Concert Solidari: Pep Sala & Els Cracs d'Andi

Concert: Els Cracs d'Andi i Pep Sala
Lloc: Auditori Unnim, Sabadell


No és el primer cop que veia als Cracs d'Andi (de fet, inclús els hi he arribat a fer de "tècnic de so"), ni era el primer cop que veia al Pep Sala (de fet, inclús he xerrat amb ell en alguna ocasió), ni tan sols era el primer cop que els veia junts. Però sí que era el primer cop que anàvem tots plegats a Sabadell a veure un concert solidari fruit d'una iniciativa de Verkami i protagonitzar pels Cracs d'Andi i el Pep Sala.

El concert va tenir dues parts. La primera la van protagonitzar els Cracs d'Andi, que van tocar Amor que tens ma vida (un tema molt molt antic, a tres veus i interpretat amb 4 tipus de flauta diferents), Qualsevol nit pot sortir el sol (del Sisa), una barreja de populars catalanes (molt Elèctrica Dharma), el Maria Caipirinha (del Carlinhos Brown), una versió del Greased Lightnin' de Grease, i Los Mensaje del Agua (de Macaco). 

Després van deixar pas al Pep Sala, que va fer un petit concert acústic (o bàsic, com en diu ell) repassant la carrera de Sau. Algunes peces les va tocar ell sol amb la guitarra, i per d'altres es va fer acompanyar pel Joan.... Joan.... Ara no recordo el cognom. Las qüestió és que aquest Joan tocava també la guitarra, a part de ser un "reconegut caixaderitmero". El Pep, aquí, va alternar la guitarra amb el piano. De Sau van caure cançons més conegudes, i d'altres no tant. I tot regat amb un munt d'anècdotes. S'ha de reconèixer que el tio és un catxondo, i com allà es trobava mig en família....

Al final, els Cracs d'Andi, que duran el concert del Pep Sala estaven a primera fila gaudint-lo com a grans fans que són, van pujar també a l'escenari i van compartir alguna peça amb ell. 

El festival va acabar amb l'inevitable Boig per tu.

(Fotos extretes del blog dels Cracs d'Andi)

Va ser una vetllada diferent, curiosa, a estones intensa, a estones una mica massa.... tranquil·la, també. I molt emotiva. La majoria gent que estàvem a l'Auditori Unnim (i no l'omplíem) sabíem al que anàvem, i crec que ningú en va sortir defraudat. Ans al contrari.

Temes extraconcertils. Em va fer gràcia tornar a Sabadell tant de temps després. I tot i que no vaig poder fer res de turisme recordant els llocs per on m'havia mogut, si que vaig captar aquell no sé què a l'aire al tornar a un dels meus pobles "adoptius". I el comportament del Sr. Trons (que es va passar mig concert dormint) i la Sra. Paparreta (que es volia quedar sí o sí a saludar al Pep Sala) van ser bons. 

Ganes de més, vaja.




(http://elscracsdandi.blogspot.com.es/2012/11/concert-solidari-pep-sala-els-cracs.html)