22 de març 2013

La invención de Hugo


La invención de Hugo (2011)
Director: Martin Scorsese 
Intèrprets: Asa Butterfield (com a Hugo Cabret), Chloë Grace Moretz (com a Isabelle), Ben Kingsley (com a Georges Méliès), Sacha Baron Cohen (com a l'Inspector de l'estació), Emily Mortimer (com a Lisette), Jude Law (com al pare de l'Hugo), Ray Winstone (com a l'oncle Claude), Helen McCrory (com a Mama Jeanne), Christopher Lee (com a Monsieur Labisse)


(n. de l'a.: Com se m'està acumulant la feina, entro els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en un trosset de paper just quan acabo de veure la peli. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



És com un conte. Massa conte, potser. Les imatges, la musiqueta que no para, .... Tot plegat, massa bucòlic. A sobre, es fa com a lenta. Costa de que passin coses, i això que en passen i que té escenes molt mogudes, amb molta acció. 

Malgrat això, és xula, està molt ben feta, té la seva gràcia. Però li sobra ambientació.... de conte. I els personatges són potser.... massa extrems. Molt de conte, vaja. Ei, i que no estic en contra dels contes. Que m'agraden i molt. Però en aquesta peli trobo que potser es passen. Això sí, m'ha agradat la barreja de personatges reals amb els inventats.

La peli va d'un nen que viu a una estació amb un tiet despòtic encarregat del manteniment dels rellotges d'una estació de tren. El tiet acaba desapareixent quan té a l'Hugo ensenyat. I aquest es dedica a la seva feina i a acabar un autòmat que havia començat amb son pare, també rellotger, i mort en un incendi. Per això va robant peces d'una botiga de joguines, però el botiguer l'enganxa.

L'Hugo s'acaba fent amic de la fillola del botiguer, ja que aquesta tenia una clau que semblava que era el que li feia falta a l'autòmat. També li ensenya el que és el cine, ja que el botiguer li tenia prohibit trepitjar-ne cap. I ves per on que tots dos acaben descobrint que el botiguer és en realitat.... en Georges Méliès, que havia renegat del cine feia molts anys.

Amb l'ajuda de l'autor d'un llibre sobre la història del cine, aconsegueixen que Méliès torni i rebi el reconeixement que es mereixia per la seva obra. Ah, i hi ha moralina final: persegueix els teus somnis.



Recomanable? Home.... Es fa llarga, molt llarga, per les dues hores i poc que dura. Està bé, això sí. Així que si tens dues horetes, gens de son, i res millor a veure, està bé. Imprescindible? Uf.... Diria que no. Massa llarga, pel que explica.


(http://www.hugomovie.com/)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada