Los Vengadores. ¡Unidos en combate!

Los Vengadores. ¡Unidos en combate!
Guió: Roy Thomas
Dibuix: John Buscema, Don Heck, George Tuska y Werner Roth


(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que vaig prenent a mida que vaig llegint. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast. En aquest cas ni he revisat ortografia ni res. Ja ho faré. No m'agrada gens, l'entrada, però donada la seva longitud s'estava endarrerint massa. Ja la resumiré quan pugui.)


Mega-totxo (o Omnigold, per ser més fins) que inclou Avengers del 41 al 60, els Annual 1 i 2, el The X-Men 45 i el Marvel Super-Heroes 17 USA. La veritat és que el vaig agafar amb moltes ganes i.... es va desinflar una mica. N’esperava més, vaja. L’experiència amb toms similars havia estat més que satisfactòria. Clar, abans que aquest havia llegit el d’Estela Plateada, el primer dels 4 Fantásticos, i el primer de l’Spiderman, de manera que el llistó estava molt alt. I tot i que al final s’arregla molt el tema gràcies a l’Annual 2 i a la posterior aparició de la Visión, n’esperava molt més. Però vaja, que tot i això m'ha agradat. I molt. I seguiré llegint Vengadores.

Anem a per la història.

Tot plegat comença amb els Vengadores entrenant-se. La formació que apareix són l’Hércules, vivint en l’exili després de que l’hagin expulsat de l’Olimp, l’Ojo de Halcón, molt enamorat i discutint-se amb l'Hércules, la Bruja Escarlata, ja recuperada de ves a saber què, i son germà Pietro. Els altres de moment no hi són: en Hank Pym i l'Avispa estan al laboratori fent experiments, i la Viuda Negra, aparentment, ha robat uns plànols atòmics (potser d'un submarí?) i ha.... desertat? No apareixen ni en Thor, ni el Capità Amèrica, ni l'Iron-Man. És una de les gràcies dels Vengadores: que sempre van canviant de formació i no cal que estiguin ni els diguem-ne principals.

Tornem a la Viuda Negra. Dèiem que semblava que havia desertat, no? Dic semblava perquè realment ho semblava. Inclús l'Ojo de Halcón està trist. Enamorat i trist. Però no més ho sembla. De veritat, fa de doble agent de Shield i ha tornat al seu país d'origen per espiar-los. Allà, però, l'enxampen i l'ataquen. Primer cliffhanger.

Després assistim a un enfrontament contra l'Hombre Dragón i el Diablo, que el torna a reviure. A l'Hombre Dragon ja l'havíem vist lluitant contra els 4F a l'OmniGold dels 4F. 

De moment està sent tot molt ràpid i hi ha molta acció. Ganes de saber què ha passat anteriorment amb la Bruja Escarlata, amb la Viuda Negra, i amb l'Hércules.

En la lluita final contra Diablo apareix el Capitán América, que l'acaba derrotant. Mentrestant, la Viuda Negra aconsegueix fugir, però la tornen a enxampar. La història de la Natasha va passant paral·lelament, i juguen molt a deixar-la just quan està apunt de passar alguna cosa interessant.

La història continua amb una reunió dels Vengadores. En fan moltes, de reunions. És un clàssic. En aquesta han de parlar de la Viuda Negra. Resulta que l'Ojo de Halcón ha parlat amb un confident i sap on és. Per altra banda, la Avispa acaba de complir els 23 anys, i ja pot rebre una herència. Ara és molt molt molt rica. I el Pietro descobreix que movent les cames molt molt ràpid, pot simular que vola. El dibuix és xulo. Surten molts personatges. A l'Hércules és al que menys conec, i el que més m'intriga d'on ha sortit i com ha anat a parar amb els Vengadores. I a qui de moment no he vist és a Jarvis.

Ojo de Halcón i Hércules, que ja han llimat aspreses, decideixen marxà a buscar a la Viuda Negra. Quan arriben allà on la tenen, més enllà del Telón de Bambú, s'enfronten al Guardián Rojo, un super-guerrer comunista creat per a vèncer al Capitán América, i tots dos són derrotats. I quan la resta de Vengadores s'assabenta de la desaparició dels seus companys.... ¡Vengadores, reuníos! Un altre clàssic.

Quan arriben a la base dels dolents, comencen a lluitar. Mentrestant, la Viuda Negra diu que no treballa per Shield i que ha tornat a la Mare Pàtria, i la deixen lliure. Potser s'estan començant a passar amb la Viuda Negra: ara és una traïdora, ara no, ara l'agafen, ara la deixen, ara treballa per Shield, ara diu que no i se la creuen, .... Per acabar-ho d'adobar, es veu que el Guardián Rojo és en realitat.... el seu marit!! La qüestió és que l'Ojo de Halcón està fet un embolic. I amb raó.

Després d'unes quantes lluites, Ojo de Halcón escapa i fuig amb la resta de Vengadores mentre la base enemiga explota. Serà la fi del Guardián Rojo? Per cert, la Natasha acaba a l'hospital. De quan en quan, algú passa per l'hospital. Ja està bé, això. Fins ara hi ha hagut molta lluita, i com hi ha molts personatges, són un munt de fronts oberts que es van intercalant. Està bé, ja que tot va bastant ràpid, però trobo a faltar una mica més d'històries per sota que tinguin una continuïtat més llarga, o històries secundàries personals, que també les hi ha, però potser no són tan importants o determinants com passa per exemple amb l'Spiderman.

El següent número que apareix al tomo és el primer anual King Size Special. Tot comença amb l'Arthur Parks, àlies Láser Viviente, que s'escapa de la presó teletransportat pel Mandarin. També reapareix l'Iron Man com a Vengador. Tots creien que el Mandarin havia mort en una explosió atòmica a la "China roja" (curiós que no diguin en quin còmic passa això) però en veritat no. És ben viu i ha reunit, a més de a Láser Viviente, a l'Encantadora, l'Espadachín, un Immortal que es diu Verdugo, i a Power Man (Hombre Poder?). També diu que té a Namor, però és només un truc per convèncer als altres.

A part de Iron Man, també torna als Vengadores en Thor. Ja reunits a la mansió, en Nick Furia els hi comunica que estan passant coses estranyes a tres parts del món, curiosament en zones riques en diamants, i que s'ha d'investigar. Els Vengadores es divideixen en 4 equips (un s'ha de quedar a al mansió). La sensació és bona: s'aproximen coses grans, amb tanta gent poderosa (bona i dolenta) reunida. Es preveu emoció. 

Les tres parts del món en conflicte són a sud-amèrica, on van Goliat, l'Avispa i l'Iron Man a fer front a l'Hombre Poder i l'Espadachín. Entre d'altres coses, els dolents tenen una mega-simitarra gegant penjant damunt d'un poble. Una amenaça un pèr.... ridícula. Haguessin pogut trobar alguna cosa millor.

També hi ha problemes a l'Àsia, on Verdugo i Encantadora han de conquerir un país també ric en diamants, però desobeint les ordres d'en Mandarín es transporten a una terra mitjana entre Asgard i Midgard per lluitar contra con tra Hércules i Wanda a la Ciudadela del Silencio. Guanyen els bons i els deixen lligats amb els propis cabells de l'encantadora per a que Odin els jutgi. Estic bastant peix, en el tema de Thor i derivats....

De moment està havent molta lluita. No sé si massa.

Finalment, a l'Àfrica, Thor i Ojo de Halcón han de fer front a Láser Viviente. Gràcies a Útlimo, Thor perd el martell, que recupera amb l'ajut de l'Ojo de Halcón poc abans de convertir-se en Donald Blake. Finalment, guanyen els bons.

Mentrestant, el Capitán América i Mercurio agafen un cohet per anar al "cuasi vacío de la ionosfera". Flipa!! Allà hi ha una nau amb el Mandarín, i s'hi enfronten. Quan arriben la resta dels Vengadores, el Mandarín desvetlla un secret: té un mega-diamant que, alimentat amb d'altres, és capaç de produir un raig d'odi capaç d'envoltar la Terra i fer que tothom s'odiï i es matin els uns als altres. Per això ell és a l'espai. El que fa, però, és disparar-lo contra els Vengadores. I comencen a barellar-se entre ells. Avispa lluita contra el Mandarín, i acaba havent una explosió. La diferència de pressió fa que aquest surti xuclat. Els Vengadores aleshores posen el mega-diamant al forat, per tapar-lo, i fan les paus.

I aquí s'acaba la història. Com a extres hi ha la presentació dels diferents membres i uns plànols de la Mansió. No deixa de ser curiós. 

Després de tot això, els Vengadores es preparen per a un homenatge que els hi faran a Central Park. Pietro comença a mostrar-se desconfiat o ressentit amb els humans, amb els homo sapiens, diguem-ne, que es mostren crítics amb els mutants, els homo superiors, diguem-ne. El Capitán América arriba tard a l'homenatge perquè estava de missió (potser a la seva pròpia sèrie?). L'Avispa també, però no perquè estigués de missió, sinó perquè vol donar una sorpresa: resulta que porta un vestit d'allò més fashion, i es presenta amb un cotxe també impressionant. Es veu que té moooolta pasta gràcies a l'herència que s'ha comentat abans.. A Central Park, però, també hi ha un dolentot molt dolentot, el Super Adaptoide, que espera al grup per destruir al Capitán América. No és el primer cop que ho intentarà, però per ara sempre ha fallat (tal com apareix a l'OG del Capitán américa 1).

Com Thor i Iron Man tenen feina (a les seves pròpies sèries?), marxen. I quan arriba el Capitán américa comença l'homenatge. En primer lloc fitxen a Hércules com a Vengador.... en nòmina. Després. D'això, el Super Adaptoide ataca, però s'acaba circuitant després d'intentar utilitzar tots els poders del Vengadores alhora, i els fans congregats allà a Central Park acaben celebrant el dia dels Vengadores.

El següent enemic a vèncer serà el Torbellino, el Whirlwind!!.Però no, no té a veure amb Transatlantic ni res. Tot i això, m'ha fet gràcia. Anem per parts, però.

El Capitán américa està preocupat, ja que sembla voler alguna cosa inabastable. A part, està enamorat de l'agent número 13 de Shield, la Sharon Carter. Inclús està meditant de revelar-li la seva identitat secreta i tot (cosa que fa poc després, al Tales of Suspense #95 inclòs a l'OG 1 del Capi). Per cert, al Capitàn América li agrada llegir Tolkien. Per altra banda, la Natasha rep l'alta hospitalària i dui que passa de la viuda Negra i de tot plegat. I l'Avispa, que ara és molt rica, va amb un xofer que.... resulta ser dolent. És ni més ni menys que el Torbellino, que busca venjar-se d'en Goliat des de que aquest l'havia derrotat quan es deia Trompo humano (Tales of Astonish #50 USA). En Goliat, però, té dubtes sobre la seva utilitat com a forçut dels Vengadores ara que aquests han fitxat a l'Hércules. I en mig de tot això, en Torbellino ataca.

El que fa és dispara'ls-hi a tots un raig reductor i tornar-los petits petits. Després, els agafa i els tira dins d'un formiguer. Ver per on, però, que no duen cap casc transmissor d'aquells de l'Hombre Hormiga per poder comunicar-se amb elles. Aquí hi ha un parell de bons cliffhangers, amb el cara a cara contra una formiga, i amb el Torbellino posant una bomba al laboratori dels Vengadores.

La lluita amb les formigues és molt èpica. M'ha recordat molt a la peli de El increïble hombre menguante. Total, que al final arriben en Capitán américa i en Pietro i lluiten contra el torbellino i Hank Pym i Avispa aconsegueixen guanyar a les formigues i avisar de la bomba que, just abans de que peti, el Pietro agafa i llença al riu. 

La gent del carrer desconfia d'en Pietro per ser mutant, i ell cada cop n'està més ressentit amb els no mutants. A sobre, s'insinua que en Torbellino també és mutant poc abans de que escapi. Goliat, però, està content perquè al final aconsegueix d'alguna manera fusionar el poder de Goliat amb el d'Hombre Hormiga. La veritat és que explicar-ho costa més que veure-ho. Això de que el Hank Pym sigui tantes coses a l'hora.... 

Fins aquí, molta acció. Tot com a molt trepidant. Els protagonistes són una mica el Goliat i l'Avispa. Suposo que tenir un grup de superherois amb tants components permet anar canviant de protagonistes.

Ara ve un episodi en el que lluitaran contra Magneto, guionitzat pel Roy Thomas que, precisament provenia de fer guions per La Patrulla-X. També apareixerà en Dane Whitman, un nou Caballero Negro. Tot això ho explica Raimon Fonseca en un article. Sort d'això, sinó un no pilla la transcendència de tot el que està llegint. 

La cosa comença amb Magneto, acompanyat de Sapo, que semblen estar exiliats en un altre planeta. Tot això ha passat a X-Men #11 i #18, i ho provoca el Profesor Extraño. Magneto vol escapar i utilitza unes emanacions magnètiques de la Terra provinents del castell de Whitman, el nebot de Nathan Garret, el Caballero Negro que lluitava contra l'Iron Man i que va morir. Aquest nebot ara vol tornar a la societat tot el mal que va fer el seu oncle utilitzant la seva tecnologia. I és per això que està buscant vida intel·ligent a l'espai. El seu ajudant, però, vol la fama per a ell i el deixa KO. Magneto ho aprofita tot plegat i es teletransporta a la terra amb Sapo, tancant a Whitman i al seu ajudant al mateix castell. 

Els Vengadores, com a grup, passen per una petita crisis. El Capitán América vol plegar. L'Ojo de Halcón i el Goliat estan tristos, i la Nathasha i l'Avispa en paguen les conseqüències. L'Hércules, per altra banda, va d'excursió a l'Olimp i se'l troba desert.

La idea de Magneto és ressuscitar la Germandat dels Mutants Diabòlics amb Wanda i Pietro, a qui va salvar de joves. Desconeixia aquest fet, que es veu en un flashback. Conec els vincles.... familiars, però estic peix en tota la història que els envolta. Total, que Magneto els fa cridar, es presenten, lluiten, i guanya Magneto. Després de que els intenti persuadir per a que s'uneixin a la Germandat sense aconseguir-ho, Pietro, que té els seus dubtes, s'escapa i intenta avisar al quarter dels Vengadores.

Aquí hi ha un canvi de dibuixant, i el dibuix es torna com a més senzill, més angulat. L'home en qüestió es diu Tuska.

Quan Pietro s'escapa, truca a la mansió i contesta Jarvis. Aquest s'encarrega de convocar als Vengadores. Dane Whitman també s'escapa i explica en un flashback qui era el seu tiet i com va perdre amb l'Iron Man fent-li prometre abans de morir que utilitzaria la seva tecnologia per a fer el bé. És una manera de recuperar un personatge i tornar-lo bo. Els Vengadores no se n'acaben de refiar, i el nou Caballero Negro, al veure que desconfien d'ell, marxa. Magneto també s'escapa. L'Ojo de Halcón està molt preocupat: sense Capitán América, continuaran els Vengadores? 

Magneto, Pietro i Wanda van a la ONU i demanen nació pròpia amb dret de veto al Consell de Seguretat per als mutants. Casi res. A canvi, la pau amb l'homo superior. Òbviament passen d'ell, però tot era un pla de Magneto que buscava precisament això. Aleshores arriben els Vengadores. Magneto provoca que disparin a Wanda, desviant la bala, i Pietro es rebota contra l'homo sapiens, inclosos els Vengadores, i marxen amb Magneto. A tot això, Hank Pyn ja no podrà convertir-se en gegant, en Goliat, degut al desgast de les seves molècules. Tot són problemes per als Vengadores.

Per altra banda, Hércules segueix la seva pròpia aventura. Allà a l'Olimp es troba a Tifon. Ell ha fet desaparèixer a tothom perquè es vol quedar l'Olimp. Per això Tifon fa que Hércules lluiti contra Tártaro, un bitxo gegant que acaba vencent i confinant a Hércules a un altre món. Tifon seu al tron de Zeus, i ja comença a rumiar com conquerir la Terra. Hércules es retroba amb tots els olímpics en aquest infra-món on estan confinats. Zeus aconsegueix retornar-lo a l'Olimp per as que lluiti amb Tifon. Allà rep l'ajuda dels tres Vengadores que queden, cada cop més desunits, La lluita entre Tifon i Hércules és molt èpica, parlant rotllo antic, i cintant referències a la mitologia grega. Moltes. Al final el vencedor és Hércules, gràcies a un moviment que ha après del Capitán América. L'Olimp és restituït, i Tifon és expulsat a hades. Els Vengadores marxen, però sense Hércules, que es queda amb son pare, amb qui fa les paus.

Un nou article ens explica la relació de Roy Thomas amb la sèrie de la Patrulla-X, i explica què fan Magneto, Pietro i Wanda quan marxen. El número 45 d'aquesta sèrie és un cross-over amb la dels Vengadores, quan Roy Thomas ja ho havia deixat. Abans, però, fa que Charles Xavier mori. Un bon comiat. Aquest número 45 delx X-Men surt més endavant en aquest mateix tomo.

Tornant a les aventures, ens trobem a un tal Coleccionista que té a thor com a criat després d'haver-li donar una poció màgica. Com també té als altres tres vengadores, encomana la missió al deu nòrdic d'anar a caçar a l'Iron Man, ja que sembla ser que el Capitán américa està a Wakanda lluitant amb Pantera Negra, i Hulk està a Asgard. Això és una demostració de com d'entrelligat està tot l'Univers Marvel i les diferents sèries que es van publicant. Els tres vengadores que queden aconsegueixen alliberar-se i lluiten contra el Coleccionista, que els tele-transporta a un altre temps/lloc. Per la seva banda, Thor, que havia derrotat a Iron Man perquè venia cansat i sense bateria de les seves pròpies aventures, acaba ajudant-los a tots, i tots 5 tornen al a mansió. Allà reben la trucada del Capitàn américa que els anuncia que el mateix Pantera Negra el substituirà al grup. Tots semblen més tranquils: hi haurà Vengadores per estona. A sobre en Hank Pym recupera el poder per convertir-se en Goliat.

El següent número mostra com Pantera Negra arriba a la mansió i es troba 3 cosos morts. Jasper Sitwell, agent de Shield, el deté acusat d'assassinat i truca a la policia. Quan arriben al lloc dels fets, desemmascaren a Pantera Negra i descobreixen que és negre. No sé si és per això i per l'intent de fer palès que tenen un superheroi negre, però es fan un fart d'ensenyar la seva cara. Un tal Segador diu que ha estat ell, rient-se de tothom. Amb tot això, la Natasha arriba també a la mansió i veu que tothom està mort, especialment l'Ojo de Halcón. El que busca el Segador amb tot plegat és venjar a l'Hombre Maravilla, son germà. Apareix a Avengers #9 i sembla ser que és un dolent a les ordres del Baró zemo que gairebé aconsegueix pertànyer als Vengadores per a destruir-los des de dins. 

Pantera Negra aconsegueix escapar i va a buscar al Segador per lluitar-hi i demostrar la seva innocència. A sobre, descobreix que els altres vengadores no estan morts, sinó que estan en una mena de mort simulada provocada per una de les dalles del Segador. Pantera Negra la hi pren, aconseguint salvar i reanimar així als Vengadores. El que no pot evitar és que el Segador marxi. Tot i això, en Pantera Negra és acceptat com un Vengador més.

Tot seguit ve el número 45 de la sèrie de la Patrulla-x que s'havia comentat abans. Tot comença amb l'Scott Summers que està pres però aconsegueix escapar. Sí, això d'estar retingut i escapar-se i lluitar (i tornar a escapar en el cas dels dolents) és una constants en aquest món superheròic. També tenim a la Jane grey, que apareix inconscient. I a l'Angel, que tot volant, va a demanar ajuda als Vengadores. Sapo veu que l'Scott Summer s'ha escapat, i en Pietro també. Lluiten, i quan sembla que l'Scott està guanyant, arriben els Vengadores, que veuen com el mutant acaba de derrotar al seu ex-vengador. 

Retornant a la sèrie dels Vengadores, amb el número 53, veiem en un flashback com l'Angel ha anat a avisar als Vengadores però està preocupat perquè aquests no acaben de refiar-se d'ell. Cíclope allibera als seus companys mutants que, induïts també per Magneto, es disposen a atacar als Vengadores. La lluita entre els dos grups és aferrissada. Aleshores arriba l'Angel i desfà el malentès. Tots plegats es donen compte de que Magneto els estava manipulant. Per altra banda, Sapo, cansat també de les vexacions a les que el sotmet Magneto, decideix fugir amb Pietro i Wanda. La resta de mutants i els Vengadores també marxen. Magneto cau empès per Sapo, i la illa on estan explota. Vaja, com totes les bases enemigues després d'una lluita contra els bons.

Està bé, el cross-over. Per cert, al principi hi ha una referència als Strawberry Alarm Clock. Aquestes referències culturals m'agraden, tot i que la majoria no les pillo. Això sí, em fan buscar i em permeten conèixer coses noves.

Ja novament a la mansió dels Vengadores, aquests instal·len un nou sistema de seguretat i li ho comuniquen a Jarvis, i l'Avispa sospita del seu comportament. Compte amb els modelets que porta la Janet van Dyne. Dignes de fer un tractat sobre moda. Tornem a Jarvis, que surt a fer un tomb i tot passejant s'arriba a.... l'amagatall dels nous Senyors del Mal: Klaw, l'Hombre Radioactivo, el Caballero negro, el Torbellino, i el Fundidor, tots ells comandats per Capucha Escarlata. Deu n'hi do. Cadascú té els seus propis motius per enfrontar-se als Vengadores. La cosa promet. I molt. Per cert, el Caballero Negro està d'infiltrat, ja que vol ajudar als Vengadores demostrant així que és bo. 

Els dolents, com a dolents que són, traeixen a Jarvis deixant-lo tirat, i ataquen la mansió. Poc a poc van guanyant a cadascun dels Vengadores. Aquí apareix en Bill Foster, un ajudant de Hank Pym a qui no conec. Amb els Vengadores derrotats, els dolents comuniquen amb el Capucha Escarlata per comunicar-li que han vençut, i resulta que aquest Capucha Escarlata és un robot, ja que el veritable Capucha Escarlat és.... en Jarvis. Flipa!! I molt!! Què està passant, aquí?

Els dolents prenen als Vengadores de presoners i marxen de la Mansió per anar a trobar-se amb el Jarvis/Capucha Escarlata. El pla és llençar una bomba amb els Vengadores damunt de l'Empire State per fer xantatge a la ciutat de Nova York. Moentrestant, en Klaw comença a rebotar-se amb tot plegat. 

Més endavant descobrim que el bo de Jarvis està hipnotitzat, i que el Capucha Escarlata de veritat de veritat és.... Ultron. Quin embolic!!

Al final, Jarvis es troba amb el Caballero Negro, que havia fugit després de que el descobrissin com a traïdor, i tots dos van a salvar als Vengadores. Hi ha la lluita entre els bons i els dolents que guanyen els bons sense poder evitar que el més dolent, Ultron, fugi jurant venjança. Com sempre, vaja. Jarvis aleshores explica que havia venut els plànols del sistema de seguretat de la mansió perquè té a sa mare malalta i li feien falta els diners, i que es pensava que els Vengadores guanyarien a qualsevol amenaça que se'ls hi atansés. I els Vengadores, bons que són, els perdonen. Per altra banda, el Caballero Negro no diu que és el nebot de l'original i marxa.

Ara ve un altre número fora de la sèrie regular dels Vengadores: el Marvel Super-Heroes #17, dedicat al Caballero Negro. Veiem com en Dane Whitman va a Anglaterra a visitar un castell familiar que vol vendre. Arribant mig de casualitat a un soterrani, una mena d'esperit amb armadura li explica la història d'un caballer negre que va lluitar amb Artús contra Mordred amb una espasa de banús i van perdre, però Merlí va fer un encanteri i ara Nathan tenia l'espasa i podia seguir lluitant, ja que Mordred envia a un dels seus i tal. Res. Un entremig. Tornem als Vengadores. 

El nou arc comença amb el Capitàn América citant a tots els Vengadores a un castell  que resulta ser del Doctor Muerte. El Capi està molt trist i afligit per la mort de Bucky. És un tema cíclic, aquest. El tema és que en aquest castell hi ha una màquina del temps, i el Reed Richards li ha explicat al Capi com fer-la servir. La idea és tornar 20 anys (estem als 60s!!), en temps de la Segona Guerra Mundial, esbrinar què va passar amb el Bucky, i mirar a veure si es pot fer alguna cosa. 

Un cop al passat, es mostren com eteris. És a dir, a ells no se'ls pot veure. Però ells poden veure al Capitán américa i al Bucky James lluitant contra el Baró Zemo. I tot i que gràcies a que l'Avispa, que s'havia quedant al present controlant la màquina del temps, toca un botó mig adormida i això provoca que es materialitzin de debò al passat i pugui lluitar, al final no poden fer res i  el Capi torna a reviure la mort del seu company.

Ja al present, els Vengadores tornen a la seva mansió de Nova York, van a la seva sala de reunions i es troben.... als Vengadores originals!! És a dir, cara a cara tenim a Hank Pym, Ojo de Halcón, Capitán América, Avispa i Pantera Negra contra, el Hank Pym, l'Iron Man, el Thor, l'Avispa i el Hulk. La cosa promet. Què està passant, aquí?

El pla dels  Vengadores actuals és accedir a l'Herodoton, un super-ordinador que enregistra tot el que passa i conté un munt de dades històriques. Per altra banda, els Vengadores originals.... invoquen al Centurión Escarlata i reben l'odre de destruir als seus homòlegs del present. Qui és aquest Centurión Escarlata?

Els Vengadores actuals al final arriben al super-ordinador, i hi endollen al Capitán América. El que veu pertanys als temps de l'Avengers #2, quan Hulk vol deixar al grup. Aleshores, apareix aquest tal Centurión Escarlata i els hi diu que si volen els secrets per curar totes les malaties i fer una humanitat molt millor, s'han de desfer de tots els superherois que hi ha, ja que el fet de que hi hagi gent amb poders i gent sense crea un desequilibri còsmic i tal. Després de rumiar-s'ho, hi accedeixen, i derroten a traïció als 4 Fantásticos, a l'Spiderman, a Dare-Devil, al Doctor Extraño, a la Patrulla-X, i a tots els super-dolents.  D'acord que és a traïció, però no s'han passat una mica? Els únics que falten són.... Els Vengadoreas que han vingut del futur. És a dir, els Vengadores del present. Ai, quin embolic....

El Capitán América també s'assabenta que el Doctor Muerte tenia una màquina del temps que van desmantellar i van escampar les diferents peces arreu del món. Aquesta màquina del temps podria ser la darrera esperança. La lluita entre els dos grups dels Vengadores no es fa esperar, i guanyen els actuals. També aconsegueixen reunir les diferents peces i muntar la màquina del temps. I a l'hora de la veritat.... Apareix el Centurión Escarlata, que lluita i derrota a tots els Vengadores excepte a Hank Pym., que té temps de manipular la màquina del temps i fer que el Centurión Escarlata desaparegui i tots els Vengadores es trobin com si haguessin tornat de la Segona Guerra Mundial, com si res. Apa. És el que té això de viatjar en el temps.

Uatu el Vigilant explica que millor així i que pel bé de tothom elimina de la història tot això que acaba de passar. També deixa anar que el Centurión Escarlata ha anat cap al futur i que ja es tornaran a trobar. I sí, aquest Centurión Escarlata acaba esdevenint Kang el Conquistador. Com si res.

La veritat és que és molt embolicat, però es segueix bé. I és molt trepidant. Hi ha molta acció. El tomo estava passant per uns moments bastants ensopits, com a monòtons i ara s'està animant. Està guanyant en dinamisme i emoció. Hi ha molta acció.

I la cosa no decau. Ara li toca el torn a la Visión. La cosa comença amb una mica de presentació del personatge . Primer, veiem com va a per l'Avispa, però aquesta el derrota. Això requereix una reunió dels Vengadores. Natasha comunica a Ojo de Halcón que acaba d'aceptar una missió de Shield. Crisis de parella? Per altra banda, Pantera Negra sent la necessitat d'ajudar  als.... necessitats. Ja a la mansió, analitzen a Visión i descobreixen que és d'origen.... sintètic, i que l'ha enviat Ultron-5. Em perdo una mica amb les reencarnacions d'Ultron. Total, que tots plegats fan cap a ca l'Ultron. Allà Visión va a lluitar contra Ultron, i li diu que vols saber qui és, d'on ha sortit, ja que té records i sentiments humans. Com Ultron passa d'ell, lluiten i Visión el derrota. El seu cap, però, queda intacte. Tornarà? Segur que sí. La recerca de qui és la Visión és com a molt peliculera, hi ha vinyetes com a molt icòniques.

Després de tot això, els Vengadores es tornen a reunir, aquest cop amb la presència també de Thor i Iron Man, per decidir si accepten a la Visión com a vengador. Tots es pregunten que qui és, d'on ha sortit. I ell els hi explica que va ser creat per Ultron-5, però que sembla ser que en Hank Pym havia estat treballant en un tema similar. Aleshores tots van al laboratori on en Hank feia els seus experiments i s'ho troben tot regirat. En Hank no recorda res, però gràcies a una màquina que l'ajuda a fer memòria recorda que va crear un robot que es va revelar contra ell i el va obligar a deixar aquella casa. Aquest robot va acabar de crear-se a ell mateix i.... va esdevenir Ultron-5. I l'Ultron-5 va crear un sintezoide posant-li les pautes cerebrals de l'Hombre Maravilla (Avengers #9). 

Al final, tots accepten a la Visión com a Vengador, i aquest plora. Una altra imatge icònica (i emotiva). Per cert, es diu la Visión perquè quan el veu l'Avispa la primera vegada li sembla això, una visió.

En la següent història apareix en Chaqueta Amarilla. Es un nou superheroi? Sigui qui sigui , el fet és que es cola a la Mansió dels Vengadores, on tots estan esperant a Hank Pym per a una reunió, i diu que ell solet l'ha pelat. Acte seguit, pren a l'Avispa d'hostatge i marxa. Quan la resta de Vengadores els troben i es disposen a acabar amb ell, salta l'Avispa i els hi demana que el deixin, que.... s'hi vol casar!! Abans s'ha vist com es feien un petó. Què està passant, aquí?

La imatge del Chaqueta Amarilla és com de molt fatxenda, molt xulo, ell. Per exemple, quan explica fil per randa com va derrotar a Hank Pym. Molt raro, tot plegat.

El Capitán América rep la invitació pel casori, i ho troba també molt estrany. Per això va cap a la Mansió, a la boda, a veure què passa. L'Avispa defensa el seu dret de casar-se lliurament amb qui vulgui. El capellà fa un comentari sobre el casori que hi va haver a l'Edifici Baxter. Mola, la referència.  

Com la cosa no es pot desenvolupar d'una forma .... normal, tenim que per la porta de servei entren l'Amo de la pista i els seus. Jarvis torna a rebre. Mentrestant, la Sue Richards, molt mudada, i la Crystal, nou membre dels 4F, estan ajudant a l'Avispa amb el vestit. De convidats veiem als 4F, al Dr. Extraño, al Daredevil, a una representació de la Patrulla-X, al Caballero Negro, .... La lluita contra els dolents es decanta del costat dels bons, com no podia ser d'altra manera. I al final, resulta que el Chaqueta Amarilla és en realitat.... en Hank Pym. I l'Avispa ho havia descobert. Resulta que el noi és una mica esquizofrènic i té personalitat múltiple. Com a Chaqueta Amarilla es sent més segur. Tot i això, després de l'enrenou de la lluita contra els dolents, es retroba amb ell mateix i és com si fes les seves personalitats fessin les paus.

Ja per acabar el mega-volum, hi ha els complements al King Size Especial #2. Hi ha una història en plan conya on es veu com s'ho fan els dibuixant i guionistes per lliurar el material a temps. Té algun toc graciós, amb algun gag que està bé. Es nota que s'estan enfotent d'ells mateixos. És curiós. Sense més. També hi ha un article d'en Raimon Fonseca, molt bo, on s'explica la història de J. Buscema i la importància dels números recopilats. Sobretot, dels de la Visión.

I això és tot.

Bo? Sí, té els seus moments. Però no sé, m'esperava més. Vaig disfrutar molt més el tomo dels 4F o el de l'Spiderman. Les històries que recollien eren com a més.... transcendentals, com a més importants. Aquest dels Vengadores, tot i tenir els seus moments importants, és com a més irregular, té més pujades i baixades. Suposo també que el fet d'haver tants personatges fa que no acabis d'empatitzar amb tots ells. També és la seva gràcia, el fet de que hi hagi tanta gent. I n'hi ha de coneguts i de no tant coneguts, tots lluitant colze a colze. He de reconèixer també que d'alguns dels personatges que apareixen gairebé era el primer cop que llegia coses d'ells.


Recomanable? Sí. Val la pena. És història dels Vengadores que cal conèixer. Imprescindible? Mmmm.... No sé. Així, aïlladament, potser no. Però vist dins de la cronologia dels tomos que vindran després, potser sí. El temps el posarà al seu lloc. De moment, molt molt molt no m'ha emocionat.



(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/mgvenguncombp.html)