Spiderman / Los 4 Fantásticos. Valores familiares

Spiderman / Los 4 Fantásticos. Valores familiares
Guió: Christos N. Gage
Dibuix: Mario Alberti


Volum que recull 4 històries de 4 trobades entre l'Spiderman i els 4 Fantásticos al llarg de la història o de la continuïtat Marvel. Concretament a Spider-Man / Fantastic Four. Similar al de l'Spiderman i la Patrulla-X comentat fa poc. 

En la primera ens trobem a la Universitat Empire State. Resulta que el Dr. Muerte hi ha d'anar perquè s'està celebrant una conferència de pau entre diferents països de l'Est d'Europa i Latvèria. El General Ross, encarregat de la seguretat, demana als 4 Fantásticos que facin de guardaespatlles del monarca latverià. Pel campus es troben a la colla del Peter Parker, i la Gwen el vol posar gelós amb el Johnny Storm. Aleshores, apareix Spiderman. I també apareix Namor, que venjar-se del Dr. Muerte per fets passats.... Mola!! Surt un munt de gent coneguda, tots barrejats. I barregen també fets superheroics amb fets diguem-ne més.... quotidians. Això sempre acostuma a passar amb l'Spiderman i amb els 4 Fantásticos, així que si els posem a tots plegats junts.... èxit garantit.

La qüestió és que porten al Dr. Muerte i als altres presidents a un lloc segur, però el Dr. Muerte intercanvia el seu cos amb el de l'Antorcha Humana per poder anar a fer front a Namor. En Johnny Storm, al cos ara del Dr.  Muerte, i l'Spiderman se les empesquen per fer quedar malament al dirigent latverià: li fan signar un munt d'acords de comerç ridículs amb els presidents veïns. Total, que quan el Dr. Muerte s'assabenta de tot desfà l'intercanvi de cossos (truc que ja havia utilitzat amb el Reed Richards anteriorment, ho hauré d'investigar), i Namor es dóna per satisfet al veure'l humiliat. El capítol acaba amb un Dr. Muerte del futur a l'ambaixada de Latvèria. Del futur? Viatges en el temps? Fa pinta de que això serà el nexe d'unió entre les 4 històries d'aquest volum.

Com comentava, la barreja de superheroicitats i quotidianitat és un tret guanyador. Com a mínim per mi. Si a sobre hi afegim humor, i la habitual simpatia entre l'Spiderman i els 4 Fantásticos (sobretot amb el Johnny Storm).... Es nota que la relació entre tots aquests no és una cosa nova o esporàdica, com passava amb l'anterior volum de l'Spiderman i els X-Men

El segon capítol comença amb el Reed analitzant el vestit/simbiont de l'Spiderman. El simbiot, però, s'escapa i posseeix al propi Reed Richards, a la Sue, i al seu fill Franklin, que és qui l'aconsegueix sotmetre d'alguna manera. En aquesta història veiem a Hulka substituint a Ben Grimm, a la Sue proposant que l'Spiderman entri als 4 Fantásticos, i a l'Spiderman fent referència al fill del Harry Osborn i la Liz. Com de costum, em perdo amb aquestes referències sobre la continuïtat. Per cert, aquell Dr. Muerte del futur és qui ha provocat la fugida del simbiot, i ara en té una mostra.

El tercer capítol és com un flashback. Veiem als 4 Fantásticos, a la Sharon com a Mujer Cosa, a Hulk, al Motorista Fantasma i a Lobezno lluitant contra el Hombre Topo. Amb els bons, també hi ha uns skrulls. Deu n'hi do, la barreja. Però mola!! Tot això és degut a que De'Lila, una terrorista skrull que voli apel·lar al seu emperador, ve a la Terra a buscar una arma, que és com un robot. La De'Lila aquesta es veu que és una telèpata entabana-homes, i estava presonera i preparada per a que els skrulls la prenguessin al seu planeta, però el Dr. Muerte l'allibera. Total, que la dolentota entabana a Hulk, Ben Grimm, Reed Richards, Lobezno i a l'Hombre Antorcha, i es posen a lluitar entre ells. L'Spiderman, espavilat ell, dedueix que De'Lila utilitza l'amor de les persones enamorades per provoca'ls-hi l'efecte contrari. Així que besiqueja a la Sharon, i el Ben desperta. La Sue aleshores el besa a ell, i el Reed i el Johnny desperten. Per altra banda, el Motorista Fantasma pot reduir a Lobezno, i entre el Ben i la Sharon redueixen a Hulk. Al final, els skrulls marxen i el Dr. Muerte del futur acaba aconseguint una mostra del tecnotroide, el robot-arma skrull.

Deu n'hi do lo embolicat que acaba sent aquest episodi. Massa gent, potser. No acabo de pillar això d'aquesta mena de 4 Fantásticos suplents que sembla que hi hagi. Això sí, mola molt la relació o la complicitat entre l'Spiderman i la Sue Storm, molt de tu a tu, com de germans, algú amb qui compartir responsabilitat.

El darrer capítol comença amb l'Spiderman anant a l'edifici Baxter en resposta a un missatge demanant ajuda. Resulta que ningú l'ha enviat i, de cop, el Dr. Muerte es teletransporta i apareix allà al mig. Però no és el Dr. Muerte de veritat, sinó que és en Kristoff Vernard. Ein? Qui és aquest Kristoff? Això de no conèixer tot l'Univers Marvel.... És el que té. Aquest potser és el principal problema d'aquest tipus de còmics que recull diferents moments de la història Marvel, que si no es coneix tota la cronologia o tota la continuïtat.... et perds coses. Total, que Kristoff s'està preparant per a suplantar al Dr. Muerte, i per això primer aprèn dels seus llibres (primer episodi). Després fa una bomba amb la mostra del simbiot que ha aconseguit a l'episodi dos, i el Dr. Muerte acaba detingut (Los Poderosos Vengadores 8 – 11). Però com el Norman Osborn l'allibera, al final s'acaba fent una armadura millor que la d'ell amb la mostra del tocnotroide aconseguida al tercer episodi, i ara busca l'ajuda dels 4 Fantásticos i de l'Spiderman (el cinquè fantàstic), per derrotar a Dr. Muerte. I com es neguen, s'hi acaba enfrontant.  

La manera que tenen de derrotar-lo és.... amb amor. Resulta que en Kristoff era un nen mancat d'amor. I tot és molt emotiu i tothom s'estima molt i tots es senten afortunats per tenir-se els uns als altres. Massa sucre, potser. Això sí, la darrera vinyeta no sé com interpretar-la.

En resum, és un volum amb bastant d'humor. La relació de l'Spiderman i l'Hombre Antorcha i el Ben dóna molt de joc. Em perdo bastant amb temes de continuïtat i fets passats. Si les conegués, seria un volum que el gaudiria molt més. M'agrada molt també la imatge de la Sue, que fuig molt de la pobreta dona del principi. Inclús el propi Spiderman reconeix en un moment que la Sue és el component més poderós dels 4 Fantásticos. El volum comença molt bé, però és cert que després va baixant una mica. I l'excés de sucre.... no sé jo. Una mica massa.

M'ha agradat més aquest volum que el dels X-Men. El dibuix és un pèl més pla, no tant.... recarregat com l'altre. El fet de que li tingui més simpatia als 4 Fantásticos que als X-Men, i que conegui un pèl més als personatges, també hi deu fer. A part, la relació de l'Spiderman amb els 4 Fantásticos és més.... xula que amb els X-Men, i dóna molt més joc.
  

Recomanable? Home, està bé, es deixa llegir. I tots els fets que no coneixes més o menys s'expliquen, pel que s'entén bastant bé. Imprescindible? Mmmm.... més aviat no.    



(http://www.universomarvel.com/fichas/esp/100msp4fvfp.html)
(https://drive.google.com/file/d/0B7Asn53dODUDdXFoeWF4VHNTV28/edit?usp=sharing)