Bruce Springsteen and the E Street Band: Wrecking Ball Tour

Concert: Bruce Springsteen and the E Street Band: Wrecking Ball Tour
Lloc: Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona

D'acord que l'entrada és un clau. I que vam fer moooolta cua (només una porta per accedir a l'Estadi!!). I d'acord que cal afegir l'autopista, la benzina, el cansament, el cupó-cangur, l'anar a dormir tard, .... Però quan va començar Badlands....

No sabia si fer aquesta entrada al blog, ja que encara no tinc clar què explicar. Ja em va passar amb el concert d'Els Amics de les Arts al Fortuny de Reus el 10 de Març. El que va passar allà dins va ser tant tant tant gran, que surts, intentes pensar-ho, raonar-ho, resumir-ho, assumir-ho, .... Però no. Com a molt se't dibuixa un gran somriure a la cara. I prou. No ets capaç d'articular cap paraula. I menys escriure-la.

Ahir, a l'Estadi Olímpic, va passar tres quarts del mateix. Va ser molt molt molt gran. I diferent. I irrepetible.

Tu imagina't: comença de fons amb el Last Dance de la Donna Summer com a homenatge, doncs just ahir va morir. Després surt la banda, tots, poc a poc, saludant, i surt l'Springsteen. I saluda. I l'estadi respon embogit. I quan t'esperes el We Take Care of Our Own, va i arranquen amb el Badlands. I sense pausa, empalmen, ara sí, el We Take Care of Our Own. I després el Wrecking Ball. Curiosament, una de les cançons que m'agrada més del disc. I després, la versió elèctrica del No Surrender. Això gairebé seguit, sense pausa. Pim pam.

Va ser un festival continu. Tant damunt com davant de l'escenari.

Moments que em quedo? Uf.... Un munt. La versió rockera del Johnny 99, la nena d'11 anys cantant el Waitin', el She's the One, la intro del propi Springsteen al Prove It All Night, el Born to Run i el Bobby Jean seguides als bisos finals (ho penso i casi que se'm salten les llàgrimes), o l'homenatge al Clarence Clemmons a mig Tenth Avenue Freeze-Out, que va suposar el final de festa. Perquè sí, tot plegat va ser com una festa. Una festa d'una mica més de 3 hores.

 Setlist.

1. Badlands
2. We Take Care Of Our Own
3. Wrecking Ball
4. No Surrender
5. Death to My Hometown
6. My City of Ruins
7. Out in the Street
8. Talk to Me
9. Jack of All Trades
10. Youngstown
11. Murder Incorporated
12. Johnny 99
13. You Can Look (But You Better Not Touch)
14. She's the One
15. Shackled and Drawn
16. Waitin' on a Sunny Day
17. The Promised Land
18. The River
19. Prove It All Night
20. Hungry Heart
21. The Rising
22. We Are Alive
23. Thunder Road

Bisos:
24. Rocky Ground
25. Born in the U.S.A.
26. Born to Run
27. Bobby Jean
28. Dancing in the Dark
29. Tenth Avenue Freeze-Out

Més coses. Escenari gran. Amb pasillet que entrava cap al públic. Moltes corredisses. Molta ballaruca dels músics. Moltes llums per tractar-se de l'Springsteen!! :P

Coses no tan bones. La cua d'entrada. Què mal organitzat que estava el tema!! Gairebé una hora per passar per la única porta d'accés que teníem els de general, gent colant-se a tort i a dret, moooolta gent que quan vam entrar encara estaven a la cua, ....
El so no estava malament del tot tractant-se del recinte que era. A estones una mica saturat, però vaja, acceptable. I les pantalles de vídeo dels costats les haguessin pogut pujar una mica més.
I la cua de sortida. Trenta mil milions de cotxes sortint pel mateix lloc. Tot plegat una mica desesperant, a estones.
També a haver ensurt de la Vicky al Thunder Road, cosa que va fer que visquéssim els bisos darrera de tot, en un lloc més ample. Des del darrera, tot i que òbviament no es veia tant bé, no es sentia de tot malament i vam tenir una altra visió del concert: gent ballant, pares i fills bastant petits de festa, .... i la visió de tot l'Estadi Olímpic vibrant quan van obrir els llums als bisos finals.

Malgrat tot, va ser gran. Molt gran. Però molt.


(http://www.pointblankmag.com/2012/05/barcelona-nuevamente-inolvidable/)