Larry Crowne

Larry Crowne (2011)

Direcció: Tom Hanks

Intèrprets: Tom Hanks (com Larry Crowne), Julia Roberts (com Mercedes Tainot), Gugu Mbatha-Raw (com Talia), Cedric the Entertainer (com Lamar)

Avís als navegants: si tens res millor a fer, no cal que perdis el temps amb aquesta peli.

Va d'un cinquenton divorciat, en Larry, que porta treballant tota la vida (des de que va deixar l'exèrcit fa un munt de temps, on feia de cuiner) en uns grans magatzems com a.... reposador? Reponedor? Un bon dia el despatxen perquè no té estudis i no pot prosperar més a l'empresa, i es troba al carrer sense experiència en res i amb un munt de deutes per pagar. Cansat de buscar feina i no trobar-ne, i lluny de rendir-se, segueix la recomanació d'un vei seu (en Lamar) i decideix apuntar-se a la universitat per estudiar alguna cosa. Un dels cursos escollits és Oratòria 2 17, i a classe es troba, a part de amb un grup d'estudiants.... peculiar, a una mestra mig alcohòlica i desenganyada de la vida, la Mercedes. A la Universitat també coneix a la Talia, una noieta novia del líder d'un grup de moteros que van amb scooters, al qual entra a pertànyer.

A partir d'aquí tot és bastant previsible: en Larry, gràcies a l'empenta inicial del Lamar i, sobretot,a l'ajuda de la Talia i la colla de moteros, acaba amb la Mercedes. I aquesta es retroba a si mateixa i recupera la il·lusió. L'argument és molt simple, i està ple de gags amb més o menys fortuna.

Al llarg de la peli veiem com la Talia va transformant al Larry, ja que li canvia des de la manera de vestir, a la decoració de casa. També veiem com en Larry triomfa a una classe d'Economia, com torna la casa que té al banc perquè no pot pagar la hipoteca, com acaba trobant feina de cuiner, o com la relació entre la Talia i el Larry provoca algun malentès.

El personatge del vei, en Lamar, també dóna molt de joc: es tracta d'un vei que va fer fortuna en un concurs de la TV i ara es dedica a la compra-venda de tot el que arreplega. És ell qui li ven la moto al Larry, o qui li ofereix el programa d'estudis de la Universitat per a que triï algun curs. 

Una cosa bona que té aquesta peli és que dura una horeta i mitja. Si busques passar una estoneta veient una peli agradable, simpàtica, sense cap pretensió, pot estar bé.

Hi ha qui vol veure una crítica al moment social en el que vivim: treballadors despatxats, hipoteques per pagar, dificultat de trobar feina, joventut que no sap que vol. O inclús hi ha qui veu un missatge: no et quedis quiet, aprofita les oportunitats que puguis, no et rendeixis per molt malament que et vagin les coses. Si busques tot això, segurament et decepcionarà.

Sembla ser que és la segona peli del Tom Hanks com a director (la primera va ser The Wonders, al 1996) i com a guionista està, a part d'ell, la Nia Vardalos (responsable entre d'altres de La meva vida en ruïnes i Mi gran boda griega. Al final hauré d'acabar veient-la.

(http://www.imdb.com/title/tt1583420/)

La meva vida en ruïnes

La meva vida en ruïnes (2009)

Direcció: Donald Petrie

Intèrprets: Nia Vardalos (com Georgia Ianakopolis), Alexis Georgoulis (com Prokopi Kakas), Richard Dreyfuss (com Irv Gideon), Alistair McGowan (com Nico)

Una professora d'universitat ha de guanyar-se com pot la vida fent de guia turística en una agència de mala mort. A sobre, sempre li assignen els "pitjors" turistes: americans incults, gent gran que no sap ni anglès, australians barroers, un home de negocis solter que no es desempallega del mòbil, separades que fugen (i a la vegada van a la caça) dels homes, famílies malavingudes, una jubilada cleptòmana, el típic graciós que viatge sol, .... Gent, en resumides comptes, més interessada en anar a la platja i comprar souvenirs que en visitar les ruïnes de la Grècia antiga. A sobre, hi ha una forta competència amb l'altre guia de l'agència, que és qui té els millors turistes, els millors hotels, el millor autocar, i el millor conductor d'autocars. O no?

Peli aparentment tonta, sense gaires coses a explicar, que serveix com a crítica al turista tòpic i fa de postal cinematogràfica de Grècia.
No deixa de ser una comedieta romàntica, que de quan en quan ja van bé. L'únic problema és que a les primeres de canvi ja lligues que la guia i el conductor de l'autocar acabaran junts, i que ella probablement acabarà quedant-se com a guia.
Però té un d'allò especial.

El primer que em va sobtar va ser el blau. No sé si està tractat o no, però els blaus que surten a la peli són.... hipnòtics. Potser al estar en contraposició amb els blancs, que també en surten molts, fa que es vegin més.
La història és bastant previsible, i no hi ha gaire marge per a la sorpresa. Potser la part lacrimògena final del personatge del Richard Dreyfuss.
Com és una peli plena de gags és fàcil que tard o aviat hi hagi alguna escena que t'arranqui un somriure. Tot està en funció de les mires: si vas amb la idea de veure una peli d'art i assaig, has begut oli. Però si vas amb la idea de passar una estona entretinguda amb una història.... lleugera, la peli compleix. Podríem dir que es salva pels pèls, perquè sí, s'ha de reconèixer, la cosa va decaient. Però compleix.

Les comparacions amb l'Oh, Europa són inevitables. I he de reconèixer que sense saber de què anava la peli ni res, el que més em va cridar l'atenció va ser el títol, no sé si per la similitud amb el My city of ruins de l'Springsteen, o què.

Es veu que la Nia Vardalos és la responsable de Mi gran boda griega. Però com no la he vist, no puc fer les comparacions pertinents.

Sempre diuen que la realitat supera la ficció, i veient pelis així et queda el dubte. Això sí, en el cas de que l'afirmació sigui certa, es deu referir a la realitat dels altres.

(http://www.foxsearchlight.com/mylifeinruins/)