El caballero oscuro: La leyenda renace

El caballero oscuro: La leyenda renace (2012)
Direcció: Christopher Nolan
Intèrprets: Christian Bale (com Bruce Wayne / Batman), Tom Hardy (com a Bane), Gary Oldman (com a Comissari Gordon), Joseph Gordon-Levitt (com a Blake), Anne Hathaway (com a Selina / Catwoman), Michael Caine (com a Alfred), Morgan Freeman (com a Lucius Fox), Marion Cotillard (com a Miranda)


Aquest any els astres s’estan portant la mar de bé. S’han tornat a quadrar, i hem pogut tornar al cine. La peli escollida ha estat El Caballero oscuro: La leyenda renace. O Batman 3, pels amics. Bé, això de Batman 3 és un dir. De veritat, s’hauria de dir Batman 3 de Cristopher Nolan. Vaja, que del fotimer de pelis del Batman que hi ha, les tres darreres (de moment) les ha fet el Cristopher Nolan. I aquesta és la tercera, la que tanca aquesta trilogia. Jugàvem amb desavantatge, ja que encara no hem vist El caballero oscuro, la segona, vaja. Però com ha sorgit la oportunitat d’anar a veure aquesta, ni ens ho hem pensat.

A veure.
La peli està molt molt molt bé. Dura molt (164 minuts), però en cap moment es fa pesada. Tampoc és que passin moltes moltes coses. Però estan molt ben explicades, molt ben detallades.

El tema és que arrel de la segona peli, Batman decideix assumir la culpa dels assassinats del Harvey Dent per convertir-lo així en un heroi per a Gotham. El comissari Gordon ho sap, però calla. Tot això desemboca en un període d’uns 8 anys d’una pau total a Gotham. No és que els polis s’avorreixin, però gairebé. Batman no és necessari. I el Bruce Wayne desapareix de la vida mediàtica que tenia quedant-se reclòs a casa seva, sense cuidar-se ni res. L’Alfred segueix vetllant per ell, i Lucius Fox segueix dirigint Indústries Wayne.

Aleshores, entren dos personatges en joc. Dues dones. La Selina Kyle, una lladregota que persegueix esborrar el seu passat tèrbol i començar de nou, i la Miranda Tate, una multimilionària que no para d’empaitar amb Bruce Wayne i ha col·laborat amb molts diners en un programa d’Indústries Wayne per a la construcció d’un reactor de fusió.

M’agrada molt el paper de la Selina. I no només per ella, que també. Trobo que el personatge està molt ben aconseguit, i fa l’efecte que ha de fer.  Potser com a nota negativa diria que hi ha massa escenes en les que puja la cama fins dalt de tot. D’acord, és una dona àgil i tot el que vulguis. Però cada dos per tres està riiiis, pujant la cama. I potser tant no cal. I el paper de la Miranda.... Va de menys a més. Comença com una mosqueta morta que empaita al Bruce Wayne, i acaba.... com acaba.

I el dolent? Que no hi ha dolent? Doncs sí. I n’és molt, de dolent. Dolentíssim. Es tracta d’en Bane. La seva presència ja fa por.

És un mercenari terrorista, i per allà on passa, no creix l’herba. Es sospita que està relacionat amb la Liga de las Sombras. De fet, la peli comença amb el rapte en ple vol d’un científic expert en fusió nuclear perpetrat pel propi Bane. Un principi una mica jamesbondià. De Bane destaca la màscara que porta. Es veu que li subministra una mena d’analgèsics que el permeten suportar el dolor provocat per les ferides que va rebre estan un presó fa molt de temps.

El festival comença quan en Bane i la seva banda atraquen la Borsa sumint els mercats financers en un caos que desemboca, per exemple, que Indústries Wayne s’arruïnin vilment. Tot plegat serveix per a treure a Batman de la seva letargia. De retruc, el comissari Gordon és capturat pels dolents i portat a una base subterrània que té en Bane, de la qual aconsegueix escapar mig ferit. Gordon s’olora alguna cosa grossa, però ningú el creu. En període de pau, es menysprea a un lluitador com ell. Només un jove policia, en John Blake, s’hi entén bé. I es converteix en la seva mà dreta.

Tot plegat serveix per a descobrir que el que semblava un pla pensat per Daggett, un competidor d’en Bruce que desitja apoderar-se d’Indústries Wayne (i per això havia contractat per un costat a la Selina per a que fes un robatori a casa del Bruce, i després a en Bane per provocar el crash a la Borsa), va molt més enllà. Per damunt de tot està el propi Bane, que vol destruir l’stablishment de Gotham per ser l’origen de tots els mals i totes les diferències socials. Amb el seu discurs populista guanya adeptes ràpidament, sobretot en les classes menys afavorides.

Batman aconsegueix amb l’ajuda de la Selina arribar fins on és en Bane, però com està molt desentrenat, no és rival per a ell i és derrotat. Bane s’apodera de tot l’arsenal secret d’Indústries Wayne i envia a Bruce Wayne a una presó en un país estranger de la qual és impossible escapar-se.

Aquí fem una pausa, ja que apareixen (o han aparegut) algunes de les coses que grinyolen una mica. En primer lloc, a aquestes alçades de la peli ja hi ha molta gent que coneix o sospita la identitat secreta de Batman: a part de l’Alfred i el Lucius, tenim al comissari Gordon i al Blake, i la Selina. I en Bane i tots els que assisteixen a la lluita també ho deuen saber. I no sé si em deixo a algú. Que els bons no desvetllin el secret, d’acord, però que els dolents també callin.... Després tenim que durant la lluita entre el Batman i el Bane, aquest li desllodriga una vèrtebra al primer. Sí, sí, li mou una vèrtebra de lloc, de manera que en Batman queda malferit i li fa molt de mal l’esquena, òbviament. Però res més. I més tard veiem com, a la presó on està, un altre reclús l’agafa, el posa dret aguantant-lo amb una corda, i donant-li un cop amb la mà a l'esquena li posa la vèrtebra a lloc. I ja està. Tot arreglat. Ja podem començar a entrenar-nos, com si res hagués passat. I després tenim el tema de la presó. El dolent és molt dolent, però quan derrota al Batman, en comptes de desfer-se d’ell i fer-ho públic com a demostració del seu poder, decideix enviar-lo a una presó de la qual teòricament no es pot escapar ningú. I dic teòricament perquè el propi Bane sap que és possible escapar-s’hi. I hi ha altres coses que grinyolen, com la facilitat que tenen en Batman o inclús la Selina per a conduir vehicles super-extranyíssims com la bat-moto o la mena de bat-helicòpter que surten. S’ho miren, hi pugen, i apa, com si ho haguessin fet tota la vida.

No sé. Tot plegat, vist en conjunt, grinyola una mica. Però què caram!! És una peli de superherois, no? Doncs aquestes coses passen, a les pelis de superherois.


Tornem a Gotham. Amb Batman fora de servei, en Bane s’apodera de la ciutat i hi sembra el caos. Com? Primer de tot aconsegueix que totes les forces policials baixin a les clavegueres buscant el seu amagatall. Un cop hi són, provoca una sèrie d’explosions en cadena deixant-los a tots atrapats. Òbviament, en Gordon i en Blake descobreixen el pla, però tard. També vola tots els ponts per evitar que la gent pugui marxar. Aleshores, aprofitant que al camp de futbol hi ha un partit molt important on assisteix, a part de les autoritats, una gentada, fa l’anunci de que posseeix una bomba nuclear construïda a partir del reactor de fusió d’Indústries Wayne, amb l’ajuda del científic que segresta al principi de tot de la peli, i a qui mata, per cert, per a que ningú pugui desactivar-la. Les escenes de les explosions i de l’esfondrament de mig camp de futbol són bastant espectaculars.

També aprofita per alliberar a tots els presos que estaven a la presó fruit de la llei Dent. Si, sí, el Harvey Dent que surt a la segona peli i blablablà.... Estant encara al camp de futbol, en Bane desvetlla el misteri sobre la mort d'en Dent i l’encobriment d’en Gordon, fent veure a la gent que el que es creien que era un heroi no ho és tant. Això ho pot fer perquè quan en Bane s’ha trobat amb el comissari li ha pres unes notes manuscrites que anava a utilitzar en un acte d’homenatge a Harvey Dent on pensava desvetllar tota la veritat.

Tornem a la presó. Han passat uns mesos, i un pres ha mantingut en vida a Bruce Wayne i li ha posat la vèrtebra a lloc. També coneixem una mica la presó. Resulta que està sota terra i hi ha un pou molt ample i profund que comunica amb l’exterior. La gràcia és que el pou no es pot escalar, de manera que els reclusos veuen la llum, la sortida, la llibertat, però la tenen inabastable. I això els sumeix encara més en la desesperació. Diu la llegenda que només una persona ha aconseguit escapar de la presó.

Llegenda? Potser no. Segons expliquen, a la zona hi havia un rei molt poderós, i un dels seus guardes es va enamorar de la seva filla. Van mantenir una relació en secret, però el rei els va descobrir i va fer tancar al guarda a la presó. La filla, a l’assabentar-se, va fer un tracte amb son pare, i van desterrar al seu estimat a canvi d’ocupar ella el seu lloc a la presó. La princesa resulta que estava embarassada, i va tenir un fill. El guarda, quan va descobrir tot plegat, es va convertir en el personatge del Liam Neeson de la primera peli, un dels integrants més importants de la Liga de las Sombras. I va jurar venjança. La qüestió és que es suposa que el fill de la princesa va aconseguir fugir de la presó. Conclusió? Aquest que va escapar és en Bane, i el que persegueix és acabar l’obra de son pare al capdavant de la Liga de las Sombras.

Total, que com és d’esperar, i després de patir molt, en Bruce Wayne aconsegueix també escapar de la presó. I aconsegueix arribar novament a Gotham. Allà impera l’anarquia total. El “poble” ha creat un tribunal per on van passant tots els poderoses i són condemnats. El jutge és el Cillian Murphy, que fa de Dr. Jonathan Crane, o d’Espantapájaros. Amb aquest personatge em perdo una mica. Sí, ho reconec, estic peix en tot el tema de DC i de Batman.
Bruce Wayne aconsegueix reunir-se amb el Gordon, en Blake, la Selina, la Miranda, i el Lucius. L’Alfred, fart de veure com en Bruce destrossava la seva vida, havia marxat. Entre tots creen un grup de resistència. En primer lloc pensen com poder alliberar a totes les forces de l’ordre que es troben soterrades, i en segon lloc fan un seguiment exhaustiu d’on pot estar la bomba. En Bane la té en un camió donant tombs per la ciutat, i fa anar tres camions, per a que no es sàpiga en quin està. El problema és que la bomba es va degradant, i si no la desactiven o estabilitzen en un determinat temps, acabarà esclatant. El típic compte enrere de totes les bombes, vaja. El problema és que qui teòricament sap desactivar-la es mort, pel que la única solució sembla ser trobar el detonador, que no se sap qui el té, i estabilitzar la bomba per evitar que s’acabi de degradar.

Després d’uns quants estira i arronses, la cosa queda així: per un costat han alliberat a tots els policies soterrats, que s’enfronten a les forces d’en Bane. Per un altre, estan planejant l’evacuació de Gotham per si de cas no poden desactivar la bomba. Per evitar que aquesta peti, el que intenten és inhabilitar el senyal del comandament a distància posant un aparell que l’interfereixi al costat de la bomba. D’això se n’encarrega Gordon. I Batman s’enfronta novament a Bane. La lluita promet, i aquest cop sembla que guanyarà Batman. En mig de la lluita, la màscara de Bane queda mig inservible. I quan el Batman li té el peu al coll i l’està interrogant per a que li desvetlli qui té el comandament a distància de la bomba, apareix Miranda. I li clava un ganivet a Batman. Que què? Sí, sí, tal com sona. Aquest gir m’encanta. I aquí es desvetlla part del misteri de la peli.

Resulta que qui s’escapa de la presó aquella del pou no és en Bane, sinó que és la Miranda, la filla de la Liga de las Sombras, amb qui després tornaria per alliberar a Bane, que li va fer de protector a la presó. I ara, Miranda, vol venjar la mort de son pare i acabar la seva feina.
Com el comandament de la bomba no funciona gràcies a la feina del comissari Gordon, Miranda decideix anar-la a buscar, no sense abans arreglar la màscara de Bane. Total, que Bane es disposa a atonyinar novament de valent a Batman. Però de cop i volta, apareix la Selina muntada a la moto i mata a Bane.

Això és un altre punt feble de la peli. Un dolent tan dolent com en Bane es mereix una mort millor, més èpica, més digna. No sé, que hagués mort intentant salvar a la Miranda, posant-se entre mig i rebent ell un dispar mortal dirigit a ella, sent abandonat després per la seva protegida, per exemple. Però bé, què hi farem. Si més no, això serveix per reunir de cop a la Selina i al Batman.

L’una per terra i l’altre per aire intenten empaitar el camion on està la bomba per dur-lo a un laboratori on els espera el Lucius per estabilitzar la bomba. Però la Miranda l’inunda, fent-lo inservible. Ara està dins la cabina del camió de la bomba, però aquest camió té un accident provocat pel Batman, i la Miranda també mor. No hi ha temps (ni coneixements) per a desactivar la bomba. I el Batman, que és un heroi, l’enganxa al bat-helicòpter i la pren mar endins. I des de la llunyania, es veu com esclata.

Silenci.

Com a epíleg, Batman recupera l’estat d’heroi de Gotham, i el seu nom queda net. Bruce Wayne es dóna per mort durant els disturbis, i és enterrat a la mansió Wayne, al costat de sons pares, i en presència d’un destrossat Alfred. En Blake vol que tothom sàpiga qui era Batman, per a honorar-lo, però el comissari Gordon el convenç que és millor que Batman segueixi sent un símbol, algú admirat i temut. En el testament, Bruce Wayne disposa que totes les propietats siguin venudes per a saldar deutes, dóna la mansió a Gotham per a convertir-la en un orfenat, i deixa el que queda de la fortuna a l’Alfred.
Ara bé, Gordon descobreix que algú ha arreglat la bat-senyal. Lucius descobreix que el propi Bruce Wayne havia arreglat el pilot automàtic del bat-helicòpter, l’únic “defecte de fàbrica” que tenia, i Blake, que de veritat de veritat es diu Robin John Blake, troba la bat-cova. I l’Alfred.... Doncs resulta que està a Florència, fent un cafè, i tal com havia desitjat tantes vegades quan el Bruce Wayne va desaparèixer la primera vegada (ens remuntem a temps de Batman Begins, diguem-ne), llegint el diari, aixeca el cap i veu al Bruce Wayne, assegut a una taula amb qui pot ser la Selina, i fent també un cafè. I tots dos es saluden subtilment. 

I aquí sí que s’acaba.

Buf. Gairebé tres hores. Però molt ben aprofitades. Recomanable? Molt.

Detallets que m’han agradat força: la música, complement perfecte, ressaltant les escenes trepidants i donant més emoció a tot plegat, la Selina, tota ella, la Miranda i el gir que fa el seu personatge, el detallet de que el John Blake en veritat sigui en Robin John Blake, .... Les coses que m’han grinyolat ja les he comentat. I no m’ha agradat la veu de l’Alfred ni la del comissari Gordon. Temes del doblatge, suposo. I al Batman, quan feia de Batman, tampoc el sentia bé. Com a Bruce Wayne sí, però com a Batman.... En canvi, al Bane si que el sentia perfecte. Això pot ser degut, a part de per la meva sordesa, a la “qualitat” del cine (el Lauren de Reus). Igual en una sala millor sonoritzada....

Suposo que si estigués més ficat en l’univers DC en general, o en el del Batman particularment, hagués trobat molt més detallets interessants a comentar. Per exemple, em perdo bastant amb el tema de la Liga de las Sombras i el Ra’s Al Ghul, o amb el Harvey Dent (i no només per no haver vist la segona peli), o amb l’Espatapájaros, .... Inclús amb el propi Bane. He llegit pocs còmics, de Batman, però trobo que la peli manté l’essència del personatge. Potser als còmics tot plegat és un pèl més fosc, però la corrupció, la lluita de classes, el que els dolents vulguin culpar als benestants del mal de la societat, també hi són presents.

El Cristopher Nolan acaba aquí la seva trilogia. Però això no significa que s’acabi aquest Batman, ja que el final és prou obert com perquè algú pugui continuar la història en el punt on s’ha quedat. El llistó està molt alt. I no crec que el propi Nolan ho faci. Però qui sap si algú altre....
El temps ho dirà.


(http://www.thedarkknightrises.com/)