Els idus de Març

Els idus de Març (2011)
Director: George Clooney 
Intèrprets: Ryan Gosling (com a Stephen Meyers), George Clooney (com a Governador Mike Morris), Philip Seymour Hoffman (com a Paul Zara), Paul Giamatti (com a Tom Duffy), Evan Rachel Wood (com a Molly Stearns), Marisa Tomei (com a Ida Horowics), Jeffrey Wright  (com a Senador Thopson)

Aquesta m’ha agradat. I molt. Feia temps que la teníem pendent. De fet, vam estar a punt d’anar al cine i tot, a veure-la. Però al final ens vam fer enrere. Un dels motius pels que al cap del temps la vaig recuperar és que el cartell va estar penjat a l’estació de trens de Reus  un munt de temps. I clar, com darrerament som usuaris habituals, del tren, a força de veure’l....

La peli va sobre les primàries demòcrates als Estats Units per escollir al candidat que s’haurà d’enfrontar al candidat republicà a les eleccions. Els protagonistes són la gent que treballa a la campanya: des dels directors, als voluntaris encarregats d’agafar el telèfon, repartir xapetes, o portar el cafè. I els candidats, clar.

El Governador Morris té com a directors de campanya al Paul Zara i a l’Stephen Meyers. El contrincant té al Tom Duffy. Tan el Tom com el Paul són molt coneguts en aquest terreny. L’Stephen comença a obrir-se pas, i està tenint una progressió meteòrica. Com en tot embolic polític, la premsa hi juga un paper important. Aquí és on entra l’Ida, amiga (i enemiga) de tothom. I també hi ha una becària, la Molly, que a més és la filla del President de l’Associació Nacional Demòcrata.

Arriben les primàries a l’estat d’Ohio, on s’ho juguen tot. Resulta que un senador de Carolina del Nord té un munt de delegats que voten el que ell diu, i els dos candidats volen arribar a un acord amb ell. En Tom ha aconseguit un pacte. En Paul també ho intenta, però no se'n surt. Paral·lelament, en Tom intenta persuadir a l'Stephen per a que vagi a treballar amb ells. L'Stephen, jove i inexpert, se sent temptat (i afalagat) però rebutja la oferta. Això sí, li ho explica al Paul. El resultat és que aquest ho explica a la periodista, s’acaba sabent, i acaben fent fora a l’Stephen de la campanya del Governador Morris. I el pitjor de tot és que quan va a veure al Tom per a acceptar la oferta inicial que li havia fet, aquest tampoc el contracta. Conclusió? En tom s’ha tret del damunt a un competidor. I dels bons. En aquest arc argumental ja es veu com les gasten, aquesta gent. Vaja, que el fi justifica els medis.

L’altre arc argumental és que resulta que l'Stephen s’entén amb la Molly. Clar, tots dos joves, de bon veure, lluny de casa, amb temps lliure.... El que passa és que el Governador Morris també s’hi ha entès, amb la Molly, i l’ha deixat prenyada. L’Stephen, responsable com és (no sé si vers la Molly o vers el seu candidat, el Governador), decideix pagar l’avortament i silenciar tot el fet. El problema és que quan el fan fora, la Molly es sent responsable i s’acaba suïcidant.

L'Stephen acaba fent xantatge al Governador i aconsegueix que facin fora de la campanya al Paul. També aconsegueix pactar a canvi duna vici-presidència, i en contra la voluntat del Governador, amb el delegat de Carolina del Nord. I tot segueix endavant, com si res hagués passat. Fent campanya i tal....

Total, que tots (els polítics, els assessors, els periodistes, ....) són uns falsos i s’agafen a la mamella tant com poden, i traeixen a qui sigui per tal d'aconseguir el que es proposen i més.

La peli està molt ben feta. No hi ha efectes especials ni persecucions i moviments de càmera espectaculars. Ni tan sols la història que t'expliquen té uns girs argumentals d'allò més inesperats. Senzillament t'expliquen uns història.... molt ben explicada. I els actors, que són molt guapos i guapes, fan molt bé la seva feina. 

Recomanable? Sí, molt. I més en l’ambient tant polititzat que estem vivint. Imprescindible? Sí, diria que també. Val la pena. 





(http://www.idesofmarch-movie.com/site/)