¡Yotsuba! 1

¡Yotsuba! 1

Autor: Kiyohiko Azuma


Manga també descobert gràcies al Capitán Urias. A primer cop de vista, sembla un mica infantil: una nena petita de protagonista, dibuix simple, històries sense complicacions, .... Tot i això, després de la recomanació (i d'haver llegit molt bones crítiques), vaig voler donar-li una oportunitat.

El tomet està dividit en 7 històries més aviat curtes, i comença amb la mudança de la Yotsuba i son pare a una casa nova, en un barri nou. Yotsuba és una nena d'uns cinc anys, molt curiosa, alegra, i capaç de sorprendre’s i il·lusionar-se per qualsevol cosa, per petita o insignificant que sembli: una papallona, un gronxador, estudiants sortint de l’escola, ....

No té gens de malícia, i diu el que pensa. Sempre està contenta. I és d'aquella mena de gent que sap encomanar-te el seu entusiasme i, pel mateix preu, arrancar-te un somriure. I això és el que aconsegueix l’autor amb aquest manga: arrancar-te un somriure.

A part de la Yotsuba i son pare, també apareix en Jambo, un amic. En Jambo és molt alt, molt, i els ajuda amb el tema del trasllat. Precisament, ell és el protagonista indirecte d'una de les pàgines on el somriure es converteix directament en rialla.

Al costat de la Yotsuba i son pare hi viuen tres germanes amb la seva mare. Ràpidament, es fan amigues de la nova família.

Les 7 històries que apareixen en aquest primer volum són:

1. Yotsuba y... el traslado
En aquesta història veiem com arriben a la casa nova, i coneixem al Jambo i a les tres germanes veïnes.

2. Yotsuba y... el saludo
En aquesta hi ha joc de malentesos per culpa de la tanca de la porta del lavabo no va i els que hi entren han de sortir per la finestra.

3. Yotsuba y... el calentamiento global
Yotsuba no ha vist mai aparells d'aire condicionat, i les veïnes en tenen. Ena, la petita, li explica què és el escalfament global. Quan descobreix que a casa seva també en tenen, d'aire condicionat, s'enfada perquè creu que amb el consum elèctric estan afavorint aquest escalfament. Però quan li diuen que gràcies a l’aire condicional poden precisament refredar l'ambient, es calma. Tot molt innocent. Molt. 

4. Yotsuba y... la tele
A casa la Yotsuba no tenen TV, i com a les veïnes els hi sobra una, la ofereixen als seus nous veïns. En aquesta història les veïnes coneixen a Jambo.

5. Yotsuba y... las compras
Una nena que quan va pel carrer és capaç de sorprendre’s d’un gronxador, o de que trucant a un timbre aparegui una persona per la porta, flipa molt quan va a un centre comercial: escales mecàniques, bicicletes, mobles en exposició, .... i una infinitat de productes, tots junts, a disposició de la clientela.

En aquesta història coneixem també una mica el barri: un restaurant, l’escola, un temple des d'on hi ha molt bona vista ....

6. Yotsuba y... la caza de cigarras
Estant a casa les veïnes amb les finestres obertes (així no cal aire condicionat i combaten l’escalfament global :P), la mare comenta que poden sentir el so de les cigales. Això serveix per a que Yotsuba organitzi una cacera prop del temple. Quan es presenten a casa les veïnes i s’escapen totes....

7. Yotsuba y... la tormenta
Plou. I com no pot ser d'altra manera, a la Yotsuba li encanta mullar-se. En aquesta història apareixen unes vinyetes que podrien ser un resum de tot plegat: 

De moment no se sap res de la mare de la Yotsuba. Pel que sembla, és adoptada. Tampoc fan referència d'on venen, on vivien abans. Sobta la seva innocència i el fet de que es sorprengui de tot. Del pare de les germanes veïnes tampoc es fa cap referència. 

Ja resumint, en aquest manga se'ns ensenya a veure el món amb ulls de nen. Cosa de vegades molt necessària. I els malentesos que es creen provoquen molts moments d'humor  Un humor molt simple, blanc, sense malícia. Humor d'aquell fruit de prendre-s’ho tot al peu de la lletra. Per exemple, parlant amb son pare de les veïnes, comenten que la gran, l'Asagi, és guapa. Automàticament, la mitjana, la Fuuka, passa a ser la no guapa, és a dir, la lletja.

Com deia, són històries curtes, i van utilitzant elements de les anteriors per tal de mantenir una unitat argumental. Es llegeix ràpid, i et deixa amb ganes de més.

Recomanable? Sí, molt. Imprescindible? Mmmm.... Doncs diria que sí. Val la pena. 



(http://www.normaeditorial.com/ficha.asp?0/0/012270001/0/yotsuba_01)