29 de des. 2012

Leones por corderos


Leones por corderos (2007)
Director: Robert Redford
Intèrprets: Meryl Streep (com a Janine Roth), Tom Cruise (com a senador Jasper Irving), Robert Redford (com a professor Stephen Malley), Andrew Garfield (com a Todd Hayes), Michael Peña (com a Ernest Rodriguez), Derek Luke (com a Arian Finch)


(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Peli que parla del mateix però explicant-ho en tres moments o situacions diferents. El primer és un senador que cita a una periodista per parlar-hi i d'alguna manera "vendre-li" una nova tàctica a l'Afganistan per lluitar contra el terrorisme. El segon és el que està passant precisament a l'Afganistan, que no és més que un atac sorpresa preventiu contra posicions dels terroristes. I el tercer és un profe de Ciències Polítiques entrevistant-se amb un prometedor alumne que ja no va a classe. Durant aquesta entrevista li parla de dos alumnes també prometedors que van decidir allistar-se a l'exèrcit i que ara estan precisament a l'Afganistan a punt de participar en aquest atac sorpresa. 

La cosa s'enreda que a l'Afganistan descobreixen l'atac sorpresa i disparen contra un helicòpter. Un dels exalumnes del profe cau ferit, i el seu amic es llença per no deixar-lo sol i tal. 

És una peli que parla del compromís, de la dedicació a una cosa, de creure en una causa i defensar-la. També retrata la falsedat dels polítics, i com aquests intenten aprofitar-se del periodisme per posar-lo al seu servei.

El títol ve d'una expressió que va sorgir de la Primera Guerra Mundial, on en una de les batalles, els alemanys ben atrinxerats van massacrar a milers de soldats anglesos mentre els comandaments eren a la rereguarda sense fer res. Els alemanys es van sorprendre, i van arribar a dir que eren uns lleons comandats per uns xais, admirant així la valentia dels soldats i criticant la passivitat i incompetència dels comandaments i de la intel·ligència de l'exèrcit anglès.

La peli està bé, dura poquet, i es fa curta. Els tres fronts que té (quatre, si comptem els flashbacks de quan el profe li parla a l'alumne prometedor sobre els altres dos exalumnes) saben mantenir l'interès i es complementen molt bé. Potser falla el tema de l'atac de l'helicòpter, on es veu que el disparen i, en comptes de marxar, es queda allà sense saber què li passa. I el final, amb els dos soldats, també es fa una mica llarg. Li volen donar massa èpica. I ho aconsegueixen, però fregant perillosament el.... patetisme americà típic d'aquestes pelis de compromís i crítica tan militar com política.

Recomanable? Sí, està molt bé. Imprescindible? Crec que sí. Val la pena. A estones, els duels dialèctics fins i tot són trepidants. No es fa gens pesada. Fa pensar.


(http://www.imdb.com/title/tt0891527/)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada