En un cel llunyà

En un cel llunyà

Autor: Hugo Pratt


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



Aventura al nord d'Àfrica, a principis de l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Aventura d'amor, d'amistat, i de lleialtat. I de tragèdia. I aventura aeronàutica.

El tema comença amb una parella d'enamorats. El problema és que ella està compromesa amb el germà d'ell, que és pilot. El prota és en Pietro, aquest pilot. I la seva història és tràgica. Al principi sembla que tingui un futur molt prometedor: novia maca, família que l'estima, carrera envejable on sembla que pugui prosperar molt, amics, .... Però la cosa es torça estant a Etiòpia, quan Itàlia entra a la Segona Guerra Mundial. Un dels seus millors amics, un pilot anglès, ara resulta que és l'enemic. I a sobre, s'assabenta de que la seva promesa està enamorada de son germà.

Avions. Surten avions. Veiem Glosters Gladiator, Fiats C.R. 42, Savoias Marchetti, Hurricanes, Bristols Blenheim, .... Precisament, en un combat, l'amic anglès acaba tombant a Pietro, i aquest mor. A l'anglès el condecoren, però quan s'assabenta de qui era l'altre pilot, li va a retre homenatge i li dóna la medalla que l

i han concedit. Eren amics!! Un altre exemple de l'absurditat de les guerres.

La història podria donar més de sí: els personatges (els germans, la novia, l'amic anglès, ....), les situacions, els escenaris, .... El dibuix és com a simple, descuidat, ràpid, amb una sola línia. Amb colors plans. Semblen aquarel·les. Xulo. Molt agradable de llegir. I queda clar que a l'Hugo Pratt li agradaven els avions.

Per cert, el pròleg és d'Humberto Eco, admirador de Pratt. Fa gràcia. 


Recomanable? Història simple. Si t'agraden els avions, sí. Imprescindible? Potser no.


(http://www.normaeditorial.com/ficha/012077209/en-un-cel-lluny%C3%A0-%28catala%29/)
(https://drive.google.com/file/d/0B7Asn53dODUDWGE0NGNnMnpZbEU/view?usp=sharing)