Voyager

Lloc: Sala Tallers, TNC, Barcelona

És petita. Les parets són cortines, i les grades són plegables. L’escenari queda a nivell de terra, no està aixecat. Es deu dir Sala Tallers perquè realment ho deuen utilitzar per assajos i tal. De fet, s’entra per una porta diferent a la Sala Gran o la Petita. És com un annex.

Ple ple no estava. Gent jove, sobretot actors. Hi havia alguna cara coneguda i tot. També hi havia gent gran però no gaire. Jo diria que el públic es dividia en tres grups: gent a qui li agrada el tema, gent del món de faràndula que van a veure amics o que ho veuen tot (i més coses així no tan comercials, inclús una mica…. experimentals), i gent que deu tenir abonament i també s’ho empassen tot, sigui el que sigui.

La obra en sí molt guai. Vaja, a mi em va agradar molt. No m’ho pensava pas, però també vaig plorar. En dos ocasions: una pel mig, i al final. Bé, gairebé van ser tres.

L’argument: al 77 la NASA envia les sondes Voyager a l’espai per fer observacions dels planetes enter Júpiter i Urà, i van decidir posar-lis dos discs d’or amb informació de la Terra (imatges i sons) per definir qui érem i tal, per quan sortissin del Sistema Solar i continuessin el seu viatge lluny lluny enllà. Un missatge de presentació, vaja. O es tractava d'una resposta?
Aquesta feina li van encarregar al Carl Sagan. Doncs l’obra tracta de les feines que van fer el Carl Sagan i l’equip que va muntar a la universitat on treballava per decidir què posaven.

A part del tema dels discs de les Voyager també hi han referències al programa SETI i, com no, alguna referència política (administració americana conservadora, pacifisme post-Vietnam, ….) i personal del propi Carl Sagan.

El muntatge sobta una mica perquè barreja temps actual, amb l’acció situada al 77 (amb algun salt endavant i endarrere però situats en aquella època), amb el propi muntatge i assaig i representació de l’obra. Sembla una mica embolicat però està tot molt ben tractat i s’entén perfectament.

Foto: David Ruano

Escenografia sòbria però molt ben arreglada: 3 taules que els mateixos actors van movent, i que gairebé sempre representen despatxos de la universitat, i altres elements com alguna pantalleta per projectar transparències o un tocadiscos on van posar algun disc. La part del darrera també era una mega-pantalla on, entre d’altes coses, també presentaven subtitulat el que anava dient en anglès un dels personatges que representava a un dels components d’aquell equip a l’actualitat, i que explicava que havien contactat amb ell per demanar-li assessorament per muntar l’obra i tal.

Resumint: que molt xula.

Vaja, a mi em va agradar força.

(http://www.tnc.cat/ca/voyager)