Els barrufets negres

Els barrufets negres

Autor: Peyo

Aprofitant una promoció del diari Ara vaig comprar un còmic dels Barrufets "teòricament" per als meus fills. Òbviament, no me'n vaig poder estar i me'l vaig llegir. I la sorpresa va ser majúscula.

De les tres històries que conté el volum, publicat originalment al 1963, només recordava haver llegit de petit la darrera, que és on surt per primera vegada en Gargamel.

A Els barrufets negres s'explica com s'exten una plaga que infecta a tots els barrufets tornant-los de color negre.
El barrufet volador tracta d'un barrufet que, per damunt de tot, desitja volar. Això el portarà a fer mil i un invents, molts cops perjudicant als companys, per tal d'aconseguir-ho. Quan finalment ho aconsegueix, es dóna compte de que no pot baixar i són els companys els que l'han d'ajudar a fer-ho. Una dieta rica en maons soluciona el tema. Al final, el protagonista decideix canviar l'aire per un viatge en barca que.... s'acaba convertint en un viatge en submarí.
I El lladre de barrufets presenta a en Gargamel, que vol caçar (i ho aconsegueix) un barrufet per utilitzar-lo en una fórmula alquímica per tal d'obtenir la pedra filosofal. Tots els barrufets van al rescat i, després de molts intents, aconsegueixen alliberar al company, no sense abans desordenar tots els ungüents i pocions màgiques del bruixot. Finalment, a causa d'aquest desordre, el mateix Gargamel pateix una "reducció" de mida per a grata sorpresa del seu gat Azrael.

El dibuix és molt pla, inclús podríem dir senzill. A cada pàgina hi ha un munt de vinyetes ordenades, cosa que facilita la lectura i permet seguir la història molt i molt bé. No en va, el públic al que va dirigit és infantil. Les històries són originals, i destil·len un humor molt blanc que fins i tot m'han arrancat més d'una rialla. 

També m'ha agradat la referència a un altre personatge clàssic del còmic belga.

M'han quedat ganes de més.




(http://en.wikipedia.org/wiki/Les_Schtroumpfs_noirs)