El Gallimarsot

El Gallimarsot
Autor: Peyo


Nou àlbum dels Barrufets, aprofitant que al Sr. Trons li agraden i, amb l’excusa, en comprem algun a mitges i així també els puc llegir jo.

En aquest cas és el número 5 d'aquesta nova edició de la col·lecció, que a part de la història principal titulada El Gallimarsot, n’inclou una altra: El Barrufamón.

En la primera història veiem les conseqüències de no creure al Gran Barrufet. Resulta que aquest encomana a dos Barrufets que es desfacin del resultat d'un experiment que ha fallat. El que volia el Gran Barrufet era trobar una manera de fer créixer les plantes ràpidament, però el que aconsegueix és que la planta creixi però es torni carnívora. O barrufívora.  

És per això que encarrega a dos Barrufets que vagin a enterrar l’ampolleta que conté el líquid ben lluny. El que fan, però, per tal d'acabar la feina abans, és llençar l’ampolleta per un penya-segat amb la mala fortuna de que es trenca i unes gotes del beuratge van a parar, per accident, al bec d'un pollet d'un niu que hi havia per allà. 

La història continua amb un seguit de successos misteriosos: de nit se sent un batre d'ales  apareixen petjades gegants sospitoses, i el poblet dels Barrufets pateix algunes destrosses. Inclús un Barrufet per tots els seus calçons.

Patint per una de les seves construccions més preuades, els Barrufets fan cap al riu per verificar l’estat del seu pont. I allà es presenta també el Gallimarsot que, òbviament, se’l carrega.

Comentar aquí que el Gallimarsot diu "CRACOUCASS", que és com s’anomena en versió original. En català es diu Gallimarsot. I en castellà, per exemple, Ketekasko. Particularment, tot i que potser s'allunya més de l'original, m'encanta la traducció catalana. Fascinant, el món de les traduccions....

Després d'això el Gallimarsot ataca el poblet fent un munt més de destrosses. Els Barrufets s’acaben amagant a una torre vella que hi ha per allà, gràcies a l’ajut d'una cigonya a qui utilitzen per penjar-li una pancarta i poder avisar així a la resta de barrufets, i fan front a l'ocellot disparant-li amb una catapulta. Amb la mateixa arma li disparen un petard que ha preparat el Gran Barrufet i aconsegueixen desplomar-lo.

Com ja no pot volar, l’empaiten i el Gallimarsot es defensa atacant-los des del terra. I aquí és on entra en acció el Barrufet Torero. Bé, de fet, és el Gran barrufet fent de torero. Sense comentaris.

Finalment aconsegueixen cansar-lo i etzibar-li un cop al cap. Quan el tenen ben lligat, li donen el líquid "reductor de mida" d'en Gargamel, el mateix que apareix a El lladre de Barrufets, tercera història de l’àlbum Els Barrufets Negres. D’aquesta manera desapareix el perill, i malgrat que el Gallimarsotet intenta atacar la vila de nou, ja no fa por ni té força per a res. I acaba marxant.

La segona història, El Barrufamón, va d'un Barrufet que està cansat i s’avorreix i no li agrada res. El que vol és veure món i viure aventures. Després que intentin dissuadir-lo, decideix marxar i el Gran Barrufet li dóna el seu consentiment, oferint-li per quan es trobi en perill un xiulet màgic que el tornarà al poblet tan bon punt el bufi. 

El problema és que en Gargamel el captura i és ell mateix el que apareix en mig del poblet, sembrant el pànic. El Gran Barrufet aconsegueix injectar-li una substància que el converteix "en bona persona". Gràcies a això esbrinen com ha arribat fins al poblet, i dedueixen que el Barrufamón deu estar en perill a casa seva. I cap allà es dirigeixen tots per salvar-lo.

Quan arriben a casa del Gargamel, però, dóna la casualitat que se li passa l’efecte de la substància que li havia administrat el Gran Barrufet, pel que deixa de ser "bona persona" i tanca a tots els Barrufets dins d'un bagul. Per sort, un d'ells duia el xiulet i, agafant-se tots de la mà, el Gran Barrufet el bufa tornant tots immediatament al poblet i deixant a Gargamel amb un pam de nas, com sempre.

I això és tot.

L’humor torna a ser molt blanc (o hauria de dir blau?): innocent, però efectiu. Per exemple, si en el primer àlbum ens trobàvem a un Barrufet que havia perdut una gallina, aquí n'hi ha un que perd els calçons a l’episodi del Gallimarsot. També hi ha gags molt simples, però que sempre funcionen.

Tot i que està en francès, s’entén, no?

En aquest àlbum les vinyetes són un pèl més elaborades. I les personalitats dels Barrufets comencen a estar més definides que en el primer. Per exemple, apareix el bromista fent bromes, o el cuiner, el manetes, el mandrós, .... i l’ulleretes. I potser es prima més l'aventura que l'humor. 

Resumint. Recomanable? Sí. Molt. Passes una bona estona. I es llegeix ràpid. Imprescindible? Home, no direm que sigui imprescindible. Però com es llegeix ràpid i està molt bé, val la pena.

El següent me’l llegiré quan el Sr. Trons se l’acabi, que ara se l’està llegint ell.




(http://en.wikipedia.org/wiki/The_Smurfs_and_the_Howlibird)