48.853350, 2.348818
(Ve de: París 3/4)
Dimarts s’aixeca amb el cel una mica enterbolit. Sembla que cauen gotes. Avui toca (per fi) Notre Dame, i passejar una mica pel barri. Després de recollir i deixar les maletes a l’hotel, anem primer de tot cap a una botiga de jocs de taula, L’Oeuf Cube. Sabem que queda a prop de l’hotel perquè a una altra botiga, Games in Blue, que encara està més a prop, ens han donat l’adreça. L’objectiu és trobar el Castell de Formatge, o el Burg Appenzell, o el Chateau Roquefort. És el mateix. Serviria com a regal pel Pau, i seria un gran gran gran record de Paris. Quan trobem la botiga i entrem.... un per cada camall. Què gran!! I tot ple de jocs!! Només de jocs de sobretaula!! Malauradament, no el tenen.
El cel s’ha obert ja no plou. De camí a Notre Dame passem per les Arenes de Lutècia, que ens queden allà mateix. En lloc en sí, la veritat, tampoc és gran cosa. Però és l’amfiteatre de l’antiga Lutècia!! La de l’Astèrix!! I té la seva gràcia.
Anant cap al riu per creua un dels ponts que ens porta a l’Île de la Cité, passem pel de l’Institut del Món Àrab. La façana que té els diafragmes és bastant impressionant. Al final, anem primer cap a la Île de Saint-Louis, i arribem a Notre Dame pel darrera.
La veritat és que impressiona gairebé més pel darrera que pel davant. Ens hi acostem i creuem un parc molt xulo que queda just darrera. És un parc d’aquells que entren ganes de seure-hi, prendre un llibre, i passar el matí. Passant pel lateral comencem a veure gàrgoles i contraforts i finestrals, i el mega-rosetó de la façana Sud. Realment és xula, molt xula. I arribem a la plaça que hi ha al davant. I sí: és molt molt xula, no saps on mirar.
El dia s’ha arreglat, així que ens posem a la cua per entrar. Tampoc és gaire llarga. Ja prop de la porta localitzo el punt del km 0 de les autopistes de París. Anecdòtic. Però no deixa de ser el “centre”.
Donem el tomb. Sorprèn veure turistes (crec que la majoria americans) fent fotos al capellà que estava fent missa. No sé si és pel fet de ser un capellà, o pel fet de ser negre. També sorprèn veure turistes xerrant, com si res, i passant pel davant de tot i de tothom, sense cap mena de respecte. Que estem dins de Notre Dame!! No cal posar-se a resar, però una mica de respecte, no? Malgrat tot, el lloc impressiona. Les columnes són molt molt grans. I altes. I els vitralls.... Uf. N’hi ha de més aviat senzills, però n’hi ha que.... i són molt grans.
Ja fora, decidim no pujar a les torres per la cua que hi ha, i perquè volem anar a voltar una mica més. Tot i això, ens quedem una estona gaudit de la façana. I la de detallets, que té!! De vegades sap greu no saber més història sagrada per acabar de copsar tots aquests detallets. Aquella façana n’és plena. Ens podríem passar molta estona mirant i admirant cadascun dels grups escultòrics.
Però el temps no s’atura, així que anem a voltar. Passem pel costat del Palau de Justícia, però no ens quedem a veure la Sainte Chapelle novament per la cua que hi ha. No tenim temps. Ens estimem més.... anar a passejar, a veure què trobem.
I ens trobem la Sorbona. I raros que som, va i anem a tocar la façana, a veure si ens transmet o ens encomana alguna cosa. També fem cap a l’Odéon, mític teatre, i passem per darrera dels jardins de Luxemburg, i al final anem a parar a Saint Sulplice. Pel camí hem vist llibreries, moltes llibreries. Però moltes moltes. És impressionant. I també hem vist Descartes, on entrem a preguntar sense sort pel joc del Pau, i una botiga, què dic una botiga, un munt de botigues Album, seguides a costat i costat de l’acera. Què bèsties!!
Just darrera els Jardins de Luxemburg, al carrer Vaugirard, hi ha un metre. No, no una parada de Metro, sinó un metre:
Es tracta d’un dels metres de mostra que a finals del S. XVIII es van posar a llocs públic de París per a que la gent s’anés acostumant al nou sistema de mesura. Res, una frikada com una altra, però a mi em fan gràcia, aquestes coses.
I la cosa s’acaba. Abans de tornar a l’hotel ens perdem pels carrerons del barri i anem a dinar a un grec. El cambrer fa cara de monsieur Gaston. Seiem tranquil•lament, i assaborim el darrer dinar a París.
Sortim de dinar encara tenim un últim sobresalt. Just al costat hi ha Variantes, una altra botiga de jocs. I al preguntar pel Castell de Formatge, ens diu que un segon, que potser al magatzem els hi queda algun. Mentre esperem veiem jocs i més jocs. Una passada. Malauradament, no els hi queda cap, però ens donen una targeta, ja que també serveixen per Internet. S’haurà de mirar.
Tornem a peu fins l’hotel, veient més i més botigues de còmics, i de llibres. Sense oblidar-nos de la Galactic Stories una altra botiga molt i molt freak.
Agafem les maletes, ens acomiadem de l’hotel, del barri, i enfilem cap al metro. I la resta.... Doncs no res: porte Maillot, autobús, mirades distretes enrere, com volent prendre el darrer record, el darrer trosset de París, i cap a Beauvais.
El vol de tornada va ser tranquil.
Si a l’anada l’emoció la vaig posar jo no trobant el pàrking on havíem deixar el cotxe i arribant a la porta d’embarcament una mica justos, a la tornada es va encarregar la Vicky deixant-se la motxilla (amb les claus, el monedero, la documentació, ....) dins del lavabo d’Arribades. Va costar, però al final va poder entrar escortada per dos guadiacivils i va recuperar la motxilla.
I no res.
Aquí s’acaba.
Temes pendents a París ens n’han quedat molts: pujar dalt de tot de la Turrifel, anar al parc de la Villette, al Museu de la Ciència, i al museu de Le-Bouget, i al Pompidou, i pujar a Notre Dame, i repetir Orsay i Louvre, i passejar més, i arribar-nos a la Defense, i a l’Institut Pasteur, i al Pantheon, i anar a l’Opéra, i a les galeries de La Fayette, i veure el cartell de reclutament de la Primera Guerra Mundial, i els lavabos modernistes, i anar al museu de l’Orangerie, i comprar jocs de sobretaula, i còmics, i algun CD francès, i croissants, ....
Res.
Que hi hem de tornar.
(Comença a: París 1/4)
(Continua per: París 2/4)
(I segueix per: París 3/4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada