Restless (2011)
Direcció: Gus Van Sant
Intèrprets: Henry Hopper (com l'Enoch), Mia Wasikowska (com l'Annabel), Ryo Kase (com l'Hiroshi)
Si no fa gaire parlava d'una peli sobre l'amor, El juego del amor, aquesta és una peli de mort. No fa por, ni surt un munt de gent morint-se, ni res d'això. Potser es podria confondre amb una peli d'amor, tipus Love Story. Però no, ni molt menys. Aquesta és una peli que parla sobre la mort. Crec que la història romàntica que hi ha no és el tema principal.
Els protagonistes són un noi i una noia. Guapos. I moderns. I raros.
Ell, l'Enoch, té una mena de fixació pels funerals. De fet, el seu passatemps preferit és assistir a funerals de gent que ni coneix. També té un amic imaginari, que, òbviament, està mort. Es tracta de l'Hiroshi, un pilot kamikaze japonès de la Segona Guerra Mundial. Més endavant descobrim que aquest noi viu amb la seva tieta perquè sons pares van morir d'un accident de cotxe, i que tan aquesta mena de fixació que té com l'amic imaginari sorgeixen una mica a arrel de tot això. Ella, l'Annabel, és una noia malalta de càncer, conscient que li queda poc temps de vida, i amb ganes d'aprofitar-la, de viure-la tant com pugui.
Òbviament, es coneixen en un funeral.
Tots dos viuen la mort d'una manera diferent. En certa manera, hi conviuen. L'Enoch, a causa de l'accident en el que van morir sons pares, va estar en coma, mort, i és com si sabés el que és. De fet, a causa del coma no va poder ni assistir al funeral dels pares. Es troba molt sol, i es sent atret per la mort. És com si no li fes res estar mort, com si això el pogués apropar a sons pares. A la vegada, però, com ha estat en coma, gairebé mort, sap que no hi ha res més enllà, quan et mors, tot s'acaba. Amb el seu amic imaginari parlen de moltes coses, inclosa la mort o el fet de morir-se. Tractant-se d'un pilot kamikaze, també en sap una mica, d'això, i té una visió particular del tema.
L'Annabel sent una mena de fascinació per la biologia, personificada en Charles Darwin, a qui admira molt. Tot això representa l'evolució, la vida, una mica en contraposició al que li passa a ella, que s'està extingint, s'està morint. És molt xulo veure la passió amb la que parla de Darwin, o d'una espècie d'ocell que cada nit, quan es fa fosc, creu morir, però que quan torna a veure que surt el sol es dóna compte de que està viu i es posa a cantar.
El final, és l'inevitable. Però no s'acarnissen.
No és una peli fàcil. I pot resultar bastant lacrimògena, tot i que, tractant el que tracta, ho podria ser molt molt més. Això és un punt a favor. Pot semblar una peli rara. De fet, una mica sí que ho és. Però també tracta un tema no gens fàcil.
Com a punt no positiu citaria la banda sonora. Hagués pogut vestir molt la peli. Però potser ja està fet expressament, per donar més importància a les imatges, al que es diuen els personatges, al que senten. Però vaja, sense estar malament del tot, hagués pogut estar una mica millor.
Recomanable? Sí, no està malament. Si més no, no em va donar la sensació d'haver perdut el temps. Ni molt menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada