Cadena de favores

Cadena de favores (2000)
Director: Mimi Leder
Intèrprets: Haley Joel Osment (com a Trevor McKinney), Kevin Spacey (com a Eugene Simonet), Helen Hunt (com a Arlene McKinney), Angie Dickinson (com a Grace) 

Peli que fa molt de temps que teníem pendent, però per previsible l’anàvem sempre deixant. L’empenteta final ens la va donar l’Emilio Ruiz i el vídeo Boomerang kidness. I sí, la peli es previsible, però es deixa veure. 

Comença amb un tio que té un accident i destrossa el cotxe d’un periodista. Del no res, surt un senyor molt ben vestit que baixa del seu cotxe esportiu i li regala. Així, sense més. L’acció després va 4 mesos enrere, i es van explicant els dos fils a la vegada, fins que es creuen: per un costat la història d'aquest periodista que vol esbrinar com és que algú, sense cap motiu, decideix regalar-li un cotxe, i el que comença a passar 4 mesos enrere, que és l’inici de tot plegat.

I tot plegat és.... un treball d'escola  Resulta que un profe, l’Eugene, arriba nou a una escola de les afores de Las Vegas i posa com a treball de classe pensar alguna cosa que millori el nostre entorn, que millori el món. Els estudiants més o menys passen, buscant coses més aviat utòpiques. Un, el Trevor, pensa una cosa possible. I efectiva, si surt bé. La idea és fer un favor a tres persones, sense demanar res a canvi ni esperar res. La única condició és que aquestes tres persones, a la vegada, facin el mateix: fer tres favors més. I així, anar fent.

Al llarg de la peli neix un història d'amor entre l’Eugene i l’Arlene, mare del Trevor. Bastant agafada amb pinces, per cert. I també coneixem el secret de l’Eugene: resulta que és fill d'un pare alcohòlic que maltractava a sa mare i ell, cansat de tot plegat, li cala foc un dia. Tot això fa que s’hagi convertit en algú molt insegur, que busca la rutina.

El Trevor acaba morint. Fet totalment innecessari, crec. Li dóna massa dramatisme al tema, i busca la llagrimeta fàcil, sobre tot en les escenes en les que la gent va a casa dels McKinney a deixar espelmes i tal. Massa.... forçat, tot plegat. Buscant la llagrimeta, com deia.

Al final, però, i sense ser-ne molt conscients, la idea de la cadena de favors es va estenent.

M’ha agradat que la peli passi a Las Vegas, però a les afores, lluny dels casinos i les llums. No acostuma a passar, això. I m‘ha agradat també la manera d'anar explicant i creuar els dos fils.

Recomanable? Es deixa veure. I sí, és previsible. Imprescindible? Home, jo no diria tant. Això sí: la idea és molt bonica. 



(http://www.imdb.com/title/tt0223897/)