Els Amics de les Arts - Final de gira a Barcelona

Els Amics de les Arts - Final de gira a Barcelona
Lloc: Palau de la Música Catalana, Barcelona
41,387698, 2,175269


Amb aquest concert s'acaba la quinzena fantàstica de Març, i s'acaba la gira de l'Espècies per Catalogar. Mira que m'hagués agradat enrotllar-me, amb aquest concert, però el temps.... Ai, el temps!!

Setè concert de la gira que veig. A aquestes alçades de la pel·lícula, poc poden sorprendre. A part, tampoc és el primer cop que els veig al Palau, ni que els veig en un concert final de gira. Tot i això.... Un concert sempre és diferent. Sempre. I un concert d'Els Amics de les Arts, encara ho és més. L'únic problema, per citar-ne un, és que encara tenia l'emoció del Weekend massa propera. Encara no havia acabat d'aterrar del tot, podríem dir, i això va fer que l'emoció del moment es diluís una miqueta de res. És similar al que em va passar amb el concert del The Wall del Roger Waters l'any 2011. Compte!! Estic comparant un concert d'Els Amics de les Arts amb el concert del The Wall!!

La casualitat va fer que seguéssim gairebé al mateix lloc que al concert de final de gira del 2011. De fet, un dels dos seients era el mateix. A diferència del concert del 2011, aquest any sí que va ser el darrer darrer, i aquest any vaig (vam).... participar dels preparatius-sorpresa 'made in Gomets Verds'. Sí, teníem un parell de gomets verds gegants, i dúiem el jaguar per l'Armengol. Era molt curiós anar veient a gent que també venien carregats amb algun animaló. I no només això: pancartes, barrets, més gomets, .... De fet, a molta d'aquesta gent segur que la coneixia d'Internet, d'haver creuat tuits i comentaris als blogs i al Facebook. Però la meva vergonya disfressada d'associabilitat va fer acte de presència. I sí, em vaig saludar amb algú.... De fet, em van saludar a mi. Però a hores d'ara tampoc sabria posar les cares als noms....

Anem pel concert. El setlist, més o menys previsible. És el que té haver vist uns quants concerts de la gira. Potser algun tema vell més, però en la línia. Nota negativa del setlist, per posar-ne alguna. L'Arquitecte. Per què no toquen l'Arquietecte? Com l'he enyorat, en directe. De les cançons velles, dels altres discos, vaja, també en posaria un munt. Però sóc conscient que un concert no pot durar 4 hores com a molts ens agradaria. Però deixar-te una cançó del darrer disc.... Carai!! Que estem presentant el darrer disc, no?  Doncs toquem-lo!! Bé, presentar, a aquestes alçades potser no. Però ja m'enteneu, no? 

Ah, i també em va faltar el Factotum. Veure al Ramon Gener allà a dalt per fer la intró del Bed & Breakfast va ser un.... aquest cop sí. Però va ser que no. D'acord, el Factotum no funciona molt bé, en directe, però no sé.... La ocasió s'ho mereixia, no?

I respecte al concert en sí.... Doncs què dir. Impressionant. Potser no va haver tanta interacció amb el públic com d'altres vegades. Vaja, que va ser un concert més.... diguem-ne estàndard. Però va ser brutal. I sí, tenia l'emoció aquella de ser el darrer de la gira, i de ser al Palau. El llistó era molt molt molt alt. I pujar potser no, però es va mantenir. I tant.

(Foto: Núria Ventura)

Al final va haver cua i signatures i pastanagues.

Recomanable i imprescindible. Com tots els concerts. I més si són d'Els Amics de les Arts.


(http://www.elsamicsdelesarts.cat/2013/03/17/el-dia-despres-basat-en-fets-reals/)