Alias 1: ¿Quién es Jessica Jones?
Guió: Brian Michael Bendis
Dibuix: Michael Gaydos
Primera part de la història centrada en el personatge de la Jessica Jones al capdavant de l'agència d'investigació Alias. Els números que inclou aquesta primera part van de l'Alias, vol. 1, #1 USA a l'Alias, vol. 1, #15 USA.
La història comença amb la Jessica fent de detectiu privat, i descobrint-li una infidelitat a un client. La imatge que dóna és que està desenganyada de tot, que va de baixada. Gràcies a unes fotos que té amb els Vengadores o amb Miss Marvel descobrim que és una ex-superheroina, però que ho ha deixat.
Ara, sobreviu com pot, fent el que pot. També es veu com es troba amb el Luke Cage, amb qui acaba al llit en una relació buida, que només busca sentir alguna cosa, i sembla que tampoc ho aconsegueix. De moment, tot molt depriment. I el dibuix hi ajuda. Està fet amb traços grossos, sense massa detall, tot i que les ombres hi ajuden molt. La composició és com a molt moderna, amb vinyetes dins de vinyetes, ocupant pàgines senceres, o deixant pàgines mig buides, .... Molt modern, vaja.
Després d'aquesta breu presentació, comença la història principal. Una clienta es posa en contacte amb ella per a que trobi a sa germana. Fins aquí, tot normal. La Jessica la busca, i troba que entra a una casa amb un home. I posa en marxa la càmera de vídeo per recollir proves. De cop i volta, l'home desapareix. I quan torna a aparèixer, s'està traient la camisa i sota hi du.... el vestit del Capitán América. I sí, és ell.
Aleshores sorgeixen els dubtes: ha de callar i destruir la cinta? Se l'ha de quedar com a prova? Potser li han parat una trampa per a que desemmascari al Capitán América? Si li han parat una trampa, serà millor desfer-se de la cinta per evitar problemes? O millor guardar-la per tenir alguna cosa, per si de cas?
Com no sap què fer, decideix anar a veure a la Carol Danvers, o Miss Marvel, perquè utilitzi la seva acreditació i localitzi el telèfon de qui l'havia contractat. La relació amb la Carol no sembla que sigui molt bona, però ella li fa el favor. I el telèfon resulta ser de.... l'oficina de la candidatura a la presidència del Partit Demòcrata.
El tractament que fa dels personatges, superherois inclosos, és com a molt.... adult, i com a molt normal. Per exemple, veiem escenes de sexe entre la Jessica i el Luke Cage. O la pròpia Carol Danvers està de baixa perquè té la grip i s'està medicant. I a sobre, té la regla. De sexe, no gaire i gens explícit, ja n'havíem vist. Però una superhoroina constipada i tenint la regla....
La història continua amb un debat televisiu on es veu al defensor del candidat demòcrata atacant la postura que té el republicà vers els superherois, i desprestigiant que l'actual president s'entengui amb alienígenes o muntants, com els anomena.
Això porta a la Jessica a visitar el local de la candidatura demòcrata cercant la dona que la va contractar. Mitjançant el seu mòbil, descobreix que ella obeïa ordres d'un advocat. Aleshores decideix seguir a l'advocat a veure si el porta cap a qui realment està darrera de tot. Quan finalment el troba, aquest és un home de negocis que li explica que el que pretenen es desprestigiar al President, ja que aquest no ha tornat en forma de "favors" tots els diners que van donar la campanya electoral. El pla, inicialment, els hi ha sortit bé, ja que faci el que faci la Jessica la cinta acabarà sent pública. Però no compten amb la integritat de la Jessica, ni amb la visita que rep de l'Steve Rogers demanant-li la cinta. La relació és bona, i la Jessica la hi dóna sense dubtar-ho. L'Steve li recomana que no perdi la relació amb la Carol.
En aquesta escena es veu clarament que estan fets de diferent fusta, i que la Jessica no està feta per ser una superheroina. I aquí s'acaba el que seria el primer cas.
Tot plegat comença d'una forma molt potent, i al final sembla que es desinfli una mica. O potser no, ja que no estem davant d'un relat de superherois. Aquest cas ens presenta a una Jessica Jones enfonsada, desenganyada de tot i de tothom, però íntegra. Havia estat una superheroina, sí, i ho ha deixat. Però sap el que suposa ser-ho.
El següent cas comença amb la visita d'una dona que vol que busqui al seu marit, el Rick Jones. Sí, sí, el Rick Jones. I ella es posa a buscar-lo. Per conèixer més a qui ha de buscar es compra un llibre autobiogràfic anomenat Compañero. El còmic intercala pàgines del llibre, com si fos el que anés llegit la Jèssica. Està bé. És original. També hi ha un altre recurs que m'ha semblat més.... cinematogràfic. Les pàgines del llibre tenen al costat una pàgina que conté una sola il·lustració, que d'alguna manera complementen el text. I a la part de baix hi ha un dels bocadillos de la conversa de la següent pàgina, de la següent escena diguem-ne.
"Bruce estaba arriesgando su vida. ¿Sabes por qué lo hizo?
Porque es un héroe. Y eso es lo que hacen los héroes.
Ellos te anteponen a sí mismos."
Mig de casualitat descobreix que el Rick toca en un bar als vespres. I jo que em preguntava sobre quin seria l'esdevenir de la carrera musical del Rick....
La qüestió és que el va a veure, i es troba a un Rick Jones paranoic, que es pensa que tothom és kree o skrull. Es veu que arrel dels fets de la Guerra Kree-Skrull, han posat preu al seu cap. I es veu que està mig barallat amb el Capitán América per culpa de la publicació del llibre. Total, que és la Jessica qui acaba trucant als Vengadores sol·licitant ajuda.
Per cert, al bar on toca el Rick hi ha un cartell anunciant l'actuació de la Dazzler. I unplegged (!!). Ho he trobat curiós.
L'endemà Jarvis truca a la Jessica i li explica que el Rick Jones, el de veritat, està a Los Angeles sa i estalvi. I que aquest de Nova York.... És un impostor. De casualitat es troben, i el Rick Jones de mentida està novament amb la seva dona, que li dóna les gràcies a la Jessica pel que ha fet.
Un altre cas solucionat. Novament, una mica forçat. Darrerament tinc aquesta sensació amb els còmics. Les introduccions i els nusos, molt bé. Però els desenllaços.... És com si no sabessin com acabar la història, i ho fessin de pressa i corrent, de qualsevol manera.
Hi ha dos detallets que m'havien passat desapercebuts i que creia no importants. Però sí que ho són. L'un és la presència d'un noi jove, que primer es veu remenant l'oficina d'Alias i la Jessica fa fora. Tenia aspecte de repartidor. Més tard, torna a sortir i manté una conversa amb ella. També apareix remenant coses a l'oficina. Es veu que li agraden els superherois i tal, i fins i tot li demana feina a la Jessica. Ella l'engega una altra vegada. Ja veurem si torna a sortir, i quin paper tindrà.
L'altre detallet és una escena en la que es veu com entra en xats gai, fent-se passar per un d'ells. La primera imatge que dóna és la de l'avorriment, de la desesperació, del desengany. S'acabava d'assabentar que el Luke Cage s'ho fa amb totes les que pot que duguin capa(notícia que li comunica la Carol Danvers), i potser per despit, s'entreté amb aquests xats. Però no, resulta que entrava en xats gais perquè estava portant un altre cas: una dona tenia sospites de que el seu marit l'enganyava amb altres homes. Mitjançant el xat, i fent-se passar per un altre home, aconsegueix una cita amb ell. Resulta que és psicoterapeuta, i després de parlar una estona, sense identificar-se, clar, sobre com pot ser que una persona es faci passar per una altra i sigui tot tant creïble (en referència al recent cas del fals Rick Jones), li recomana que marxi cap a casa, parli amb la seva dona, i surti de l'armari. Un altre cas resolt.
Aquí veiem a la Jessica com té una mena de flashback en el que es veu a ella parlant amb el fals Rick Jones, i dient-li que després d'haver llegit el seu llibre el compren, i es compren a ella mateixa, que havent tingut tots dos la relació que han tingut amb superherois, senten coses molt similars, i que al veure-les escrites, reflectides al llibre, s'ha quedat més tranquil·la al veure que el que li passava a ella, el que sentia, no era una cosa única, diferent. Però clar, resulta que és un Rick Jones fals, que no és el de veritat, i aleshores comença a dubtar de tot un alter cop. I torna a caure en el desànim.
El capítol o cas que ve a continuació és una altra volta de cargol. Podríem dir que serveix com a pont pel següent, ja que no està lligat amb cap dels anteriors ni deixa res a mitges. Resulta que el J. Jonah Jameson ha citat a la Jessica al Daily Bugle perquè la vol contractar com a detectiu per a descobrir la identitat secreta de l'Spiderman. La Jessica veu una font de calés important i accepta el cas. L'ha d'acompanyar en tot moment el Ben Urich, que anirà escrivint l'article corresponent. El que fa la Jessica, però, és gastar-se tots els calés amb obres benèfiques (menjadors socials on va de voluntària, orfenats, ....). Òbviament, l'acaben despatxant. Però la cara de satisfacció que li queda a ella..... :)
Destacar dues coses. Primer, la caracterització del J.J. Jameson, histriònic com ell sol, ordenant, exigint. I segon, i potser la que més crida l'atenció, el dibuix, o les vinyetes, o la composició, o l'art en sí. Aquest capítol està fet tot a base de dibuixos grans amb els diàlegs posats al costat com si d'un guió es tractés, com si fos una obra de teatre:
Ho he trobat molt xulo. Malgrat ser unes imatges molt fixes, mig difoses, els diàlegs li donen molt de dinamisme a la història. A part de la Jessica, el J.J. Jameson o el Ben Urich, també hi surten personatges "típics" del Dayli Bugle com el Robbie Robertson o la Betty Brant.
El següent cas comença amb la Jessica conduint in cantant el que podria ser l'Ain't no love in the heart in the heart of the city. Se la veu com a més contenta, i el dibuix sembla un pèl més clar. No sé si ha estat una impressió meva.
La qüestió és que arriba a un poble, Lago, perquè l'han contractat per trobar a una noia de 16 anys, la Rebeca, que ha desaparegut. Allà parla amb sa mare, que desconfia de son pare, i amb son pare, que reivindica la seva innocència. També parla amb el sheriff, alt i guapo, amb qui es creua algunes miradetes.
Buscant pistes a la seva habitació descobreix que li agrada fer collages, tal com feia ella de petita. Collages, per cert, que són com els de les portades dels diferents números. I buscant pistes a l'institut on estudiava, una amiga li diu que la Rebeca era mutant.
I ja tenim el tema servit.
A l'institut descobreix que els companys la menyspreaven per la seva teòrica condició de muntant. Buscant més pistes, passa per l'església on sent al capellà assajar el sermó del Diumenge, un sermó carregat d'odi contra els muntants. Després de cantar-li les quaranta, parla amb la directora del diari local, també amb idees progressistes i "cansada" una mica de la ideologia que respira el poble. Continuant amb l'investigació, decideix tornar a veure al pare però.... se'l troba mort. Fins aquí, crescendo total. I al final ....
Al final, resulta que la Rebeca havia fugit de casa cansada de la seva mare dominant, del seu pare pusil·lànime, i d'una societat en general poc tolerant i amb el pensament molt tancat. Mutant no queda clar, si ho és. La única condició per la qual no acaba d'encaixar al poble és potser la de lesbiana.
Ah, i a son pare el pela la seva tieta, germana de la mare, que mig borratxa es discuteix amb ell acusant-lo de la desaparició de la Rebeca i l'acaba apunyalant.
Novament ens trobem amb un final de cas fluix, com a precipitat. Hi havia moltes idees, molts fils a estirar. Però ho solucionen d'una forma massa ràpida. No és que siguin mals finals, però podrien ser millors. Hi ha els ingredients, però no acaben de cuinar-los bé del tot.
Aquest primer tomo acaba amb dues escenes derivades de dues trucades telefòniques. Ja veurem quin futur tindran.
La primera ve d'una trucada que rep del Matt Murdock, el seu advocat, que vol contractar-la com a guardaespatlles i resulta que ha de compartir lloc amb el Luke Cage. Òbviament, comencen discutint per la trobada.... sexual que van tenir i pel que la Carol li havia explicat d'ell. Però acaben mig fent les paus. Hi ha un cameo de la Natasha Romanov de rossa.
L'altre ve d'una trucada que reb de l'Scott Lang, que tenia el seu telefon perquè la Carol li havia donat. Al principi la Jessica no vol cap cita a cegues ni res, i menys amb ell, però al final s'acaben veient. I s'ho passa bé i tot. Aquí veiem un cameo de l'Octopus empaitat per l'Spiderman i l'Hombre Antorcha.
I aquí s'acaba aquest primer volum.
Que si em llegiré el segon? Segur. Ja el tinc encarregat. Que si m'ha agradat? Sí. Malgrat els finals descafeïnats, sí, m'ha agradat. És una altra visió de l'Univers Marvel. Diferent. I té el seu encant.
Del tomet aquest sorprèn inicialment la modernor. S'allunya bastant de la línia de les històries típiques del personatges de Marvel. Potser alguna coseta que he vist del Daredevil també es podria qualificar de modern, però la resta de coses....
Aquesta sensació de modernor que comento es pot veure perfectament a les portades dels diferents números que composen el volum, fetes en plan collage, barrejant fotos i dibuixos.
La història és xula. Novel·la negra, detectius, alcohol, fum, ambients foscos, .... Sap anar enredant la troca poc a poc, dosificant els elements, barrejant en un capítol cosetes que ens serviran pel següent, deixant algun cap per lligar que ves a saber si s'acabarà lligant. També barreja elements de la vida privada de la protagonista, cosa que enriqueix la història i que a la vegada crea més interrogants. Sí que trobo fluixa la manera en la que soluciona algun dels casos. Però, en tot cas, deixa ganes de més.
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/colextsuphp107.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada