Autor: Cels Piñol
Doncs és el primer còmic d'en Cels Piñol que llegeixo, sí. Havia vist coses per Internet, diferents tires que publica a diferents webs, però com a diguem_ne àlbum és el primer. I què dir? Que em va atrapar de mala manera. Això de l'humor referencial és la pera. I en aquest cas, amb històries que tenen a veure amb la paternitat i tot això.... Vaja, un no parar de riure i de pensar que a mi també em va passar. Potser en alguna tira canviaria Depeche Mode per Pink Floyd, per exemple, però la situació o el resultat és el mateix.
És com quan sents aquella cançó d'aquell grup que t'agrada tant i penses que sembla mentida que puguin reflectir tant i tant bé el teu estat d'ànim o els teus sentiments, com si haguessin fet la cançó expressament per a tu. Doncs amb motes de les situacions que s'expliquen a les tires d'aquest llibre, sembla que l'autor m'hagi estat espiant per un foradet. Suposo que això ens deu passar a molts.
Recomanable? Sí, molt. Imprescindible? També. Sempre i quan et vagi tot el tema fandom.
(http://www.tebeosfera.com/obras/numeros/fanhunter_plan_bb_planeta-deagostini_2008_1.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada