Els Amics de les Arts: 105 Confidencial

Concert: Els Amics de les Arts: 105 Confidencial
Lloc: Antiga Fàbrica Estrella Damm, Barcelona

Concert especial organitzat per RAC105 i anunciat, segons la seva web, com a "concert en semi-acústic de la mà de RAC105. Música en directe en una localització única. No t'ho deus voler perdre, oi?" Doncs no, no m'ho volia perdre. Així que vaig participar al concurs per tal d'aconseguir una de les 75 invitacions dobles que sortejaven, i vaig tenir sort.

El lloc era la l'Antiga Fàbrica de l'Estrella Damm, a Barcelona.

Per entrar a la sala passaves per una mena de museu on hi ha la història de la marca i la fàbrica i tal. Curiós. La sala, petita, amb cadiretes, molt mona. I el millor de tot: hi havia barra lliure de cervesa. Tot i això, no la vam tastar per culpa d'estar prenent antibiòtic i tal. Una llàstima.

Aquesta sala, però, presentava dos inconvenients: columnes (sí, ens va tocar darrera, no prous feines veien al Pol Cruells, i ens havíem d'anar movent per tal de veure a l'Eduard), i difícil de sonoritzar per les parets llises i el sostre alt (això m'ho va comentar el Kurti, el tècnic de so, no és que ho sàpiga jo). Malgrat tot, es va sentir prou bé.

Vista des del darrere (Pol Cruells)

Vista des de l'escenari (Albert Kurti)

Al final eren sobre les 200 persones, ja que hi havia convidats i tal. Alguns d'il·lustres i tot (com la Gemma Nierga o el Manel Lucas, per exemple).

El concert? Uf.... Això ja és més difícil d'escriure. Ja ho vaig comentar a l'entrada del concert de l'Springsteen. Quan vas de concert, el que passa allà dins, mentre dura el concert, és.... catàrtic (en la seva primera accepció, clar), i pertany només a aquell instant. Sóc incapaç de mirar-m'ho des de fora.

Van tocar totes les cançons de l'Espècies per Catalogar excepte Ciència-Ficció (quina llàstima!!) i L'home que dobla Bruce Willis. I també "clàssics" com La merda se'ns menja, Jean-Luc i Bed & Breakfast. L'ordre exacte no el recordo. Sí que van començar amb Carnaval i van acabar amb El matrimoni Arnolfini, com estan fent a la gira.

Va ser un concert curt, encara no una hora i mitja. Però també hi va haver temps per alguns dels seus monòlegs o comentaris (la història del Pol, per exemple, imperdible) i també per a malentesos provocats per jocs de paraules tipus "M'has torbat", mentre el Feggan i el Dani parlaven de mirades.

Quan es va acabar la gent va demanar més. Però no va poder ser. Les cares d'ells així ho delataven. De fet, parlant després amb el Pol, ens va comentar que com a cosa extra havien aconseguit que els deixessin tocar una hora i deu, en comptes de l'hora exacte. I es van passar gairebé un quart.

Sortint no ens vam quedar a saludar als Amics. M'hagués fet gràcia, sí. A part del Pol, també vaig saludar al Kurti. I li vaig demanar un autògraf i tot. El primer que tinc d'un tècnic de so :P

I sí, m'hagués fet gràcia que els Amics em signessin el llibre, que el duia al damunt. Però no va poder ser. Potser a la següent ocasió, al concert marciano al Camp de Mart de Tarragona. Qui sap.