Los sustitutos

Los sustitutos (2009)
Direcció: Jonathan Mostow
Intèrprets: Bruce Willis (com Greer), Radha Mitchell (com Peters), Rosamund Pike (com Maggie Greer), James Cromwell (com Canter adult), Ving Rhames (com el Profeta)


Peli futurista amb un bon punt de partida (que no és el de veure al Bruce Willis de ros i amb clenxa) però que.... s'acaba desinflant.

La idea és que en un futur s'inventen uns robots que controlem nosaltres des de casa, asseguts al sofà, i que viuen la nostra vida. És a dir, els robots van a treballar, es relacionen amb la resta (de robots), van de compres, lliguen, .... tot, mentre nosaltres jaiem a casa. Triar per triar, la gent es tria robots joves, guapos, forts. Al vespre només cal carregar-los, i llestos per l'endemà. En aquest futur, la vida no la viu cadascú, sinó que la viu el substitut.

Fins aquí, tot bé. Reminiscències a pelis com Wall-E, Blade Runner, Jo, robot, ....

Avantatges n'hi ha. Per exemple, baixa la delinqüència, o la gent no pren mal, ja que qui rep és el robot. Tot és molt perfecte i molt bonic. Però no tot és perfecte, ja que hi ha gent que es cansa i no vol conviure amb robots. Per això es creen unes reserves lliures de robots.
Com és d'esperar, també hi ha una mena de resistència liderada per un personatge que es fa dir el Profeta, que viu en aquestes reserves.
I per embolicar la troca, descobreixen la manera no només de petar-se al robot substitut, sinó de petar-se al qui el controla: amb una mena de pistola de rajos, disparen al robot fonent-li els ploms, però aconseguint també que a la persona que està asseguda, endollada, controlant el robot, se li liqüi el cervell i mori.
I ja tenim la peli servida.

Un dels robots (i al seu controlador, clar) que es peten és el fill de Canter, el creador de VSI, l'empresa inventora i la productora més gran de substituts que hi ha.

En Greer i la Peters, dos agents de l'FBI, són assignats al cas. En el transcurs de la investigació descobreixen l'existència de la pistoleta de rajos fregidors, i la pista els porta a una de les reserves lliures de robots.
Com és d'esperar, tan el Greer com la Peters són substituts. La vida personal de l'agent Peters no surt gaire, però la de l'agent Greer sí: resulta que viu amb la seva dona, la Maggie, traumatitzada per la pèrdua del seu fill. En Greer s'estima la dona, i vol superar la tragèdia i refer la seva vida. Però la Maggie està completament enfonsada i no es mou de l'habitació i refusa qualsevol contacte que no sigui mitjançant la seva substituta.

Els plans de la resistència és, mitjançant els rajos fregidors, petar-se toooots els robots. Per això han de connectar la pistoleta a un ordenador central que controla les accions de tota la població robotil. 

El tema és que al final resulta que Canter és el Profeta. És a dir, que el Profeta, líder de la resistència anti-robots, és un robot. Canter està desenganyat per la utilització que ha tingut el seu invent, creat inicialment per ajudar a discapacitats físics, i per la mort del seu fill. I per això crea aquesta resistència. En Greer descobreix el pollastre, i queda a les seves mans aturar el compte enrere que provocarà la fregimenta de tots els robots. Després de rumiar-s'ho, decideix que el compte enrere arribi al final.

Així, doncs, tots els robots, en sec, es desconnecten. Els substituts van caient tots, pel carrer, allà on estiguin,  i poc a poc, la gent de debò, amb pijama i sabatilles, va sortint de casa, per veure què passa. I en Greer es "retroba" amb la seva dona.

I ja està. Horeta i mitja. Pim pam. No es fa gens pesada. Però.... Sempre hi ha un però.
La peli és com si es quedés a mitges. No sé. No està ben lligada.
Quanta gent viu la seva vida mitjançant substituts? Què passa amb les diferències socials? Tothom es pot permetre tenir un substitut, o és una cosa reservada a les classes més altes? No crea tot això una (altra) fractura social? Quin percentatge de la població és un robot? És a dir, quan els desconnecten a tots al final, a quanta gent desconnecten a la vegada? Es veu un munt de gent caient pel carrer o dins de botigues, i també es veu algun accident de cotxe. Però què passa amb la resta de cotxes, motos, trens, avions? Què passa amb les guerres on lluitaven robots contra robots? Què passa amb totes les activitats que s'estaven desenvolupant? Una operació a cor obert, o una feina de manteniment en una instal·lació nuclear, un paleta dalt d'una bastida, ....

La idea de partida és molt bona. Però trobo que li falten un parell de tombs.

Aquesta idea dels substituts ve de The Surrogates, un còmic (o una novel·la gràfica, com agrada dir-ne a alguns) escrit per Robert Venditti i dibuixat per Brett Weldele.

Potser aquí el tema està més ben lligat. No estaria de més donar-li un cop d'ull.


(http://www.imdb.es/title/tt0986263/)