Vida y muerte del Capitán Marvel
Guió: Mike Friedrich, Steve Englehart, Jim Starlin
Dibuix: Jim Starlin
A veure. Tot plegat comença amb l'Iron Man #55, on veiem a un personatge, com a lligat, que avisa a l'Iron Man que vagi amb compte amb els germans Sangre. Aleshores veiem a l'Iron Man com lluita amb aquests germans, i com perd. El personatge lligat resulta ser en Drax.
Que qui és en Drax? Doncs resulta que a Tità, un dels satèl·lits de Saturn, hi viu una civilització en perfecta harmonia. El seu dirigent, Mentor, té dos fills: Eros i Thanos. Eros és bo, Thanos no, i enveja molt a son germà. Tant, que fins i tot s'atreveix a fabricar armes, cosa que estava prohibida, que no existia a Tità. Com a càstig, el seu pare el desterra. Vagant per les galàxies, Thanos reuneix un exercit de renegats per tornar i venjar-se de tothom. Mentor, veient la destrucció que causa Thanos per allà on passa i sentint-se indefens, decideix demanar ajuda a una entitat incorpòria superior, en Kronos. Aquest, donant-li la raó i dient-li que només podrà ajudar a Tità una vegada, decideix crear amb els seus poders còsmics a Drax, el Destructor, que ha de ser qui acabi amb Thanos. Però és Thanos qui venç i qui acaba empresonant a Drax. I quan Thanos decideix anar cap a la Terra a fer mal, començant per l'Iron Man, en Drax telepàticament l'avisa.
Tornant a la lluita entre Iron Man i els germans Sangre, aquest, seguint ordres del propi Thanos, han guanyat el primer assalt, han fet presoner a l'home de ferro, i l'han dut a una fortalesa que té el Thanos al desert d'Arizona, on tenen també retingut a Drax. Drax, però, utilitza el seu poder telepàtic per contactar amb ISAAC, la mega-computadora de Tità que, obeint l'ordre de Mentor, envia un raig cap a Iron Man per amplificar-lo i aconseguir alliberar-se. L'Iron Man i Drax ja lliure lluiten contra els germans Sangre i els derroten. Finalment, s'enfronten a Thanos i també el derroten. Però aleshores descobreixen que a qui acaben de guanyar és només un robot-bomba de Thanos, que tot seguit esclata destruint la fortalesa. Iron Man i Drax aconsegueixen escapar en el darrer moment, i després de donar-se les gràcies mútuament per haver-se salvat, cadascú segueix el seu camí acomiadant-se fins.... la propera trobada.
Què? Com t'has quedat? Només amb aquest principi ja entren ganes de començar i no deixar fins que s'acabi aquest volum de 320 pàgines. I això que el veritable protagonista, el Capità Marvel, encara no ha sortit.
Comencem pel principi.
El Capità Mar-Vell era un guerrer kree, un heroi, que va ser enviat a la Terra per tal d'espiar el planeta, als seus habitants amb superpoders, i conèixer la seva tecnologia. El Capità Mar-Vell, però, es va veure en mig d'una lluita kree internar per aconseguir el poder de l'Imperi. Derrotats els traïdors, la Intel·ligència Suprema li va atorgar poders, com poder volar per l'espai sense protecció, però quan va sortir de la Terra va anar a parar la Zona Negativa. Aleshores la Intel·ligència Suprema va permetre que entrés en contacte telepàtic amb el Rick Jones, i gràcies a això el va guiar cap a una base kree de la Terra on va aconseguir les nega-bandes. Gràcies a elles, quan les feien xocar, intercanviaven la posicions. Convertit ja en Capità Marvel, més tard va aconseguir "separar-se" del Rick Jones i va lluitar al costat del Vengadores o dels 4 Fantásticos contra diferents amenaces, algunes inclús dels propis kree. Va participar també a la guerra Kree-Skrull, on va tornar a quedar lligat amb el Rick Jones per ingerència de la Intel·ligència Suprema. Però això és una altra història.
Abans de tot això, el Capità Mar-Vell es va creuar amb Thanos i les seves ànsies de voler controlar l'Univers. I aquesta és la primera història que s'explica en aquest volum.
A Thanos li feia falta el Cub Còsmic. I el Rick Jones sabia inconscientment on era. Conclusió? Thanos intenta raptar al Rick Jones per extreure-li la informació. I ho aconsegueix mitjançant el Controlador i una sèrie d'enganys. El Capità Marvel és derrotat, però aleshores Eón, que es dedica des de fa mil·lennis a anomenar Protectors de l'Univers per lluitar contra les amenaces universals, al veure el poder que està aconseguint Thanos, el dota de consciència còsmica i torna amb nous poders per tal de defensar l'Univers i derrotar al Controlador. Aleshores Thanos segresta al Capità Marvel, a l'Iron Man, a Drax i a Dragon Lunar i els porta a Tità, la seva base d'operacions. Allà, juntament amb Mentor i Eros, són empresonats, però aconsegueixen escapar. Thanos, aleshores, aprofita el poder del Cub Còsmic per alterar la realitat confonent als propis Vengadores i abandona la seva forma física per adquirir una forma incorpòria integrada en tot. La idea és oferir la terra com a ofrena a la Mort, a qui adora. Després de guanyar a Drax, lluita amb el Capità Marvel, que a punt de ser vençut aconsegueix destruir el Cub Còsmic, derrotant així a Thanos i tornat la realitat al seu estat normal.
Tot plegat té un final una mica.... meta-físic, amb aquesta conversió de Thanos en una entitat superpoderosa, que pertany i forma part de totes les coses, com si d'un Deu es tractés, però que a la vegada és molt feble al dependre del cub còsmic. Està molt bé el raonament de que un Deu necessita ser adorat i que és gràcies a això que obté poder i té raó d'existir, i que si ningú l'adora no té raó de ser. I que no s'adora ni ell mateix, ja que només adora a la Mort, però la Mort no el pot adorar a ell perquè és precisament la Mort. I d'aquí surt la dependència del cub. I també està molt bé la reflexió que fan sobre què serà ara d'en Drax: va ser creat per lluitar i destruir a Thanos, però ara que algú altre ja l'ha vençut i ja ha estat derrotat, i que aquest algú no és ell .... Com s'ha de sentir? Què ha de fer? Quin esdevenir li espera?
La història és molt dinàmica i molt gran, ja que inclou a molts personatges i es desenvolupa tan a la Terra com a Tità, amb tot l'univers com a implicat.
El final és potser un pèl precipitat, però és bo. Un cop derrotat Thanos, per exemple, parlen de silenci que s'imposa mentre tot va recuperant la seva normalitat. I realment, les vinyetes finals transmeten aquesta mena de silenci. Vens d'un munt d'acció, de lluites, i la cosa acaba molt.... tranquil·la.
Després d'aquesta història hi ha el número corresponent al Captain Marvel vol. 1, 34 USA, que va ser el darrer d'aquella etapa guionitzat i dibuixat pel Jim Starlin. La història la podríem qualificar de normal, o d'estàndard: apareix un nou dolent, el Nitro, capaç de fer-se explotar, se les veu inicialment amb el Rick Jones, però acaba venint el Capità Marvel i tal. Deixa amb ganes de més. I m'he quedat intrigat de com va anar la carrera musical del Rick Jones al costat de la Dandy, juntament amb el seu agent, el Mordecai Boggs.
I després ens trobem ja amb l'episodi de la mort del Capità Marvel. Resulta que arrel de l'enfrontament amb el Nitro que hem vist abans, el Capità Marvel va haver que taponar una bombona de gas nerviós amb la mà, i això li ha acabat provocant la "mort negra", que diuen els kree, o la "ruïna interna", com ho anomenen a Tità, o càncer, com es coneix a la Terra.
En aquesta història es fa un repàs a la vida del Capità Marvel, i veiem els fets més transcendents. Passa moltes estones amb Elysyus, i intenta acomiadar-se de la gent a qui estima, com el Rick Jones, per exemple.
La notícia de que el Capità Marvel s'està morint s'escampa per tota la galàxia, i tothom el ve a veure, tothom es vol acomiadar.
Especialment sentides són les visites del Rick Jones o de Drax. Inclús un oficial skrull el va a veure per lliurar-li una medalla com al més gran guerrer al qual s'han enfrontat mai.
Malgrat que estan buscant una cura fins al final, el desenllaç és el que ha de ser. I el Capità Marvel entra en coma. Thanos, acompanyat de la seva adorada mort, el ve a buscar i tenen la lluita final. Aleshores, el cor s'atura. I tots tres marxen junts.
El dibuix o el colorejat d'aquesta darrera història no és tan clar com el de la primera part del volum, però tot i això és molt bo. Li dóna un aire molt setentero. És un gran tomo, i es llegeix molt bé. I la història que explica està molt ben trenada. Deixa amb ganes de més, i és una molt bona porta d'entrada per conèixer tot el món còsmic de Marvel, més enllà dels krees i els skrulls que hem anat veient a les històries dels 4 Fantásticos o dels Vengadores.
Episodi molt molt molt emotiu. De llagrimeta.
En resum, podríem dir que aquest tomo és imprescindible. Tan la primera com la segona part. És molt molt molt gran. D'obligada lectura, vaja.
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/mgvmcapmvelp.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada