El juego de Ender

El juego de Ender
Autor: Orson Scott Card


(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Llibre que feia un temps que tenia pendent, i sobre el qual les expectatives eren molt altes. I no m'ha defraudat. Sí que a estones es feia una mica feixuc, i sí que a estones era un pèl.... repetitiu, no s'avançava gaire. Però hi havia bones idees i la cosa anava endavant.

La història comença presentant a l'Ender i la seva vida escolar, i a la seva família. Veiem que sent molt de temor cap al seu germà Peter, que l'odia per ser millor que ell, i molt d'amor i compassió de la seva germana Valentine.

En aquest futur que presenta, les parelles només podien tenir dos fills. Ender és el tercer. I neix perquè els seus dos germans, tot i ser molt molt bons, no acaben de ser perfectes. I és aquesta perfecció la que busquen amb l'Ender. I per a què ha de ser perfecte? Resulta que de ben petits monitoritzen a tots els nens per cercar aquells que excel·leixen per damunt dels altres, amb l'objectiu d'entrenar-los (o ensinistrar-los?) per a fer front a una possible amenaça alienígena: els insectors.   

Que qui són els insectors? Doncs una alienígenes (en forma d'insecte) que van atacar la Terra fa molt de temps, i a qui les forces unides de la Terra van vèncer en el darrer moment gràcies a Mazer Rackham, el més gran estratega de tots, i heroi admirat per haver salvat la humanitat. Però com no van acabar amb ells, es tem que en un futur contraataquin amb tot el que tinguin, pel que la Terra es prepara per a repel·lir l'atac també amb tot el que tenen. I per això entrenen als millors nens per a convertir-los en lluitadors-estrategues super-eficients.

Qui els entrena i qui s'ocupa de la defensa? La Flota Internacional. Per això els separen de la família i s'enduen als nens a uns campament situats en uns satèl·lits, i allà conviuen amb altres nens i són sotmesos a un dur (no sé si seria la paraula adient) entrenament tant físic com psicològic. I és aquí on va a parar l'Ender.

Allà coneix a l'Alai. És un amic? Es poden permetre el "luxe" de tenir amics? També coneix a la Petra, una russa, o al Dink, un holandès (Holanda està sota hegemonia russa, ja que la Terra està políticament tota reorganitzada. 

Com a part de l'entrenament els fan pensar que potser és tot mentida, que els amaguen la veritat, que "juguen" amb ells, que tot pot acabar en una guerra civil pel poder que té la F.I. Això fa que Ender es miri les coses d'una altra manera. Ergo, aprèn més.

També tenen un joc al que anomenen Joc Lliure (una mena d'aventura gràfica que juguen en una mena de tauletes), i l'Ender està arribant on no ha arribat ningú. Realment, és algú fora de sèrie. No s'han equivocat amb ell.

Mentrestant, a la Terra, Peter té un pla: convenç a sa germana Val per crear dos personatges influents a una mena de xarxes (socials) i tornar-se importants per manar, per dirigir a la gent. Tenen 13 i 10 anys!! Val creu que és ella qui controla a Peter, mentre que Peter es pensa que és al revés. Aquests dos nens prometien molt, però l'un per cruel, i l'altra per tova, van ser descartats. Amb son germà Ender sembla que han aconseguit l'equilibri perfecte. 

És molt divertit veure com un llibre publicat al 85 parla d'una tecnologia que no existia i que ara la trobem d'allò més normal: xarxes socials amb debats i fòrums, tauletes, ....

El llibre planteja una sèrie de qüestions sobre la infantesa, sobre el bé comú per damunt del bé propi, sobre du a algú fins al límit, o sobre nens que volen ser nens. Realment fa pensar. És d'aquells llibres amb els que et pots quedar amb l'aventureta, o llegir tot de coses filosòfiques entre línies. Un llibre d'aquells que va bé a classe d'Ètica per a generar un bon debat.

Cap al mig es fa una mica pesat, ja que és entrenament i més entrenament, barrejat amb els dubtes de l'Ender sobre tot i sobre per què ell. El Joc Lliure acaba ratllant una mica per.... surrealista.

Quan arriba al final de la primera escola i el traslladen a la segona s'anima. Després va guanyant, però veus que el llibre es va acabant i no saps si hi haurà temps per les guerres. Perquè hi haurà guerra amb els insectors, no?

Fer aparèixer a Mazer Rackham i que sigui el instructor, no sé. Fer aparèixer als seus companys, està bé. Potser previsible, però bé. Potser es deixen coses. Per exemple, explicar com evoluciona tot el "joc" del Peter i la Val hagués estat bé. Donar-li més importància a la guerra civil.

Ah, i l'Alai sí és un amic. I sí, hi ha guerra contra els insectors.

El final és xulo, amb l'escenari preparat per a que Ender trobi la larva-reina-colmena i la comunicació que s'estableix tanqui el cercle. La idea del perdó dels insectors és molt forta. Tot això lliga amb el Joc Lliure, pel que al final adquireix el sentit que semblava haver perdut.

El tema de la Val volent deixar a Peter i protegir a Ender, i voler ara estar amb ell, mola. I el tema de la colònia.... suposo que està bé, però és massa precipitat i poc explicat o poc desenvolupat. "Cánticos de una tierra lejana" em va agradar molt, i la idea de colònia d'allà la trobo molt més xula.

Original o curiós això de començar els capítols amb les discussions de Graff (director de l'escola) i Anderson sobre els mètodes que apliquen a l'Ender.

No sé si l'autor tenia ja en ment convertir-ho tot plegat en una sèrie de no sé quants llibres, però el fet és que es deixa coses, o no profunditza en segons quines coses. no sé si als altres llibres hi entren més....

Sigui com sigui, aquest primer llibre val molt la pena.

Recomanable? Sí, molt. Imprescindible? Direm que també. La veritat és que deixa amb ganes de més.


(http://ca.wikipedia.org/wiki/Ender%27s_Game)