Thor. Primer trueno
Guió: Bryan J.L. Glass
Dibuix: Tan Eng Huat
Tomet prim que inclou 5 grapes USA, concretament el volum 1 de Thor: First thunder. Es tracta de l'actualització de les primeres històries de Thor publicades a principis dels 60 al Journey Into Mystery, que ocupaven poques planes, i que feien enfrontar a Donald Blake, que no se sap molt bé com adquiria els poders del deu nòrdic, a diferents amenaces. Així, doncs, ens trobem amb l'actualització del que podríem dir els orígens de Thor.
Anem a per la història.
Tot comença amb en Donald Blake, un famós cirurgià, afrontant un repte més: escalar una muntanya a Noruega. Es creu indigne per son pare, constantment està recordant les seves paraules dient-li que no farà mai res de bo a la vida, i per això sempre s'està posant a prova. Pel que sembla, està esguerrat d'una cama i sempre va amb un bastó. De cop i volta, prop del cim, esclata una tempesta, sembla ser provocada per l'aparició d'una nau.
El Dr. Blake es refugia dins una cova, on troba a una parella que també estava d'excursió per allà. Quan deixa de ploure surten i es troben a una mena d'ésser com de pedra. Intentant ajudar a la parella, en Donald aconsegueix que l'ésser el persegueixi, però acaba caient per dins de la cova a un riu subterrani, de manera que acaba perdent el bastó. Quan aconsegueix sortir de l'aigua, troba una branca on recolzar-se. Perdut ves a saber on, segueix sentint a son pare dient-li que no arribarà enlloc. Enrabiat, colpeja la branca contra el terra i....
Vet aquí que ja tenim al Thor entre nosaltres i, pel que sembla, també ressentit amb son pare. Ah, i la branca que feia anar de bastó s'ha convertit en el Mjolnir.
Ara sabem tots d'on surt en Thor, i què feia convertit en Donald Blake, i que el bastó que du és el Mjolnir i tal. Però per algú que no sàpigues res de la història, s'ha de reconèixer que té la seva gràcia.
Quan surt de la cova, ja convertit en Thor, veu que els homes aquells de pedra, que resulten ser kronans, l'engabien igual que a l'altra parella. Però Thor s'allibera i lluita contra ells, i els fa fugir. En la fugida, la parella d'excursionistes resulta ferida, i Thor sembla que es debat entre empaitar als dolentots i ajudar a la parella. És un debat entre Thor i el Dr. Blake. Al final és Donald Blake qui els salva. La part humana, diguem-ne. Thor és un déu i està pel damunt de tots. És arrogant, un pèl fatxenda. Inclús pot arribar a atemorir als humans.
A la llunyania, Loki s'ho mira. Està encadenat, presoner. Però el fet de saber que Thor està desterrat i que té les portes d'Asgard tancades perquè Odin, son pare, l'havia castigat per desafiar-lo, li permet suportat el dolor. Ara, però, sap que torna a estar lliure. I vols escapar-se per.... venjar-se.
Més tard coneixem a la Jane Foster, una infermera del Dr. Blake. Estan enamorats? Hi ha alguna cosa, això segur, però encara no s'ho han dit. El Dr. Blake parla amb el seu alter ego, en Thor, i li demana que li explica la seva història. Així, doncs, Thor explica que el fan fer fora d'Asgard i que no pot tornar. De fet, ho intenta, però Heimdall, el guardià de Bifrost, no el deixa. Això fa que Heimdall plori, ja que ha de barrar el pas al seu amic. I ves per on, una de les llàgrimes, cau sobre les cadenes de Loki, fent així que es trenqui la maledicció que el mantenia presoner, ja que algú ha sentit llàstima per ell, el fill d'Odin. Bé, de fet, la llàstima era per l'altre fill d'Odin, però això la maledicció no ho sap. És el que tenen, aquestes coses.
Ja lliure, Loki va a la Terra, a Midgard, vaja, i descobreix que el Dr. Blake és Thor. Òbviament, lluiten, i Loki acaba prenen a la Jane Foster d'hostatge, posant també a gent que hi havia per allà en perill. Donald Blake li demana a Thor que salvi a la gent, i a la Jane Foster. D'aquesta manera, Thor va aprenen lliçons d'humanitat.
Aquest primer assalt el guanya Thor. Però és només el primer assalt. Loki es queda a Nova York, esperant la seva oportunitat.
Mentre veiem com el Dr. Blake i Jane Foster comencen a sortir, Thor es va desfent de diferents perills i en Ben Urich en va deixant constància escrita. Les referències a l'Univers Marvel aquí són constants. Per exemple, també es veu al Dr. Blake llegint el Daily Bugle amb l'Spiderman a la portada, o la Jane llegint una revista del cor on apareix Janet Van Dyne. També hi apareixerà l'Edifici Baxter, el propi Reed, el Tony Stark, un Dr. Trask que està molt en contra dels mutants. Inclús en Charles Xavier i en Magneto.
De cop i volta, un banc, tot l'edifici, desapareix. Mentre Thor ho investiga, Loki s'aprofitarà d'un endeví, en Sandu, per perpetrar la seva venjança. Per fer-ho li transfereix poders, i en Sandu se n'aprofita. I quan ho té tot a favor per derrotar Thor i atemorir a la humanitat, l'arrogància el pot i ho acaba perdent tot. Novament, Thor ha après una mica més d'humilitat gràcies al Dr. Blake i al perill al que s'ha enfrontat.
Tot i això, les autoritats estan preocupades tan per la presència d'un asgardià a la Terra com pels temors que això pot desencadenar. En Tony Stark, però, no creu en déus tot i reconèixer la vàlua de Thor i el fet de tenir-lo com aliat en un ambient de nova Guerra Freda: la carrera superhumana.
A Beijing, alarmats pel que està passant als Estats Units (els 4 Fantásticos, Spiderman, Thor, el Capitán América, ....), volen crear per eugenèsia el seu propi exercit de super-homes. El Dr. Chen Lu s'encarrega del projecte, i fent proves amb radiació, esdevé l'Hombre Radioactivo. Tony Stark, que sembla que treballa per la CIA, envia a Blake a la frontera entre la Xina i l'Índia a investigar el possible perill i a veure si el rumor de que a la Xina tenen un superhome és cert.
Ja convertit en Thor, flipa amb els humans i la seva capacitat per maltractar als dèbils, per.... ser més que els altres. I després de desfer-se d'uns tancs i recordar que, precisament, ell va ser desterrat d'Asgard per voler ser més que els altres i portar la guerra i el patiment al seu món, apareix l'Hombre Radioactivo. Un cop apresa la lliçó, s'enfronta al super-home xinès. Com és d'esperar, comença perdent, però acaba guanyant.
Stark li agraeix els serveis, i Thor diu que el Dr. Blake sap com trobar-lo, per si torna a caldre. Comentar que a la "època" en la que passa tot això encara no se sap que en Tony Stark és l'Iron Man i que, òbviament, no es coneixen entre ells.
Mentre han passat aquests darrers esdeveniments, Loki ha anat lligant caps. És aleshores quan es presenta a la consulta del Dr. Blake i ell mateix el transforma en Thor mitjançant el seu bastó. I l'enganya, com només Loki sap fer, per a que lluiti contra qui el va desterrar d'Asgard i l'obliga a viure entre els inferiors humans. És a dir, contra Odin. El pla és provocar a Odin per a que vagi a Midgard i allà derrotar-lo. Per això Loki i Thor s'enfronten a la Humanitat, davant la desesperació del Dr. Blake.
El darrer número del tomet comença amb la lluita aferrissada entre els 4 Fantásticos i Spiderman contra Thor i Loki. I els germans asgardinas surten vencedors. Inclús Jane Foster demana clemència i se la carreguen. Donald Blake està com empresonat, dins de Thor, i ho va veient tot. Però no pot fer res. I demana clemència a Odin. Aquest li diu que ell és l'ànima de Thor, que només ell el pot aturar, ja que és l'altra part, qui el completa. I així és.
Thor recapacita i derrota a Loki i als gegants que s'estaven enfrontant a la humanitat, i envia a son germà a Asgard per a que sigui jutjat. Com les destrosses a la Terra les ha provocat Thor, no es poden revertir com els enganys de Loki, així que suplica a son pare, Odin, per a que ell ho faci: que els déus arreglin les coses que han provocat els déus. Si cal, Thor ofereix el seu poder, el mateix Mjolnir, a canvi. Això suposo una cura d'humilitat. Missió complerta. Odin accedeix i tot torna a la normalitat. Donald Blake i Jane Foster acaben junts. I Thor pot per fi tornar a Asgard i segueix sent honorat a Midgard. Final feliç.
El dibuix està bé. Res de l'altre món. És com a molt ràpid, com fet una mica amb pressa. De vegades és com a desproporcionat, però no està malament del tot. El problema rau en el color o en l'entintat, que el desllueixen. Potser si el còmic tingués un millor dibuix, o un millor acabat, lluiria més.
Recomanable? La història sí, està bé, però el dibuix.... Caldria llegir els Journey Into Mystery i fer les comparacions pertinents, tot i que si venen a explicar el mateix.... Suposo que m'agradarien més la història clàssica.
Imprescindible? Diria que no, tot i que està bé saber d'on surten els superherois. Caldria llegir els Journeys per acabar-ho de jutjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada