19 d’abr. 2013

Ultraviolet


Ultraviolet (2006)

Director: Kurt Wimmer
Intèrprets: Milla Jovovich (com a Violet Song Jat Shariff), Cameron Bright (com a Six), Nick Chinlund (com a Ferdinand Daxus), William Fichtner (com a Garth)


(n. de l'a.: res, que no hi ha manera de portar-ho al dia. No em pensava pas que em portés tanta feina fer les actualitzacions, ni que arribaria a veure tantes pelis i escoltar tants discos i llegir tants llibres i anar a tants llocs. Bé, potser tampoc tinc un consum molt alt de tot això, però sigui com sigui, no pensava que em portés tanta feina tot plegat. Així que seguiré entrant els resums a sac, sense matar-m'hi gaire. Bàsicament bolcaré els apunts que prenc en trossets de paper, o en un mail que m'envio a mi mateix, just quan acabo de veure la peli o llegir el llibre. M'agradaria complementar-ho amb fotos i enllaços i arguments més explicats, però no dono a l'abast.)



Peli molt vioclipera, molt de videojoc. Escenaris inerts, freds. És curta, però com a lenta. Es fa llarga.

En un futur hi ha com una epidèmia i la gent es transforma. El govern decideix pelar a tots els infectats per evitar que el virus s'estengui, però una dona, la Violet, es revolta i vol defensar els seus drets. Si li afegim un nen que pot ser una possible cura i un govern molt dolent capaç de crear un nou virus quan acabi aquest per mantenir el poder, ja la tenim liada.

No res. Obviable. No sé. No m'acaba d'enganxar: ni la història ni com l'expliquen. No val la pena ni veure com la Jovovich llueix palmito.

Recomanable? No. Imprescindible? Tampoc.


(http://www.sonypictures.com/movies/ultraviolet/)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada