El joc del penjat

El joc del penjat (2003)
Director: Manuel Gómez Pereira 
Intèrprets: Clara Lago (com a Sandra), Álvaro Cervantes (com a David), Adriana Ugarte (com a Olga)



(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



Peli ambientada a Girona (i rodalies). Sempre fa gràcia veure pelis de llocs propers. 

La peli comença amb els protagonistes de nens. Després es fa un salt en el temps, al 1989 i es veu com els protagonistes tenen ja 16 anys. No cola gaire, ja que se'ls veu més grans. L'estètica no ajuda, ja que es veu com a més antiga.

El tema és que a ella la violen, i sembla ser que ella mateixa mata al violador. Ell, amaga el cos, i tots dos juren mantenir el secret en silenci. Es nota que entre els dos hi ha alguna cosa, tot i que ells no ho saben. Tendres que són. Tot i teòricament haver matat al violador, resulta que segueixen havent violacions. Ell s'obsessiona molt amb el tema. I ella es fa amiga d'una noia lesbiana, cosa que crea algun malentès.

Per embolicar-ho una mica més, resulta que és ell qui realment mata al violador, ja que quan va a amagar el cos encara és viu. I amb l'estira i arronsa de la baralla, perd un anell que el pot inculpar si el troben. Ella acaba marxant a Dublín, una mica per fugir de tot. Ell la segueix.
Fent unes obres, resulta que troben el cadàver del violador. I al final, com ella passa d'ell, ell s'acaba suïcidant.

Fluixeta. Molt. La idea de partida no és dolenta, però la disfressen d'història apassionada d'amor, i.... no, no cal. Sobren les escenes de sexe. No és que estigui malament, la noia en qüestió (ni el noi). Ans al contrari. Però vaja, que no aporten res de res. Inclús sobren. Fa gràcia el paper del germà d'ella. I fa gràcia la presència d'actors catalans (per exemple, l'Abel Folk i la Victòria Pagès fent de pares d'ella, o el Boris Ruiz i l'Àngels Bassas fent de pares d'ell). 

Recomanable? Doncs la veritat, no gaire. Imprescindible? Gens ni mica.


    
(http://www.imdb.com/title/tt0765461/)