Marvel Divas

Marvel Divas
Guió: Roberto Aguirre-Sacasa, Sean McKeever
Dibuix: Tonci Zonjic, Emma Ríos


Volum que inclou Marvel Divas 1-4 i Firestar One-Shot USA. El punt de partida és una mena de Sexo en Nueva York a l'Univers Marvel, i estàs protagonitzat per 4 amigues: la Patsy Walker, alies Gata Infernal, la Felicia Hardy, alies Gata Negra, la Mónica Rambeau, alies Fotón (o Capitana Marvel), i l'Angelica Jones, alies Estrella de Fuego.

La història comença amb la Patsy Walker presentant un llibre que ha acabat d'escriure sobre xafarderies superheròiques a l'Edifici Baxter. Allà es troben totes les amigues excepte l'Angelica. Són personatges que conec poc, però per sort, el dibuix és bastant simple, pla, sense les corbes impossibles de la portada. Quan a la presentació arriben personatges com l'Emma Frost, la Ororo, la Hulka o la Sue Richards, elles perden protagonisme, pel que decideixen marxar.

Tot fent una copa rememoren els temps de quan es van conèixer en una sessió de cites ràpides per a superheroïnes. A partir d'aquell dia, piscina, cine, manicures, exposicions d'art.... i també fer la seva feina com a superheroïnes. La Mónica els hi explica també el seu (darrer) desastre amorós a la Nova Orleans post-Katrina, d'on és ella. Es veu que després de l'huracà hi van haver vampirs, cosa que desconeixia, i per ajudar i fer-hi front hi van anar ella mateixa, en Pantera Negra, el Luke Cage, en Blade, i l'Hermano Vudú (o Jericho), amb qui es va enrotllar. El tema està en que quan ell volia més compromís, ella passa i marxa volant. Literalment. És el que tenen els superherois. Ara ell està a Nova York i segueix tirant-li els trastos, però ella vola anar al seu ritme. És molt.... ella. Molt rotllo dona alliberada i tal. La Felicia, per la seva banda, explica el seu cas amb el Thomas Fireheart: resulta que vol deixar-li pasta per a que munti la seva pròpia agència d'investigacions. Ja hi tornem a ser: damisel•la desvalguda i l'home que l'ajuda. I ella no vol!! Per l'altre costat, la Patsy explica que es veu amb el Daimon Hellstrom, l'Hijo de Satán. De sobte, arriba l'Angélica Jones. Plora. Ve de l'oncòleg. El drama està servit.

Tot i el punt de vista molt molt femení de tot plegat, la humanització dels superherois és molt xula. Fan de superherois, sí, però en primer pla estan elles, les persones normals, diguem-ne.

La Patsy, l'escriptora, comença un nou llibre sobre la lluita contra el càncer de l'angelica. Ella ho vol, es nega a fer de víctima, i vol documentar la seva experiència per si pot ajudar en un futur a algú. Les visites les té amb gent coneguda, també. Per exemple, la Enfermera de Noche. M'agrada, aquest personatge. També la visita el Doctor Extraño, que no pot fer res i l'adreça cap al Hank Pym. Mentrestant, les amigues van tenint les seves coses amb les seves parelles. La més significativa és la oferta que rep la Patsy de part d'en Daimon Hellstrom: la seva ànima per curar el càncer de l'amiga. Ella diu que no, però dubta.

Amb en Hank Pym i la Enfermera de Noche comença el tractament amb la químio i tota la pesca, i comencen també els efectes secundaris.

Les amigues segueixen amb els seus.... "negocis": la Mònica aconsegueix en una subhasta una cosa per a l'Hermano Vudú, la Felicia està a punt de robar en un museu però en Thomas no la deixa (i ella l'engega), i la Patsy rep la visita d'en Daimon al mateix hospital, que li fa la oferta de passar una nit amb ell l'infern a canvi de la cura de la seva amiga. I accepta.

Tenim, doncs, a la Patsy a l'infern, amb en Hellstrom. I a les altres 3 amigues que se'n van a buscar-la. Resulta que en Daimon està dolgut perquè.... ha sortit poc al llibre de la Patsy!! I a canvi de que li dediqui dos capítols a la reedició, les torna a casa. Al final, l'Angelica es cura, ha de seguir la químio, però es cura. I la Felicia pot obrir finalment l'agència de detectius sense l'ajuda d'en Thomas i sense delinquir (és en Fisk, el Kingpin, qui li deixa calés, ja veurem on porta tot això). I les 4 amigues acaben juntes. Massa happy ending. Un final massa sobtat.

Com a una mena d'epíleg, veiem a l'angelica vivint amb son pare, tot recuperant-se del càncer. Va a classe i fa de superheroïna quan pot. Son pare té una novia, i la seva filla va a classe amb ella i li fa la vida impossible pel fet de ser mutant. Resulta que està passant un mal molent per cula d'un divorci. L'Angelica l'ajuda i fan les paus. De sobte, la Mónica la ve a buscar perquè la necessita.... com a superheroïna. I ara si que s'acaba del tot.

Resumint: viu intensament la vida, no la malgastis, que només en tens una.

Un pèl moraloide. Rotllo Sexo en Nueva York. No sé. Feminisme d'aquest "simplon", com de manual. Tot i això, m'ha agradat. És diferent. I tenir de secundaris al Hank Pym i, sobretot, a la Enfermera de Noche, és un luxe. Això de barrejar la vida privada dels superherois (superheroïnes, en aquest cas) dóna una altra visió del tema. Sí que potser no se li treu tot el suc que se li podria treure al tema del càncer. Ho pinten com una cosa molt important al final del que seria la primera grapa, però després trobo que no ho acaben de tractar.... com es mereix. El tracta amb normalitat, sí, sense donar-li un èmfasi molt marcat, com una cosa més. I això està bé. Però trobo precisament que s'hagués pogut fer una mica més de pedagogia amb el tema, ja posats.

Recomanable? Sí. Per la visió que dóna diferent de l'Univers Marvel. Un Univers femení, però Marvel, a la fi i al cap. Imprescindible? Mmmm.... Direm que no. Hi ha altres moltes històries molt més entretingudes.  

  

(http://www.paninicomics.es/web/guest/titulo_detail?viewItem=654134)

(https://docs.google.com/file/d/0B7Asn53dODUDaXJZRndhb1ZEdDQ/edit?usp=sharing)