Keller, que diu al Daily Bugle i a les TVs que té una aventura amb l'Spiderman, i que com a amant, té uns hàbits sexuals d'allò més estranys. Òbviament, això mosqueja al Peter Parker. I encara el mosqueja més quan intenta parlar amb la MJ per dir-li que tot és mentida, però ella no sap què creure. Volent aclarir el tema, aprofita que la Sharon Keller està a la TV per a ser entrevistada per anar-hi i encarar-s'hi. Però aleshores ella es transforma en Shathra i aconsegueix picar a l'Spiderman. Ell es va quedant paralitzat, però aconsegueix fugir i arribar a un museu on unes aranyes exposades el cobreixen tot i aconsegueixen despistar a Shathra. És aleshores quan apareix Ezequiel, l'agafa, i el pren a un temple a centreamèrica, dedicat a una mena de deïtat que és una aranya. Allà es veuen amb Shathra, lluiten, i l'aconsegueixen guanyar. Mentrestant, l'Spiderman es segueix qüestionant l'origen dels seus poders, instigat pel que li explica l'Ezequiel.
De tornada a Nova York, El Peter Parker decideix passar primer per L.A. per veure's amb la MJ i fer les paus ja d'una vegada per totes. El que no sap, és que la MJ ha comprat bitllets d'avió per anar a NY a fer les paus amb el Peter, després de tot el que ha passat, i sense saber que és fora. Total, que no es troben. És molt molt molt xulo quan anem veient simètricament el que fa i veu la MJ, i el que fa i veu el Peter Parker.
Total. Que sembla que estiguin predestinats a no trobar-se. Però.... Resulta que quan estan tornant cap a les seves respectives cases pensant que ho han perdut tot, tots dos han de fer escala tècnica al mateix aeroport. I sí. De casualitat, però es troben. I tot s'arregla. Tot molt bonic i tal. Per acabar-ho d'adobar, en aquell mateix aeroport on s'han torbat, apareix el Capità Amèrica acompanyant en missió diplomàtica al Dr. Muerte, contra qui intenten atemptar. Per sort, l'Spiderman és allà i salva la situació. Molt xulo també quan la MJ li demana a l'Spiderman que li presenti al Capità Amèrica i ho fa.
Ja a Nova York, la parelleta torna a viure feliç. L'Spiderman troba "feina" com a guardaespatlles d'un mafiós a qui persegueix un ésser estrany. Resulta que aquest ésser està format per diferents parts dels cossos morts d'un grup de mafiosos que als anys 50 el mafiós per qui ara treballa va assassinar, i que al cap del temps, gràcies a la contaminació radioactiva del terreny on estaven enterrats, s'han refet en un únic cos i busquen venjança.
Un cop vençut al "dolent" i cobrada una quantitat molt important de diners provinents de la màfia, el Peter Parker els dóna a beneficència i decideix crear una biblioteca anomenada Gwen Stacy. Un bon detall.
Aquest volum resulta d'allò més emocionant. Hi ha moltes parts que les agafes i no pots parar de llegir. Sí que té el component ensucrat del retrobament entre el Peter i la MJ, però està molt i molt bé.
El quart llibre (Feliz cumpleaños) inclou de l'Amazing Spider-Man vol. 2, 55 USA a l'Amazing Spider-Man vol. 2, 58 USA, i de Amazing Spider-Man vol. 1, 500 USA a l'Amazing Spider-Man vol. 1, 502 USA. En comptes de fer el 59 van fer el 500, i ja van continuar a partir d'aquí. Renumeracions d'aquestes estranyes que fan de quan en quan. De fet, l'Amazing Spider-Man vol. 1, 500 USA és un número especial, ja que realment era el número 500 si els comptem tots junts, i entre d'altres coses celebren l'aniversari del Peter Parker i tal.
El volum comença amb el Peter Parker a una estudiant, que sembla brillant però té.... problemes familiars. Entre aquests, es troba son germà, que ha passat uns dies tancat i tal. En mig de tot això, resulta que l'Ezequiel està reclutant/ajudant a expresidiaris. I el germà aquest és un d'ells. També veiem la vida de parella del Peter Parker i la MJ.
De sobte, però, un llamp vermell crida la seva atenció i.... comença una altra aventura. L'Spiderman es desplaça a Times Square i es troba amb el Cíclope, la Cosa, l'Hombre Antorcha, la Dona Invisible, el Thor i l'Iron Man lluitant contra uns invasors. Aleshores arriba Mr. Fantástico amb un aparell que permetrà l'escletxa interdimensional que s'ha obert i per on estan entrant els dolents. Per animar la festa, de cop i volta arriba el Dr. Extraño avisant que no ho facin, que serà pitjor. Òbviament, ho fan. I òbviament, acaba sent pitjor.
Hem passat d'una història de barri i d'una escena de.... llit, a una mega-lluita que involucra un munt de superherois i éssers d'altres dimensions.
El tema és que el Dr. Extraño va derrotar a Dormammu disseminant-lo per diferents plans vibracionals per tal de que no tingués prou energia per reconstituir-se i tornar, però que gràcies a l'aparell del Mr. Fantástico i a l'energia de tots els superherois que estaven lluitant, ho aconsegueix. Al final, el mateix Dr. Extraño ha d'anar al pla vibracional corresponent per tornar-hi a enfrontar, però per accident, l'Spiderman l'acompanya. I aquí ve una de les pàgines amb les que més vaig riure:
Està en anglès perquè no la he trobat en castellà. És una tonteria, sí. Però em vaig fer un fart de riure. És el que té l'Spiderman, que és capaç de barrejar el sentimentalisme amb l'èpica amb l'humor i amb l'aventura.
Dins d'aquest pla vibracional, l'Spiderman veu el futur i el passat a la vegada. I té la capacitat d'intervenir-hi. Veu com, en un futur, estan a punt de matar-lo. I té la possibilitat d'esbrinar per què, i d'evitar-ho. I també al passat veu com està a punt de picar-lo l'aranya, i també té la possibilitat d'evitar-ho. Però clar, les dues coses a l'hora no les pot fer. Novament, veiem la simetria de les dues escenes, igual que abans amb el viatge de retrobament del Peter i la MJ:
Tot plegat, espatarrant. Vaja, a mi, m'ho sembla.
L'Spiderman tria no fer res. I sí, en el futur, el maten. I l'aranya el torna a picar. Confós, i cansat, el Dr. Extraño li explica que haurà de recórrer tota la seva vida, a través del temps, per poder tornar on estava, a Times Square. I que no s'ha de perdre ni defallir, ja que aleshores podria perdre's pels diferents plans vibracionals. Així, doncs, veiem a l'Hombre de Arena, el Buitre, o el Lagarto, i veiem com reviu de nou l'escena del pont de Brooklyn amb el Duende Verde, quan la Gwen Stacy mor. Ens resumides comptes, ha de reviure tota la seva vida, i enfrontar-se a tot una altra vegada.
Amb l'ajuda del Dr. Extraño, l'Spiderman aconsegueix arribar fins al present, a Times Square. I aquest cop convenç a la resta de superherois perquè no utilitzin l'enginy del Mr. Fantástico i s'esperi a que arribi el Dr. Extraño. I així passa. Al final, guanyen els bons.
Com resulta que és l'aniversari del Peter Parker, el Dr. Extraño li regala una capseta que quan obre a casa seva li permet "gastar" cinc minuts amb el que ell més desitgi. I els passa amb l'oncle Ben.
El final del volum conté una història on l'Spiderman ajuda a un sastre que l'estaven extorquint. El sastre, curiosament, com a regal d'agraïment, li fa ofrena d'un disseny de vestit nou per l'Spiderman que, curiosament, és el que porta posat quan perdut per les dimensions, veu el futur.
Uf. Agafem aire.
De tornada a Nova York, El Peter Parker decideix passar primer per L.A. per veure's amb la MJ i fer les paus ja d'una vegada per totes. El que no sap, és que la MJ ha comprat bitllets d'avió per anar a NY a fer les paus amb el Peter, després de tot el que ha passat, i sense saber que és fora. Total, que no es troben. És molt molt molt xulo quan anem veient simètricament el que fa i veu la MJ, i el que fa i veu el Peter Parker.
Ja a Nova York, la parelleta torna a viure feliç. L'Spiderman troba "feina" com a guardaespatlles d'un mafiós a qui persegueix un ésser estrany. Resulta que aquest ésser està format per diferents parts dels cossos morts d'un grup de mafiosos que als anys 50 el mafiós per qui ara treballa va assassinar, i que al cap del temps, gràcies a la contaminació radioactiva del terreny on estaven enterrats, s'han refet en un únic cos i busquen venjança.
Un cop vençut al "dolent" i cobrada una quantitat molt important de diners provinents de la màfia, el Peter Parker els dóna a beneficència i decideix crear una biblioteca anomenada Gwen Stacy. Un bon detall.
Aquest volum resulta d'allò més emocionant. Hi ha moltes parts que les agafes i no pots parar de llegir. Sí que té el component ensucrat del retrobament entre el Peter i la MJ, però està molt i molt bé.
El quart llibre (Feliz cumpleaños) inclou de l'Amazing Spider-Man vol. 2, 55 USA a l'Amazing Spider-Man vol. 2, 58 USA, i de Amazing Spider-Man vol. 1, 500 USA a l'Amazing Spider-Man vol. 1, 502 USA. En comptes de fer el 59 van fer el 500, i ja van continuar a partir d'aquí. Renumeracions d'aquestes estranyes que fan de quan en quan. De fet, l'Amazing Spider-Man vol. 1, 500 USA és un número especial, ja que realment era el número 500 si els comptem tots junts, i entre d'altres coses celebren l'aniversari del Peter Parker i tal.
El volum comença amb el Peter Parker a una estudiant, que sembla brillant però té.... problemes familiars. Entre aquests, es troba son germà, que ha passat uns dies tancat i tal. En mig de tot això, resulta que l'Ezequiel està reclutant/ajudant a expresidiaris. I el germà aquest és un d'ells. També veiem la vida de parella del Peter Parker i la MJ.
Hem passat d'una història de barri i d'una escena de.... llit, a una mega-lluita que involucra un munt de superherois i éssers d'altres dimensions.
El tema és que el Dr. Extraño va derrotar a Dormammu disseminant-lo per diferents plans vibracionals per tal de que no tingués prou energia per reconstituir-se i tornar, però que gràcies a l'aparell del Mr. Fantástico i a l'energia de tots els superherois que estaven lluitant, ho aconsegueix. Al final, el mateix Dr. Extraño ha d'anar al pla vibracional corresponent per tornar-hi a enfrontar, però per accident, l'Spiderman l'acompanya. I aquí ve una de les pàgines amb les que més vaig riure:
Dins d'aquest pla vibracional, l'Spiderman veu el futur i el passat a la vegada. I té la capacitat d'intervenir-hi. Veu com, en un futur, estan a punt de matar-lo. I té la possibilitat d'esbrinar per què, i d'evitar-ho. I també al passat veu com està a punt de picar-lo l'aranya, i també té la possibilitat d'evitar-ho. Però clar, les dues coses a l'hora no les pot fer. Novament, veiem la simetria de les dues escenes, igual que abans amb el viatge de retrobament del Peter i la MJ:
L'Spiderman tria no fer res. I sí, en el futur, el maten. I l'aranya el torna a picar. Confós, i cansat, el Dr. Extraño li explica que haurà de recórrer tota la seva vida, a través del temps, per poder tornar on estava, a Times Square. I que no s'ha de perdre ni defallir, ja que aleshores podria perdre's pels diferents plans vibracionals. Així, doncs, veiem a l'Hombre de Arena, el Buitre, o el Lagarto, i veiem com reviu de nou l'escena del pont de Brooklyn amb el Duende Verde, quan la Gwen Stacy mor. Ens resumides comptes, ha de reviure tota la seva vida, i enfrontar-se a tot una altra vegada.
Amb l'ajuda del Dr. Extraño, l'Spiderman aconsegueix arribar fins al present, a Times Square. I aquest cop convenç a la resta de superherois perquè no utilitzin l'enginy del Mr. Fantástico i s'esperi a que arribi el Dr. Extraño. I així passa. Al final, guanyen els bons.
Com resulta que és l'aniversari del Peter Parker, el Dr. Extraño li regala una capseta que quan obre a casa seva li permet "gastar" cinc minuts amb el que ell més desitgi. I els passa amb l'oncle Ben.
El final del volum conté una història on l'Spiderman ajuda a un sastre que l'estaven extorquint. El sastre, curiosament, com a regal d'agraïment, li fa ofrena d'un disseny de vestit nou per l'Spiderman que, curiosament, és el que porta posat quan perdut per les dimensions, veu el futur.
Uf. Agafem aire.
El cinquè llibre (El libro de Ezequiel) inclou des de l'Amazing Spider-Man vol. 1, 503 USA fins l'Amazing Spider-Man vol. 1, 508 USA. Per acabar de completar-lo han afegir l'Amazing Spider-Man vol. 2, 36 USA, que havia quedat penjat al primer llibre, i l'Amazing Fantasy 15 USA, on hi ha la primera aparició de l'Spiderman. Aquest número, que es va publicar originalment a l'Agost del 62, està escrit per l'Stan Lee i dibuixat per l'Steve Ditko.
La primera història comença uns dies abans. Quan el Dr. Extraño i l'Spiderman entren per l'escletxa interdimensional que hem vist abans, resulta que Morwen aprofita per venir a la Terra posseint a una pobra noia que passava per allà. Com que tot plegat ha estat gràcies a l'Spiderman, aquest li ho vol agrair dient-li que li vol donar un poder molt gran, però que si ho rebutja ho pagarà amb la mort. Loki se n'assabenta, ja que Morwen comença a sembrar el caos i li agrada. Però dóna la casualitat de que la noia a la que ha posseït és la Tess Black, una de les seves filles il·legítimes, cosa que fa que Morwen sigui encara més poderosa. Aleshores, Loki i Spiderman han de lluitar junts. I aquí assistim a una altra escena en la que he rigut molt.
Total. Que han d'unir forces. Però han d'anar en compte perquè la Tess pot morir. Al final, l'Spiderman entreté a Morwen, i el Loki contacta amb la seva filla telepàticament perquè lluiti des de dins. Com aconsegueixen guanyar i salvar la Tess, el Loki queda en deute amb l'Spiderman.
Paral·lelament a tot això, veiem com la carrera de la MJ no aixeca el vol i ella està com desanimada.
I l'Ezequiel entra en acció. Primer el veiem al temple de centreamèrica parlant amb una mena de xaman i demanant-li que li faci uns talls, que li tregui sang.
L'escena continua un temps després a Nova York, on l'Spiderman està empaitant uns delinqüents, i rep en el darrer moment l'ajuda de l'Ezequiel, que es mostra com a molt violent. Més tard l'Ezequiel explica a l'Spiderman que els seus poders van ser donats per accident i que ara, una mena de guardians dels poders aràcnids l'estan empaitant per prendre'ls-hi, i que per això s'ha enfrontat a tants perills de caire esotèric darrerament. La solució passa per anar al temple de centreamèrica i tal. Però l'Spiderman no vol.
De cop i volta, Nova York comença a ser envaïda d'aranyes que surten de tot arreu. Moltes. I s'apiloten per formar una mena d'ésser en forma d'home que va sembrant el terror. Aquest ésser li explica a l'Spiderman que va ser escollit per a rebre els poders d'aranya perquè ell era un caçador natural, a causa de tota la ira reprimida per les intimidacions que va rebre de jove.
Al final resulta que l'Ezequiel havia fet un pacte per tenir poders aràcnids, a canvi de.... la seva sang. I quan la deïtat aràcnida ve a agafar-la, el que fa és portar-la cap a l'Spiderman (o al revés) per tal de que agafi la de l'Spiderman i no la seva. És a dir, que Spiderman tenia els poders perquè els havia de tenir, i que l'Ezequiel els havia "robat", era l'usurpador, era a qui realment els guardians dels poders buscaven. Fins que arriba la lluita final entre els dos i ....
En certa manera, Ezequiel traeix a l'Spiderman per a benefici propi, i així el lliure a una aranya gegant, dins del temple de centreamèrica, per a que se'l mengi. Però després té remordiments de consciència i torna i l'allibera, morint finalment ell.
.jpg)
L'Spiderman encara dubte de sis tot és fruit de la màgia o de la ciència. I el xaman li diu que, sigui el que sigui, sigui fruit de la màgia o de la ciència, el resultat final és el mateix.
I s'acaba la història.
El final és potser un pèl precipitat. Però està bé. I és un bon final. L'acció es torna bastant emocionant, i tot i saber per on poden anar els trets, és molt amè de llegir i m'ha agradat.
Per acabar el volum, com comentava, també hi ha el número dedicat a l'11-S, i el primer on va aparèixer l'Spiderman.
El de l'11-S, l'Amazing Spider-Man vol. 2, 36 USA, comença amb un tall tipus "Intorrompem la programació normal per oferir un butlletí de darrera hora" sobre fons negre. Realment van interrompre la sèrie per intercalar aquest número entremig donades les circumstàncies. És un número amb poc diàleg i molta descripció. De fet, el primer diàleg que apareix és la de una ciutadana qüestionant a l'Spiderman (i a tots els superherois) i preguntant que on eren, que per què han deixat que això passi. Que què és això que ha passat? Doncs els atemptats de l'11 de Setembre del 2001. La història està bé. Sense més. Moltes imatges dels edificis en runes. Moltes imatges de bombers i policies de Nova York. Moltes imatges dels superherois, tan bons (Thor, el Ben Grimm, Mr. Fantástico, el Capità Amèrica, Daredevil, Cíclope, la Visión, Ojo de Halcón, la Bruja Escarlata, Tormenta, Lobezno) com dolents (Magneto, Dr. Doom, Juggernaut, Kingpin, Dr. Octopus) ajudant en el que poden. I moltes imatges de ciutadans, gent normal. I una crida omnipresent a no cometre el mateix error, ni deixar quer torni a passar res semblant. Tot plergat molt americà, sí. Però està bé.
A l'Amazing Fantasy 15 contemplem la primera aparició de l'Spiderman. Veiem el Peter Parker a l'institut, i com se'n riuen d'ell. Veiem com viu amb l'oncle Ben i la tia May. I veiem com assisteix a l'exposició on el pica l'aranya radioactiva. A partir d'aquí, desenvolupa els poders aràcnids, i decideix treure'n partit primer a la lluita lliure, i després a la TV. Per això, es fa un vestit adient, i crea uns disparadors de teranyina. Després veiem com deixa escapar a un lladre insignificant, preocupant-se només d'ell mateix. I, finalment, veiem com un policia li dui que el seu oncle ha estat mort per un lladre, que resulta ser aquest que ell havia deixar escapar. I sí, al final, apareix el....
La història ens la sabem de memòria, i el dibuix i la narració es veu antiga. Més, després d'haver llegit les històries escrites per l'Straczynski i dibuixades pel John Romita Jr. Però tenen aquell encant que tenen els clàssics, i més aquest que suposa el naixement de l'Spiderman. Estem parlant de 50 anys enrere!!
Tots els volums inclouen les cobertes originals dels seus respectius números. El darrer, a més, inclou un sketchbook amb esbossos de l'Scott Campbell.
Afegits a part, aquest 5 volums són molt bons. A mi em van enganxar. I molt. El dibuix és molt molt bo, i les històries que s'expliquen són emocionants, divertides, tendres, dinàmiques, amenes. Molt recomanables. I et deixen amb ganes de més.
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp101.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp126.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp131.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp136.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp141.html)
La primera història comença uns dies abans. Quan el Dr. Extraño i l'Spiderman entren per l'escletxa interdimensional que hem vist abans, resulta que Morwen aprofita per venir a la Terra posseint a una pobra noia que passava per allà. Com que tot plegat ha estat gràcies a l'Spiderman, aquest li ho vol agrair dient-li que li vol donar un poder molt gran, però que si ho rebutja ho pagarà amb la mort. Loki se n'assabenta, ja que Morwen comença a sembrar el caos i li agrada. Però dóna la casualitat de que la noia a la que ha posseït és la Tess Black, una de les seves filles il·legítimes, cosa que fa que Morwen sigui encara més poderosa. Aleshores, Loki i Spiderman han de lluitar junts. I aquí assistim a una altra escena en la que he rigut molt.
Total. Que han d'unir forces. Però han d'anar en compte perquè la Tess pot morir. Al final, l'Spiderman entreté a Morwen, i el Loki contacta amb la seva filla telepàticament perquè lluiti des de dins. Com aconsegueixen guanyar i salvar la Tess, el Loki queda en deute amb l'Spiderman.
Paral·lelament a tot això, veiem com la carrera de la MJ no aixeca el vol i ella està com desanimada.
I l'Ezequiel entra en acció. Primer el veiem al temple de centreamèrica parlant amb una mena de xaman i demanant-li que li faci uns talls, que li tregui sang.
L'escena continua un temps després a Nova York, on l'Spiderman està empaitant uns delinqüents, i rep en el darrer moment l'ajuda de l'Ezequiel, que es mostra com a molt violent. Més tard l'Ezequiel explica a l'Spiderman que els seus poders van ser donats per accident i que ara, una mena de guardians dels poders aràcnids l'estan empaitant per prendre'ls-hi, i que per això s'ha enfrontat a tants perills de caire esotèric darrerament. La solució passa per anar al temple de centreamèrica i tal. Però l'Spiderman no vol.
De cop i volta, Nova York comença a ser envaïda d'aranyes que surten de tot arreu. Moltes. I s'apiloten per formar una mena d'ésser en forma d'home que va sembrant el terror. Aquest ésser li explica a l'Spiderman que va ser escollit per a rebre els poders d'aranya perquè ell era un caçador natural, a causa de tota la ira reprimida per les intimidacions que va rebre de jove.
Al final resulta que l'Ezequiel havia fet un pacte per tenir poders aràcnids, a canvi de.... la seva sang. I quan la deïtat aràcnida ve a agafar-la, el que fa és portar-la cap a l'Spiderman (o al revés) per tal de que agafi la de l'Spiderman i no la seva. És a dir, que Spiderman tenia els poders perquè els havia de tenir, i que l'Ezequiel els havia "robat", era l'usurpador, era a qui realment els guardians dels poders buscaven. Fins que arriba la lluita final entre els dos i ....
En certa manera, Ezequiel traeix a l'Spiderman per a benefici propi, i així el lliure a una aranya gegant, dins del temple de centreamèrica, per a que se'l mengi. Però després té remordiments de consciència i torna i l'allibera, morint finalment ell.
.jpg)
L'Spiderman encara dubte de sis tot és fruit de la màgia o de la ciència. I el xaman li diu que, sigui el que sigui, sigui fruit de la màgia o de la ciència, el resultat final és el mateix.
I s'acaba la història.
El final és potser un pèl precipitat. Però està bé. I és un bon final. L'acció es torna bastant emocionant, i tot i saber per on poden anar els trets, és molt amè de llegir i m'ha agradat.
Per acabar el volum, com comentava, també hi ha el número dedicat a l'11-S, i el primer on va aparèixer l'Spiderman.
El de l'11-S, l'Amazing Spider-Man vol. 2, 36 USA, comença amb un tall tipus "Intorrompem la programació normal per oferir un butlletí de darrera hora" sobre fons negre. Realment van interrompre la sèrie per intercalar aquest número entremig donades les circumstàncies. És un número amb poc diàleg i molta descripció. De fet, el primer diàleg que apareix és la de una ciutadana qüestionant a l'Spiderman (i a tots els superherois) i preguntant que on eren, que per què han deixat que això passi. Que què és això que ha passat? Doncs els atemptats de l'11 de Setembre del 2001. La història està bé. Sense més. Moltes imatges dels edificis en runes. Moltes imatges de bombers i policies de Nova York. Moltes imatges dels superherois, tan bons (Thor, el Ben Grimm, Mr. Fantástico, el Capità Amèrica, Daredevil, Cíclope, la Visión, Ojo de Halcón, la Bruja Escarlata, Tormenta, Lobezno) com dolents (Magneto, Dr. Doom, Juggernaut, Kingpin, Dr. Octopus) ajudant en el que poden. I moltes imatges de ciutadans, gent normal. I una crida omnipresent a no cometre el mateix error, ni deixar quer torni a passar res semblant. Tot plergat molt americà, sí. Però està bé.
A l'Amazing Fantasy 15 contemplem la primera aparició de l'Spiderman. Veiem el Peter Parker a l'institut, i com se'n riuen d'ell. Veiem com viu amb l'oncle Ben i la tia May. I veiem com assisteix a l'exposició on el pica l'aranya radioactiva. A partir d'aquí, desenvolupa els poders aràcnids, i decideix treure'n partit primer a la lluita lliure, i després a la TV. Per això, es fa un vestit adient, i crea uns disparadors de teranyina. Després veiem com deixa escapar a un lladre insignificant, preocupant-se només d'ell mateix. I, finalment, veiem com un policia li dui que el seu oncle ha estat mort per un lladre, que resulta ser aquest que ell havia deixar escapar. I sí, al final, apareix el....
".... un gran poder suposa una gran responsabilitat."
La història ens la sabem de memòria, i el dibuix i la narració es veu antiga. Més, després d'haver llegit les històries escrites per l'Straczynski i dibuixades pel John Romita Jr. Però tenen aquell encant que tenen els clàssics, i més aquest que suposa el naixement de l'Spiderman. Estem parlant de 50 anys enrere!!
Tots els volums inclouen les cobertes originals dels seus respectius números. El darrer, a més, inclou un sketchbook amb esbossos de l'Scott Campbell.
Afegits a part, aquest 5 volums són molt bons. A mi em van enganxar. I molt. El dibuix és molt molt bo, i les històries que s'expliquen són emocionants, divertides, tendres, dinàmiques, amenes. Molt recomanables. I et deixen amb ganes de més.
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp101.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp126.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp131.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp136.html)
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/cmhp141.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada