Jocs secrets

Jocs secrets (2006)
Director: Todd Field
Intèrprets: Kate Winslet (com a Sarah Pierce), Patrick Wilson (com a Brad Adamson), Jennifer Connelly (com a Kathy Adamson), Jackie Earle Haley (com a Ronnie J. McGorvey), Noah Emmerich (com a Larry Hedges), Gregg Edelman (com a Richard Pierce), Phyllis Somerville (com a May McGorvey)


(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Peli coral amb un bon principi, tot i que s'acaba fent un pèl llarga.

Va d'un grup de gent que viu en un barri residencial, amb pasta. Són gent a qui li agrada aparentar i seguir una rutina. La història gira al voltant d'una parella. Ella, la Sarah, és una profe de literatura anglesa, amb una filla, i casada amb un publicista que li agrada masturbar-se mirant webs. Ell, en Brad, és fill d'una família amb pasta, molta pasta:.la casa.... tot és d'ell. També té un fill, i està casat amb una directora de documentals molt controladora. Ell encara estudia per advocat, però sempre suspèn. Potser en el fons no vol ser-ho.... En el fons, el que li agrada, són els skates. I per les nits, en comptes d'estudiar, se'n va a un parc a veure als skaters. També juga a futbol americà en un equip d'ex-polis. Se sent un fracassat  i té complex d'inferioritat. Tots dos es coneixen en un parc, on porten als seus respectius fills. I el que comença amb una mena de juguesca per part d'ella amb la resta de mares habituals del parc, acaba en una tòrrida aventura. Inclús ell li planteja la possibilitat de fugir, tot i que al final se'n desdiu.

Al barri també hi ha un exhibicionista que viu amb sa mare. I la por a que pugui fer alguna cosa als nens, fa que la gent reaccioni de formes diferents. Un amic de Brad, ex-policia, és qui encapçala la creuada més ferotge contra ell.

Al final, sembla que tot pot canviar, però queda igual. Una mica el missatge seria viu la teva vida, lluita pel que vols.

És una mica arquetípica en quan als personatges, i dóna una visió de la societat diguem-ne benestant un pèl.... amotllada: les mares al parc vetllant pels nens, estones de piscina, club de lectura, els pares al futbol, .... Tot molt correcte, de portes en fora. De portes endins, és una altra cosa. És per això que quan hi ha alguna petita turbulència, tot trontolla.

Recomanable? Sí, malgrat que es fa un pèl llarga. Està bé. I té els seus moments. Imprescindible? Jo no diria tant.



(http://www.imdb.com/title/tt0404203/)