Guió: Tom DeFalco
Dibuix: Ron Frenz
Còmic que és una mena de What if, històries en les que juguen amb finals alternatius, o barreges impossibles. L’origen el tenim a la saga del clon de l’Spiderman. A tall de resum, es veu que l’Spiderman va tenir un clon, en Ben Reilly. La idea era que el Peter Parker es casés, formés una família, i es jubilés, i que fos el Ben Reilly el que anés combatent als dolentots i llençant teranyines. Com la idea no va agradar perquè, tot sigui dit, s’ho van muntar molt malament amb aquesta història, al final van decidir pelar al pobre Ben, fent que el Peter es tornés a posar el vestit d’Spiderman. Però clar, el Peter i la MJ tenien una filla. I també la van fer desaparèixer.... misteriosament.
Total, que aquest còmic el protagonitza la May “Mayday” Parker, la filla del Peter i la MJ, en una mena de futur alternatiu. Un bon dia descobreix que té poders, i rebuscat per les golfes troba un dels vestits de l'oncle Ben Reilly, que després d'unes modificacions, li queda d'allò més bé. I apa, vestida amb la disfressa, i equipada amb els llança-teranyines corresponents, a gronxar-se per la ciutat i a combatre als dolentots.
Imagino que si coneixies la saga del clon i tota la història del Ben Reilly, era més fàcil fer-se amb la història i et resultava tot una mica més familiar. No ha estat el meu cas.
En aquest volum s’inclou del The Amazing Spider-Girl vol. 1 #1 al #6. I ara he descobert que existeix una mena de The Amazin Spider-Girl 0 que hagués facilitat molt el tema. S’hagués pogut incloure en aquest tomet perfectament.
Resulta que fa un temps la May va plegar de fer d’Spider-Girl després de que el Duende (un d'ells vaja) estigués apunt de pelar-la i sa mare es preocupés i tal. Ara és una adolescent més i va a l’insti com qualsevol altra. I les coses li van bé: estudis, amics, .... La gent, però, enyora a l’Spider-Girl. Tant, que inclús uns amics en fan un còmic. El tomet comença així, amb aquest còmic.
Surt amb en Gene Thompson, fill del Flash Thomson i la Felicia Hardy. Flipa!! I dic flipa perquè no sabia res d'aquest romanç. Les referències a l’Univers Marvel diguem-ne normal són constants. Em perdo una mica perquè hi ha coses d'aquest Univers Marvel normal que desconec, i no sé ben bé quines pertanyen a aquest, i quines són d'aquest Univers alternatiu on transcorre aquesta història.
En Peter Parker treballa ara al departament de policia, i viu feliç amb la MJ. A part de la May, tenen un altre fill, en Benjamin.
Anem a per l’acció. Resulta que la May fa de voluntària en una residència, i un dia el Duende Verde i els seus sequaços l’ataquen. Es veu que busquen a una tal Mona, una estafadora que deu tenir una cosa que li interessa al Duende Verde. La May ja s’havia creuat amb aquesta Mona, que fugia de l’atac del seu novio. Un bon dia la May es creua amb aquest novio, que està sent atacat pels sequaços del Duende Verde, i els empaita, com a civil. Un d'ells respon amb una mena de vestit sònic creat pel seu cap, i la deixa fora de joc.
La història continua presentant a una mena de dolentota diferent, que lliga amb la història perquè de més jova va tenir relació amb la directora de la residència on fa de voluntària la May. De moment, es veu com empaita a un pobre home a qui acaba congelant. La dolentota, Frío Amargo, resulta ser una tal Betty Forest, i el pobre home resulta ser son pare.
“¿Qué le ha pasado a la hija de Spiderman?”
La veritat és que queda bé, però no sé si és una mena de recurs per recordar que la May és la filla desconeguda de l'Spiderman, que sí que és conegut. Màrqueting, vaja.
Seguim amb la història. La May comença a arribar tard a l’insti per culpa de la seva doble vida. Comença a debatre’s entre el fer d’Spider-Girl i tot el que comporta, incloent l’engany als seus propis pares, i el fer d'adolescent “normal”. Per exemple, en Gene li diu que està més per la campanya al Consell Escolar que per a ell. Les amigues també li retreuen que no està prou per la campanya. Mentrestant, segueixen apareixen cartells sabotejats. May comença a tenir problemes. En això es comença a assemblar més a son pare. Ah, comentar també que la Felicity Hardy, germana del Gene i que viu amb sa mare (es veu que estan divorciats, en Flash i la Felicia), coneix la identitat secreta de la May. No sé si massa gent coneix aquesta identitat secreta.... La qüestió és que la Felicity li havia fet xantatge amb això de la identitat, i la seva relació no és gaire bona.
Frío Amargo ara apareix per passar comptes amb la directora de la residència, la Caitlin Leiber. Abans el Duende Verde, ara aquesta.... Pobreta!! Es veu que la Caitlin va intentar ajudar-la quan era més jova i feia de treballadora social, però no se'n va sortir prou bé. Pel que sembla, son pare era mig alcohòlic i no la tractava gens bé, i a sobre, el seu novio, també li pegava. I fruit d'una pallissa va anar a caure mig inconscient al mig d'un magatzem on hi havia uns contenidors que estaven en mal estat i que contenien uns líquids químics congelants. I per això s’havia acabat convertint en Frío Amargo.
Continuant amb la seva venjança, ara va a pel seu novio. I allà fan cap també la Caitlin, l’Spider-Girl que hi va per salvar-la, i en Drasco, que l’empaitava pensant que la duria fins on s’amaga la Mona. La baralla és inevitable, i gràcies a una estufa de propà poden revertir els efectes dels líquids congelants sobre la Betty Forest. Cas solucionat.
Un nou personatge: en Perro Loco. Es tracta d’un caça-recompenses que té un programa de TV i va atrapant als dolentots davant les càmeres i mofant-se de l’Spiderman. Utilitza molta tecnologia super-heroica: un guant vibrador del Conmocionador, unes botes de Canguro, una urpa del Merodeador, una vara electrificada de Cardíaco, un cinturó de Ciclón, les potes del Zancudo, .... Es veu que antigament ja havia enxampat al Duende Verde, i ara vol tornar a fer-ho de nou. Quan el Duende se n'assabenta li para una trampa (amb l’ajuda del detectiu Drasco), i quan l'Spider-Girl, a la vegada, també se n'assabenta va per intentar ajudar-lo deixant penjat novament al pobre Gene i enganyant a sons pares.
Paral·lelament a això, es veu que corre la veu d'on s’amaga la Mona. Ara ja tothom sap que té en el seu poder un DVD que havia pertangut al Kingpin, i que conté tot de noms de gent que havia estat al seu sou. Una informació molt valuosa per a qui vulgui esdevenir rei del crim a la ciutat. De cop, la Mona es troba en un costat als homes de Tarántula Negra, i a l’altre els del Duende Verde. L’Spider-Girl la salva amb l’ajuda de Perro Loco, la lliure a la policia i es queda amb el preuat DVD, i el Duende Verde se n'acaba assabentant. Tot això fa que la May arribi tard a un debat pel tema del Consell Escolar, i acaba renunciant en favor de la Davida Kirby, la seva amiga i directora de la seva campanya.
La cosa es comença a acabar. Els companys de l’insti valoren molt el fet de que la May hagi renunciat en favor de la Davida, i aquesta guanya molts seguidors. El Gene, que havia mig flirtejat amb la rival de la May al Consell Escolar, se n'alegra encara més, i deixa de sabotejar els seus cartells electorals. Sí, era ell. La May i la Felicity acaben fent les paus. I els amics de la May, aquells que havien fet un còmic sobre Spider-Girl, volen publicar-lo. Per això arriben a un acord amb l’amo d'una botiga de còmics per a que els hi publiqui a canvi de que la pròpia Spider-Girl el vagi a promocionar. Com aquests amics no saben qui és l’Spider-Girl de debò, li demanen a la novia d'un d'ells que s’hi disfressi. Això del còmic dins d'un còmic és una mica.... meta-còmic, no? La qüestió és que aquesta visita es publicita, i això provoca per un costat que el Peter gairebé descobreixi les “activitats nocturnes” de la seva filla, i per l’altre, que el mateix Duende Verde sàpiga on trobar l’Spider-Girl i el seu DVD.
Total, que el dia de la presentació del còmic, el Duende fa cap a la botiga i pren com a hostatge a una pobra noia disfressada.
Finalment, l’Spider-Girl li acaba donant el DVD a Drasco. A saber què farà ell amb el DVD.... I després li diu a sons pares que ha estat fent d’Spider-Girl mig d'amagatotis i que ho deixarà si ells volen, però que ella vol seguir.
I aquí s’acaba aquest volum.
El dibuix és com a modern. No acaben d'agradar-me les cares, els primers plans. De la mateixa manera que dibuixa uns cossos molt estilitzats, molt curvilinis (sobretot els d'elles quan van amb roba ajustada), les cares queden com a inflades, i no sé si és l’entintat o l’ombrejat.... Però no sé, no acaba de fer-me el pes. En canvi, les escenes d'acció sí que resulten bastant dinàmiques.
Hi ha moltes referències a l’Spiderman de l’Univers Marvel diguem-ne normal. Potser s’hauria de desmarcar més. De vegades sembla que totes aquestes referències siguin més per recordar que es tracta d'una mena d'spin-off, que per enriquir la història.
I el tema de l’insti i el consell escolar.... Tot com a molt típic, molt americà. És com a molt idíl·lic. Al final, sembla que sigui guai ser super-heroi. M’agrada més com es tracta el tema a l’Spiderman diguem-ne normal, on ser super-heroi suposa una càrrega i una responsabilitat per a un adolescent.
Resumint. Recomanable? Home, és diferent. Es deixa llegir, i presenta una realitat.... alternativa. Imprescindible? Diria que no. Hi ha coses molt més interessants, a llegir.
(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/aspgirlp101.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada