26 d’abr. 2013

Trash


Trash (2009)

Director: Carles Torras
Intèrprets: Óscar Jaenada (com a David), Judit Uriach (com a Clara), David Selvas (com a Cristian), Marta Solaz (com a Susana), Joël Minguet (com a José), Francesc Ferrer (com a Nacho), Carla Nieto (com a Alicia), César Rojas (com a César), Christian Zataraín (com a Camilo), Assumpta Serna (com a Carmen), Núria Prims (com a Luz)


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)


Peli coral, de molts personatges. Les protagonistes són una mare i les seves dues filles.

Tenim a la mare, que té cáncer de mama. A la quimio coneix a una dona, es fan amigues, i li parla de la maria i tal. I en fumen. I s'acaben enrotllant. La filla gran està prenyada. El marit, un home de negocis que mai està a casa, acaba en una festa amb un client i unes putes. I tot i que s'intenta resistir, acaba caient en la temptació. I la filla petita té un novio músic que s'ho fa amb la cantant del grup (i amiga d'ella). El novio acaba amb sobredosis, però es salva. Ella, però, en coneix a un altre, s'ho munten, però l'acaba deixant tirada. I pren pastilles i abusen més d'ella. Inclús un amic que té obsessionada en ella també se n'aprofita.

Al final, la gran va de part, sola, amb un.... "qué pasa neng" que l'acompanya (un dels moments més divertits de la peli), i les dues germanes i la mare s'acaben re-trobant. I el que semblava que acabaria malament, al final, acaba bé.

Plena de tòpics, retrata un munt de relacions.... tòxiques, que són una porqueria. D'aquí el títol. Tot plegat portat bastant al límit.

Es fa un pèl llarga, però es deixa veure. És una peli diguem-ne primerenca. No saps molt bé què et vol explicar i com ho vol fer. És una mica barreja d'estils. I potser hi ha massa sexe i drogues, com si a estones la història quedés pobre i s'utilitzés aquest recurs: "com no sé què dir o com dir-ho, poso sexe i drogues i a córrer".


Recomanable? Home, tot i ser bastant tòpica, no està malament. Se li pot donar una oportunitat. Imprescindible? Més aviat no.


(http://www.trash-lapelicula.blogspot.com.es/)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada