París

París (2008)

Direcció: Cédric Klapisch
Intèrprets: Juliette Binoche (com a Élise), Romain Duris (com a Pierre), Fabrice Luchini (com a Roland), Albert Dupontel (com a Jean), François Cluzet (com a Philippe), Karin Viard (com a mestressa del forn), Gilles Lellouche (com a Franky), Mélanie Laurent (com a Laetitia), Zinedine Soualem (com a Mourad), Julie Ferrier (com a Caroline)


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Peli coral de París on el protagonista és.... París. Però no el París turístic (que també), sinó el París content, solitari, acabat, romàntic, trist, somiador, desesperat, bohemi, estudiantil, immigrant, ric, familiar, desenganyat, tradicional, esperançat, .... 


El tema comença amb un ballarí que està malalt del cor i s'està morint. Se n'acaba fent càrrec sa germana, divorciada i amb 3 fills, és assistenta social, i està ajudant a una gent que esperen l'arribada del seu germà des del Camerun. Al final acaba tenint rotllo amb un treballador del mercat. En aquest mercat hi treballa una colla d'amics (o companys de feina) i, entre ells, una parella divorciada. Ella mor just quan comença a refer la seva vida lluny d'aquesta colla. 
Tornem al ballarí. Resulta que té una veïna jova i molt guapa amb novio que s'enrotlla amb el profe d'història, que amb ella rejoveneix. Cansat i avorrit de fer classes, accepta presentar uns documentals per la pasta que hi pot guanyar. Son germà és un arquitecte i espera un fill. I després hi ha un forn de pa amb una mestressa.... amb problemes per trobar dependenta.

Comença i acaba. I passen coses. Però no hi ha ni un principi ni un final. Senzillament, passen coses. Si no es digués París i es digués.... Toulouse, o Estocolm, o Milà, o San Diego, o com sigui, la peli potser funcionaria igual. Però no sé, París li dóna un toc especial.

Xula. M'ha agradat. 


Recomanable? Sí. Imprescindible? Sí, per diferent. D'acord, no és que sigui gaire "diferent", una peli coral ambientada en una ciutat on surt gent més o menys relacionada a qui els hi passen coses. Però no sé, m'ha agradat.


(http://en.wikipedia.org/wiki/Paris_(2008_film))