5 d’abr. 2012

EVA



EVA (2011)
Direcció: Kike Maíllo
Intèrprets: Daniel Brühl (com Àlex), Marta Etura (com Lana), Clàudia Vega (com Eva), Alberto Ammann (com David), Lluís Homar (com Max)


Peli catalana de ciència ficció, centrada en un dissenyador de robots que torna 10 anys després a la Universitat on va estudiar i on va desenvolupar els seus primer projectes, per intentar desenvolupar la part emocional d'un nen robot. Allà l'esperen son germà i la seva cunyada. Buscant nens per fer servir de models per al seu nou projecte, coneix a Eva, una nena de 10 anys amb un caràcter.... magnètic. Si això no fos poc, la nena resulta ser la seva neboda.

Estrenada al Festival de Sitges amb bombo i plateret, va guanyar uns quants premis (sobretot en apartats tipus efectes especials i tal) en diversos festivals. Precisament fa no gaires dies  m'havien dit que la peli no era res de l'altre món, i potser aquestes inicials baixes expectatives van fer que al final m'acabés agradant més del que em pensava.

En un principi pot sembla una peli senzilla, que busca l'efectisme gràcies als robots i als efectes especials (mola allò de la mena de projector que utilitza per anar configurant el caràcter del robot, tot i que la manera que té d'enviar aquell "caràcter" cap al robot no m'acaba de fer el pes). La trama fins i tot pot sembla previsible (triangle amorós, desavinences familiars, ....). Però és una peli plena de detallets que fan agradi.

Per exemple, la peli comença amb una escena que passa a mitja pel·lícula. Amb això t'estan avançant el que passarà, sense que acabis de saber ni quan, ni qui és qui, ni a sant de què.
Els escenaris (suïssos?) també són molt bonics: des de les imatges de muntanyes o del llac, a la universitat, el poble o la casa de l'Àlex.
El personatge del Lluís Homar és.... entranyable. És molt bo el canvi de cara que fa quan canvia el grau d'emo, o la relació que té amb el gat-robot de l'Àlex.
I el paper de l'Eva també s'ha de remarcar. És un personatge que, salvant les distàncies, pot recordar a la Natalie Portman de Beautiful Girls.


Cap al final la peli guanya en.... violència. El robot que estan creant es rebota i l'han de.... desconnectar. Entre l'Àlex i la Lana passa el que ha de passar, i el David també es rebota. Tot plegat fa que els pares de l'Eva li prohibeixin veure's amb l'Àlex, cosa que fa que també es reboti (la Lana ho acaba pagant, i aquí es desvetlla l'escena inicial de la peli). Fins aquí, deu n'hi do, el crescendo. Per acabar-ho d'adobar, la Eva resulta no ser filla de l'Àlex, que és el que et penses, sinó que resulta que és un robot. D'acord, segons com es miri, potser sí que en certa manera sí que és filla de l'Àlex. I com a robot rebotat.... també l'han de desconnectar.

I sí, la llagrimeta és inevitable. L'escena final, quan l'Àlex posa a dormir a l'Eva....

"¿Qué ves cuando cierras los ojos?"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada