20th Century Boys 1

20th Century Boys 1

Autor: Naoki Urasawa


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



1973. Un institut a l'hora de dinar. Algú reté a l'encarregat de posar música i canvia Paul Mauriat per un grup anomenta 20th Century boy i una cançó, Free Angel. És el primer cop que a l'institut sona rock'n'roll. Però la gent passa de tot.

Segle XXI. Seu de l'ONU. Agraeixen i presenten a 4 persones que.... han salvat a la humanitat! gràcies a ells s'ha arribar al Segle XXI.

Tot això, en poques pàgines. Principi demolidor. a partir d'aquí la història tira endavant i endarrere per anar explicant uns fets. Bàsicament la història passa a l'actualitat. En Kenji treballa en una licoreria (bé en una botiga de queviures) familiar i cuida del fill de sa germana, que ha desaparegut. Un dia s'assabenta de la mort d'un amic de l'infantesa. Allà es retroba amb altres amics de la colla. I tot rumiant, veu una relació entre la mort del company i d'altres que han passat. Per acabar-ho d'adobar, al costat d'aquestes morts sempre apareix un dibuix, com un logotip, que.... es van inventar ells mateixos quan eren petits.

A part d'això, la història principal va intercalant fets que passaven quan el protagonista (i la colla) eren petits. Just en el temps que es van inventar aquest símbol. I també veiem altres fets que passen a l'actualitat i que es van relacionant en tot plegat.

Assassinats, sectes, amistat, misteri, música, .... La cosa promet. I molt.

El dibuix és.... deliciós. No és tant clar com d'altres manga. És com a més realista. Però la manera que té d'explicar-te les coses.... És molt com una pel·lícula. Sí que és cert, però, que tants salts al principi despisten una mica. Tot i això, la història enganxa. I molt.


Recomanable? Doncs de moment sí. Molt. Imprescindible? Només he llegit el primer tomet de 22 que hi ha. Però tot apunta a que sí.

  
(http://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Boys)

(https://drive.google.com/file/d/0B7Asn53dODUDaHM1SXRCcE15OUE/view?usp=sharing)