Man on a ledge

Man on a ledge (2012)
Director: Asger Leth
Intèrprets: Sam Worthington (com a Nick Cassidy), Elizabeth Banks (com a Lydia Mercer), Jamie Bell (com a Joey Cassidy), Genesis Rodriguez (com a Angie), Ed Harris (com a David Englander)



Peli d'atracament perfecte, però diferent. Senzilla, sense pretensions. Però efectiva. I efectista. Vaig triar-la perquè no sabia de què anava. Havia vist el cartell i prou i, de fet, quan va començar, vaig pensar que aniria d'un suïcida que es passava toooota la peli negociant amb algú de la policia si saltar o no. I al final.... Doncs ja es veuria, el final. 

La peli, de fet, comença amb el protagonista, en Nick, que arriba a un hotel, agafa una habitació amb bones vistes, demana dinar a una hora una mica intempestiva, escriu una nota, i surt a la cornisa de la finestra de la seva habitació. Després retrocedim un mes, i el veiem a la presó. Resulta que és un expolicia que han condemnat a 25 anys, em sembla recordar, pel robatori d'un diamant molt molt valuós. Òbviament, ell es creu innocent, i han rebutjat tots els recursos que ha demanat i tal.

La cosa de moment pinta bé. Res extraordinari. Poc a poc, i anar fent.

A la presó el va a veure un amic que li comunica que són pare s’ha mort, i el Nick aconsegueix  un permís per anar al funeral. Allà es saluda amb la cunyada i amb son germà, amb qui enceta una airada discussió per temes familiars, i que acaba amb una baralla. Total, que el protagonista agafa una pistola, un cotxe, i s’escapa.

La cosa s’anima. I aquí ve un detallet que m’ha agradat i que m’ha fet veure que aquesta peli podia ser diferent. Resulta que durant la fugida, hi ha una persecució amb diversos cotxes de la policia empaitant al Nick. La persecució transcorre prop d’una via de tren. Com és obvi, el Nick hi veu una escapatòria i es posa paral·lel al típic tren americà de mercaderies per intentar avançar-lo per davant provocant així que els seus perseguidors quedin a l’altre costat del tren. Típic en moltes persecucions, vaja. El detallet que m’ha agradat és que quan avança el tren, no és prou ràpid i el tren el pilla. Sí, sí, i el cotxe se’n va a prendre pel.... Vaja, que el tren col·lisiona amb el cotxe. Això mai passa, a les pelis. En aquests casos, el perseguit sempre aconsegueix creuar la via just abans no l’agafi el tren.

Total, que quan la poli arriba al cotxe mig destrossat, el protagonista ja no hi és.
    
Tornant a la cornisa de l’hotel, la gent del carrer comença a aglomerar-se, i la policia i els bombers fan acte de presència. En Nick demana per la Lydia Mercer, una psicòloga de la policia encarregada d'intentar persuadir als possibles suïcides. Resulta que no feia gaire la Lydia no havia tingut sort amb un suïcida que havia acabat saltant d'un pont i la pobra està.... una mica tocada per aquest fet. La seva presència resulta bastant.... mediàtica. 

La cosa més o menys transcorre de forma normal: que qui ets, que no saltis, que si vols un cigarret, que tal, i que qual. De cop, però, el Nick sent una veu, i es veu com s’allunya de la negociadora, i com parla. I aquí és on està el quid de la qüestió.

Resulta que això del suïcidi és només una forma de distreure l’atenció per a que.... son germà i la cunyada robin, de l’edifici del davant, el diamant del senyor dolentot pel qual l’acusen, podent demostrar així la seva innocència. I com a distracció, i tant que funciona. Cada cop que s'acosta a la voreta de la cornisa, la gent de baix....

I sí. Resulta que en David Englander és un constructor mig mafiós que, amb l'ajut d'altres policies corruptes,  va fer veure (i creure) que el Nick li havia robat un diamant únic i molt molt valuós per poder cobrar així l’assegurança i sortir del mal moment econòmic en el que estava per culpa de la crisis.

Així, doncs, com tothom està pendent del que fa i deixa de fer el Nick, no paren atenció a l’edifici del davant, on son germà i la cunyada van fent feina.

Al final, ho aconsegueixen però el mafiós se n'assabenta i els hi pren, i la negociadora ajuda al Nick, i corren pel damunt dels edificis, i hi ha trets i ferits, i després de saltar de dalt de tot de l’edifici i caure en un mega-coixí inflable que havien posat els bombers per si saltava (moment campana de la peli).... aconsegueix demostrar la seva innocència davant les càmeres de televisió que estaven seguint l’intent de suïcidi.

Per cert, el pare del Nick tampoc és mort, i l’ajuda en un parell d'ocasions. 

I ja està. La peli no dóna per més. No es fa llarga perquè tampoc ho és. Expliquen el que han d'explicar, anant dosificant la informació, i prou.

Resumint: es deixa veure, i és entretinguda. Imprescindible? Potser tampoc, però passes l’estona. 



(http://www.imdb.com/title/tt1568338/)